La vinculació entre societat democràtica i comunicació exigeix una reflexió sobre l'abast de les esferes privada i pública, així com un repàs de les teories sobre l'opinió pública. En aquesta obra s'esbossen també els camins que haurien de seguir la societat civil, els mitjans de comunicació i el sistema polític per a una reconstrucció de la democràcia.
Quan Simone de Beauvoir va publicar 'El segon sexe' (1949) va emprar com a epígraf una frase de 'Sobre la igualtat dels dos sexes' (1673), obra que reconeix explícitament com a referent del feminisme: «Tot el que n'hagen dit els homes [de les dones] ha de ser sospitós, perquè són jutges i part». Poulain de La Barre aplicà el mètode cartesià per a criticar la desigualtat entre homes i dones, que considerava el prejudici més universal i més arrelat. Es tracta d'una crítica al prejudici, exponent del pensament il·lustrat, des de la raó cartesiana, que evidencia dues qüestions: el valor de la raó per a posar en dubte la desigualtat entre homes i dones, i el valor del pensament il·lustrat enfront dels costums arrelats en interessos de domini, concretament del domini dels homes sobre les dones. Un discurs, al capdavall, que és a la base d'un pensament feminista crític encara vigent.Zum Buch
«Estem tots abandonats als nostres propis recursos, i els recursos que ens creem depenen exactament de la nostra capacitat, de la nostra intel·ligència i, després, del que la vida faci amb nosaltres». Vet aquí una porta d'entrada generosa i diversa a l'obra de Gabriel Ferrater més enllà de Les dones i els dies. Costa d'imaginar fins on hauria arribat la producció assagística de Ferrater si hagués viscut una vida llarga, però el llegat que ens va deixar ja és d'una clarividència i rotunditat admirables. Aquesta antologia en presenta una mostra que va des dels textos sobre literatura catalana i estrangera fins a algunes cartes públiques i privades, així com totes les entrevistes que va concedir i alguns textos sobre pintura i llengua. Tot plegat precedit per un assaig de Marina Porras que presenta amb exhaustivitat i bona prosa la figura del poeta. Selecció i pròleg de Marina Porras.Zum Buch
L'Arxiu Municipal de Vila-real conserva un total de seixanta-quatre Manuals de Consells que abasten des de l'any 1377 fins al 1521, cinc dels quals –els corresponents al segle XIV– són els transcrits en aquest volum (1377-1378; 1382-1383; 1383-1384; 1388-1389 i 1393-1394). Es tracta de documentació generada per la institució de govern local, el consell municipal i els seus representants, i és el resultat del seu aparell burocràtic que prefigura la conservació de la informació que es considerava pràctica, operativa i administrativa. Aquesta documentació reflecteix la quotidianeitat de l'activitat política municipal, que repercutia directament sobre els veïns mitjançant ordenances que regulaven totes les cares de la vida socioeconòmica, a més d'il·lustrar-nos sobre les relacions amb els nuclis propers o sobre altres temàtiques: intents de senyorialització de la vila, qüestions relacionades amb la ramaderia o el sistema de regs i els cultius, els membres de l'oligarquia municipal, els càrrecs, l'activitat creditícia i censal, etc.Zum Buch
Finalista del National Book Award 2020 Just després de les eleccions que van portar Donald Trump a la Casa Blanca, Karla Cornejo Villavicencio, una de les primeres sensepapers graduades a la Universitat Harvard, s'adona que la història que havia intentat evitar és l'única que vol compartir. I per fer-ho emprèn un viatge pels Estats Units per explicar les vides dels companys que, com ella, no tenen documents del país on viuen. Amb una mirada incisiva, Els americans indocumentats combina narracions sensibles i personals sobre la resistència, la bogeria i la mort de dones i homes que els mitjans de comunicació redueixen a simples actors secundaris deshumanitzats i menyspreats. Les històries que Karla Cornejo Villavicencio treu a la llum no són alliçonadores ni ingènuament inspiradores, sinó que mostren l'amor, la màgia i el desengany del dia a dia dels seus protagonistes. Barack Obama va declarar que Els americans indocumentats, finalista del National Book Award, era un dels seus llibres preferits del 2020, i en va recomanar la lectura.Zum Buch
Vivim en un moment de profundes transformacions en l'àmbit de la imatge i la cultura visual. Com pot ajudar-nos l'antropologia a pensar el paper de les imatges en la nostra vida quotidiana? I, al revés: com podem repensar alguns dels temes clàssics de l'antropologia (el ritual, el parentiu, l'experiència de l'Alteritat) a partir de les noves formes de visualitat contemporània? Amb un llenguatge alhora clar i rigorós, Roger Canals redefineix en aquest assaig el camp de l'antropologia visual des d'un vessant alhora teòric i pràctic. A partir de nombrosos exemples del nostre dia a dia i d'experiències extretes de les seves pròpies pel·lícules i investigacions, Canals analitza com ens relacionem amb i a tra-vés de les imatges, i com teixim relacions amb els altres a través de la mirada i dels instruments de visió. Un llibre que defensa apassionadament les possibilitats de la imatge i de l'antropologia per a entendre i transformar el nostre món.Zum Buch
La metafísica és la disciplina filosòfica que es pregunta per l'existència i la naturalesa última de tot allò que ens envolta, i de nosaltres mateixos. En aquesta introducció als problemes i debats centrals de la disciplina des de la perspectiva de la tradició analítica, es formulen les qüestions següents: quins són els constituents últims de la realitat?, són tots particulars o també n'hi ha d'universals? Com pot una cosa canviar al llarg del temps i tanmateix preservar la seua identitat? Què vol dir que una cosa és causa d'una altra? I que una cosa siga essencial a una altra? Què són els mons possibles i com ens ajuden a entendre el món en què vivim? Al llarg dels cinc capítols que componen el llibre, es discuteixen les principals posicions i arguments en els debats contemporanis sobre aquestes qüestions, entre d'altres.Zum Buch
