D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Els fills adormits

  Anthony Passeron

  • 0
  • 0
  • 0

  "Sense aixecar mai la veu, Anthony Passeron trenca el silenci familiar que s'havia imposat sobre la tragèdia i crea un llibre d'un poder tan impactant que persisteix molt més enllà de la lectura. Sublim", Annie Ernaux
  
  Quaranta anys després de la mort del seu oncle Désiré, Anthony Passeron decideix indagar en el passat familiar, des de l'ascens social dels avis, propietaris d'una carnisseria durant els anys trenta, fins a l'esquerda que s'obre entre ells i la generació dels seus fills, en concret amb aquest oncle que Passeron pràcticament no va conèixer, un jove hedonista i poc compromès que va contraure la sida als anys vuitanta. Estirant el fil de la història personal, i de la crisi psicològica i emocional que va arrossegar tota la família, l'autor incorpora també, en format de crònica trepidant, el relat de la cursa contrarellotge als hospitals francesos i americans per aturar la pandèmia i trobar una cura per a la malaltia. Guanyadora de diversos premis a França, profundament commovedora i escrita en un estil sobri i addictiu, Els fills adormits retrata la solitud de les famílies, el silenci, la vergonya i la negació davant d'una malaltia nova, desconeguda i terriblement estigmatitzada.
  
  "Ens encanta: l'estil sobri, l'agudesa de l'anàlisi sociològica, l'elegància melancòlica que mostra l'autor quan combina el relat íntim i el col·lectiu, els secrets i silencis de la seva família i la investigació mèdica en una història a dues veus impecablement documentada i profundament corprenedora", Madame Figaro
  
  "Una novel·la que vola a tot drap, els personatges volen contra el temps per alliberar-se del dolor. Un debut extraordinari", Elle
  
  "Les paraules no dites són la matèria principal d'aquesta primera novel·la. L'autor intenta rebobinar el fil d'una vida interrompuda per una malaltia que es manté silenciada per l'omertà d'una família ansiosa per amagar tant la humiliació com el dolor", Livres Hebdo

  Voir livre

• 

  La promesa

  Damon Galgut

  • 0
  • 0
  • 0

  Els Swart són una família sud-africana blanca propietaris d'una granja als afores de Pretòria. La família es va retrobant al llarg dels anys en diferents vetlles. La generació més jove, l'Anton i l'Amor, detesten tot el que representa la seva família, sobretot la promesa incomplerta a la dona negra que va treballar per a ells tota la vida. Després d'anys de servei, a la Salomé se li va prometre una casa pròpia, una terra pròpia..., però d'alguna manera, a mesura que passen les dècades, i que el país evoluciona de les antigues divisions a la nova societat anomenada més justa, aquesta promesa continua sense complir-se.
  
  La novel·la ens permet entendre la crisi real d'un país on la segregació legalitzada potser s'ha acabat, però en què la tràgica divisió entre dos grups de persones encara es manté molt vigent.
  
  Guanyadora del Booker Prize 2021.
  
  "Aquesta és, sens dubte, una de les millors novel·les de l'any." The Times

  Voir livre

• 

  La porta del sol

  Elias Khoury

  • 0
  • 0
  • 0

  La porta del sol és la gran novel·la de la Nakba. Aquesta declaració, compartida pels crítics d'arreu del món i pels historiadors que coneixen a fons la història de Palestina, té moltes implicacions. La primera és biogràfica: Elias Khoury, tot i no ser palestí, va lligar el seu destí als habitants d'un país esborrat del mapa i va lluitar tota la vida perquè tornés a existir. La segona és literària: poques vegades com aquesta l'invent formal d'un novel·lista ha sabut restituir l'existència en totes les seves dimensions. En una habitació d'hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit —les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja en el moment d'aquesta llarga conversa d'un quasi fantasma amb un moribund. 
  
  "L'obra d'Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar", escriu Luz Gómez al pròleg d'aquest volum. I Blanca Llum afegeix: "La porta del sol és una conversa en què una multitud de veus conforma una polifonia transparent i esquinçada sobre la catàstrofe que viu la població palestina. No només es tracta de recordar, sinó de dir per què es parla i per què s'erigeix un discurs que alhora pot ser una dissertació sobre la militància, un relat sobre les coses i els dies i el futur que malgrat tot existeix, una oració fúnebre i un cant a les cases que es tomben, a les oliveres que sobreviuen i a la fraternitat que sorgeix de les condicions més difícils i extremes, més abusives i tristes, més doloroses i injustes."

