D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  La solitud del pianista

  María Victoria Lovaina

  • 0
  • 0
  • 0

  En Mikhaïl adora el seu avi Vador, amb qui té una connexió molt especial: per a tots dos, el piano és la seva pròpia essència.
  
  En el norantè aniversari d'en Vador, en Mikhaïl el porta a un concert i es muda durant quinze dies a casa de l'avi per preparar la seva següent actuació. Quinze dies en què el jove descobrirà els secrets més ben guardats de la família, les disputes més arrelades.
  
  A través del record d'en Vador, en Mikhaïl passejarà pels carrers de la Barcelona republicana, viatjarà rumb al Nou Món en un vaixell que va naufragar i entendrà el que significa guanyar-se la vida en un país que no és el teu i del qual has de fugir quan esclata la Segona Guerra Mundial.
  
  I no només això, sinó que obrirà la cambra fosca del cor en la qual s'amagava la veritable raó del distanciament familiar: l'assassinat del besavi Sindo, el pare de l'avi Vador. Un secret silenciat durant seixanta anys.

  Voir livre

• 

  El conte de l'alfabet

  Xènia Dyakonova

  • 0
  • 0
  • 0

  Després d'anys d'escriure poesia, l'autora rep l'encàrrec d'escriure, en prosa, un text autobiogràfic. Però què podia explicar, ella, de la seva vida, mancada de fets espectaculars i experiències dramàtiques? I des de quina perspectiva podia parlar-ne als 35 anys? Una lectura casual va donar-li la idea d'estructurar el llibre a partir del seu alfabet matern, el ciríl·lic, que té trenta-tres lletres. Cada lletra del ciríl·lic, doncs, representaria una paraula —una paraula russa, escrita en original i en transcripció—, i cada paraula seria un punt de partida per parlar d'un fenomen, un element o una personalitat de la cultura russa. La tria de paraules, deliberadament arbitrària, obeiria només als desitjos de la memòria i la imaginació. Les anècdotes personals hi serien, però només per donar més vida i color a les entrades del diccionari. A poc a poc es va adonar que, si bé no li interessava gaire parlar d'ella, sí que volia fer un homenatge als seus avantpassats i mirar d'entreteixir, d'una manera fragmentària, les seves petites històries particulars amb la història gran del segle XX rus.

  Voir livre

• 

  Tragèdia siciliana

  Ottavio Cappellani

  • 0
  • 0
  • 0

  Alfio Turrisi és un digne representant de la nova màfia catanesa del segle XXI: pallús i embrillantinat però amb màster a Londres, d'on ha tret les maneres de gentleman i un luxós Aston Martin. Està enamorat de la glamurosa Betty, superb exemplar de barbie siciliana. Però hi ha un petit inconvenient: és la filla consentida de Turi Pirrotta, cap local de la màfia tradicional, la de samarreta imperi i pistola frenètica. Dues visions contraposades del negoci més pròsper d'Itàlia que desencadenen una versió mediterrània de Romeu i Julieta. Però l'illa, ai las, ja no és la de l'època del Gattopardo: avui qualsevol tragèdia corre el perill de desembocar en farsa. O era a l'inrevés?
  
  Ottavio Cappellani ens regala una mirada teatral de la Sicília d'avui dia, una desfilada d'aristòcrates pollosos, polítics analfabets, gàngsters ineptes i dramaturgs ploramiques que faria avergonyir (o cargolar-se de riure) Tomasi di Lampedusa i Pirandello. Una comèdia parapolicíaca exuberant i escenogràfica. La Sicília que no ens pensàvem que pogués existir. En efecte: una farsa.

  Voir livre

• 

  La plaça del Diamant

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  "Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M'he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m'havia tret el son d'aquesta manera. Trobo aquesta novel·la simplement formidable. És la seva obra mestra." (Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 1961)"Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m'han emocionat profundament, i les últimes m'han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m'ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d'una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t'ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d'acabar —immediatament després d'acabar— Els posseïts de Dostoievski." (Carta d'Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960)"Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas —La plaza del Diamante— es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza." (Gabriel García Márquez, 1983)

  Voir livre

• 

  Tríptic - Permagel · Boulder ·...

  Eva Baltasar

  • 0
  • 0
  • 0

  Després d'haver-se convertit en la primera autora catalana en arribar a la shortlist de l'International Booker Prize, reunim Permagel, Boulder i Mamut en un sol llibre sota el títol genèric i declaratiu de Tríptic.
  "Eva Baltasar ha aplegat les seves tres primeres nouvelles en aquest volum titulat Tríptic. Llegides una darrere de l'altra, entenem millor la idea de la trilogia. Tots tres llibres estan protagonitzats per dones desficioses, que semblen viure una recerca sense aturador. Són dones que es busquen, que busquen "el nucli" de la seva existència. Innominades, totes tres. Diríem que poc sociables, tot i que tenen prou habilitat per seduir, per trobar companyes de desig."
  Diu Jordi Llavina al diari Avui

  Voir livre

• 

  El misteri de l'amor - Edició...

  Joan Miquel Oliver

  • 1
  • 0
  • 0

  L'any 2008 Joan Miquel Oliver s'estrenava com a novel·lista amb l'espectacular i en certa manera escandalosa El misteri de l'amor, una novel·la molt loca plena de referents musicals i divertides digressions filosòfiques i travessada de cap a cap per l'humor particular i inconfusible de l'autor. Ara, quinze anys més tard i amb un pròleg nou de trinca, El misteri de l'amor torna a les llibreries en una edició revisada a fons i amb una coberta diferent. Per a tots els qui no la vau llegir aleshores i tingueu ganes de fer-ho ara, aquí va una petita sinopsi: Toni Amengual, alter ego de l'autor, ens guia pels meandres mentals d'una trama plena de sorpreses, que es va relligant amb soliloquis surreals i episodis hilarants, com ara un filòsof que va per les cases i pensa a domicili, un escultor que desafia l'ordre de la Creació esculpint una vulva gegant, una parella que viatja al futur per conquerir el seu destí o una palmera escapçada en un oasi amb una piscina en forma de ronyó.
  La incorrecció i l'alegria, l'erotisme i la tendresa, la crueltat i el cinisme es combinen en aquesta novel·la emocionant que desemboca, gràcies a un zoom final vertiginós, en un desenllaç alliberador i sorprenent.

  Voir livre