  Voir livre

• 

  Semiidèntics

  Muriel Villanueva

  • 0
  • 0
  • 0

  Tots els bessons separats en néixer es busquen, inconscientment, tota la vida. L'Ari i l'Aran no són l'excepció. Són dos joves que han sentit una buidor interna d'ençà que eren infants, una mancança que els ha portat a expressar-se a través de l'art. Ella, l'Ari, compon cançons sinceres i punyents i el seu rap està triomfant allà on arriba. Ell, l'Aran, busca expressar-se amb el cos, cercant una connexió que no troba mai. La seva dansa ha arribat a les companyies més conegudes.
  Els dos tenen dinou anys, els dos han triomfat en els seus respectius camps. I així i tot, senten que falta alguna cosa. Una novel·la sobre la identitat sexual i individual, sobre les relacions familiars i el que significa ser jove. Dues ànimes semiiidèntiques que busquen omplir el mateix buit.

  Voir livre

• 

  Demà i demà i demà

  Gabrielle Zevin

  • 1
  • 2
  • 1

  «Una exquisida declaració d'amor a la vida.» Tayari Jones
  «Deliciosa i absorbent, expansiva i entretinguda. Tothom es preguntarà per què van trigar tant a reconèixer la bellesa i el drama i el dolor de la creació humana que hi ha en els videojocs.» The New York Times Book Review
  Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l'afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l'alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d'encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d'aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s'enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia.
  Demà, i demà, i demà és un relat sobre la nostra necessitat de connectar, d'estimar i de ser estimats. Una obra commovedora sobre els límits de l'amistat i l'amor, i una oda al refugi que ens ofereix la imaginació.
   
  Tayari Jones – «Zevin ha escrit una exquisida declaració d'amor a la vida, amb els seus jardins de roses i els seus camps de mines. Amb saviesa i vulnerabilitat, explora la naturalesa dels vincles humans. Aquesta novel·la i els seus personatges inoblidables no tenen límits. Llegir aquest llibre és riure, plorar, aprendre i créixer.»
  Nathan Hill – «Una magnífica història sobre la vida i els seus puzles més complicats: l'amistat, la família, l'amor, la pèrdua. Una novel·la que és divertida i punyent i nostàlgica i devastadora. M'ha guanyat el cor.»
  Ron Charles, The Washington Post – «Un tour de force. Una demostració commovedora sobre el poder de combinar la ficció amb el joc.»
  Maureen Corrigan, NPR – «Una novel·la enorme i meravellosa que tracta un tema poc explorat i que aconsegueix ser una peça d'art de debò i, alhora, entretenir immersivament.»
  Chika Gujarathi, BookPage – «És impossible de dir com t'enamoraràs d'aquesta novel·la, però segur que no ho podràs evitar. El món artístic de Gabrielle Zevin és ple d'uns personatges tan genuïns i entranyables que començaràs a estimar-los com si fossin de veritat. La relació entre en Sam i la Sadie és pura màgia, profunda i complexa, i va molt més enllà d'una història d'amor.»
  The New York Times Book Review – «Deliciosa i absorbent, expansiva i entretinguda. Tothom es preguntarà per què van trigar tant a reconèixer la bellesa i el drama i el dolor de la creació humana que hi ha en els videojocs.»
  The New Yorker – «Hi trobem reflexions sobre l'originalitat, l'apropiació cultural, les similituds dels videojocs amb altres formes artístiques, les possibilitats alliberadores d'habitar el món virtual, i la manera com l'amor platònic pot ser més profund i més satisfactori —sobretot en el context d'una associació creativa— que una relació amorosa.»

  Voir livre

• 

  L'home minvant

  Richard Matheson

  • 0
  • 0
  • 0

  Mentre està de vacances en vaixell, Scott Carey està exposat a un núvol d'esprai radioactiu. Unes setmanes més tard, després d'una sèrie d'exàmens mèdics, ja no pot negar l'extraordinària veritat. No només està perdent pes, també és més baix del que era. Scott Carey ha començat a encongir-se.
  La novel·la de Richard Matheson segueix la seva premissa amb una lògica implacable, amb Carey primer intentant continuar algun tipus de vida normal i després haver deixat enrere el contacte humà, havent de sobreviure en un món on els insectes i les aranyes són adversaris gegants. I fins i tot això és només una etapa del seu viatge cap al desconegut.

  Voir livre