Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Cavalls Salvatges

  Jordi Cussà i Balaguer

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Àlex Oscà arriba a l'edat atrotinada de quaranta anys reclòs en una casa de Malanyeu (Alt Berguedà). El precedeixen moltes batalles que no s'han explicat mai des d'on hauria tocat explicar- les, i entoma el repte. Trenant i reformulant històries viscudes per ell i la seva tropa de «pringats» més o menys estimats, anirà emergint davant nostre la realitat dels anys vermells de la droga viscuts a la Catalunya sense focus. Ja veurem si se'n surt, el Lex. Vet aquí una obra mítica. Carregada de música, èpica, amor i, és clar, misèries. La primera novel·la de Jordi Cussà va causar un impacte formidable que encara ressona. L'autor es va mostrar incansable en la relectura de la seva obra més emblemàtica, i, tot i haver-la regirat ja de cap a peus una vegada, encara hi va fixar una altra revisió important durant els últims anys de la seva vida; és la que recollim en aquesta nova edició.
  «I tot l'incomptable conglomerat de la nostra galàxia no era sinó una molècula regular dins el cos desmesurat de l'univers.»
  Aquest és el vintè títol de la col·lecció «Narratives»: talent i llibertat creativa per fer créixer la nostra literatura. Amb Comanegra també ha publicat El primer emperador i la reina Lluna (2020) i Les muses (2022). 

  Zum Buch

• 

  Matrioixques

  Marta Carnicero Hernanz

  • 0
  • 0
  • 0

  La Hana viu un doble exili: un d'estrictament geogràfic, lluny de la terra que la va veure néixer i que va haver d'abandonar, i un altre d'íntim, que la manté apartada de la vida que l'envolta per por de prendre mal. Dos mil quilòmetres enllà, en un entorn privilegiat, la Sara, que acaba de fer divuit anys, està ansiosa per ser lliure. Enfrontades a una realitat incòmoda, fruit de decisions del passat que encara reverberen en el present, totes dues faran descobriments tan amargs com inesperats a mesura que escurcen la distància que les separa. A «Matrioixques», Marta Carnicero Hernanz basteix, amb la prosa destil·lada que la caracteritza, un relat punyent i lúcid sobre el trauma, el pes de l'herència històrica i familiar, la sistematització de la violència i la reparació necessària.
  
  «El virtuosisme de Marta Carnicero fa que vulguis seguir llegint-la només per gaudir de la manera com construeix les frases, més per aprendre'n que per distreure't: és d'aquesta classe d'autores»
  Marta Rojals
  
  «És fàcil oblidar les xifres, però és impossible oblidar una història com aquesta. Marta Carnicero posa nom, rostre, vida al que anomenem asèpticament "violència contra les dones com a arma de guerra"».
  Bel Olid
  
  «En un moment en què la literatura creu erròniament que la seva funció és ser un exemple moral, Carnicero ens ofereix una novel·la complexa, amb personatges i situacions contradictoris, perquè la violència crida violència, perquè la venjança és, moltes vegades, un desig irrefrenable, perquè la reparació no és mai total i perquè els mals col·laterals són a vegades inevitables».
  Anna Maria Iglesia, El País
  
  «Una novel·la breu però contundent per la diversitat de temes que toca, com ara el trauma, el pes de l'herència històrica i familiar, l'adopció i, sobretot, la sistematització de la violència».
  Lluís Llort, El Punt Avui

  Zum Buch

• 

  Carpe Diem

  Teresa Solana

  • 0
  • 0
  • 0

  És el mes de juliol i els Mossos estan desbordats. La comissària Valentina Vallès decideix contractar els serveis d'una peculiar parella de detectius privats, el Borja Masdeu-Canals Sáez de Astorga i l'Eduard Martínez, que tenen, entre els seus clients, alguns dels membres més distingits de les classes altes de Barcelona.
  
  En aquesta novel·la plena de sorpreses i girs inesperats, els detectius s'incorporaran al Departament de Casos Oberts i hauran d'intentar resoldre quatre assassinats en plena canícula. Són casos complicats perquè els mòbils no estan clars i els assassins no han deixat pistes, i perquè, degut al perfil de les víctimes —un matemàtic que treballa a la UB, una viuda rica que viu a la zona del Turó Park, una metgessa especialitzada en guarir malalts de càncer i un violinista que és membre de l'Orquestra Simfònica del Liceu—,han provocat una caòtica alarma social i les xarxes bullen.
  
  Amb el sentit de l'humor que caracteritza les seves novel·les, Teresa Solana ens ofereix, un cop més, el retrat d'una Barcelona contradictòria i vibrant en la qual les dones, les polítiques feministes i les noves sensibilitats es converteixen en les protagonistes d'aquesta trama.

  Zum Buch

• 

  El covard

  Jarred McGinnis

  • 0
  • 0
  • 0

  «No trobareu una lectura més estimulant, en aquests temps foscos.» Irvine Welsh
  Després de tenir un accident de cotxe, en Jarred ha d'acceptar que no podrà caminar mai més i es veu obligat a tornar a casa del seu pare, amb qui no parla des de fa deu anys. Mentre s'encaren als traumes familiars del passat i intenten crear una nova relació menjant dònuts i cuidant orquídies, en Jarred haurà d'aprendre a transitar per la vida sense caure en l'autodestrucció.
  Els personatges d'El covard són viscerals i honestos, profundament humans, impossibles d'oblidar, i no busquen endolcir el tràngol ni despertar llàstima. Brutalment divertida, aquesta novel·la tendra i provocadora és una reflexió sobre el dolor i el perdó i com sobreviure en un món que no està pensat per a tothom, i també sobre les oportunitats que tenim per reconstruir-nos.
   
  The Guardian — «Sorprèn des de les primeres línies. Punyent, gairebé de manera intolerable. Un viatge emocional que t'inspira; tendre, savi, una novel·la brutalment divertida.»
  The Times — «Escrita amb perspicàcia i amb una astúcia salvatge, és edificant perquè McGinnis és un realista que no intenta ensucrar l'experiència amarga d'intentar transitar per la vida amb cadira de rodes. Els seus personatges són vívids i impossibles d'oblidar, i hi ha un rerefons d'optimisme que ens mostra les diverses maneres en què les nostres vides enfangades es remouen i es transformen en alguna cosa millor.»
  Irvine Welsh — «Aquest llibre tan bonic és un testament de com la gent pot tornar a forjar vincles emocionals trencats i reparar relacions que semblaven perdudes, malgrat tot. No trobareu una lectura més estimulant, en aquests temps foscos.»

  Zum Buch

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Zum Buch

• 

  Aterratge

  Eva Piquer

  • 0
  • 0
  • 0

  La protagonista d'Aterratge decideix volar a Islàndia amb tres desconeguts per fotografiar-se dins la carcassa d'un avió estavellat el 1973. Una decisió que mai hauria pres abans de Tot Allò. Però el viatge desperta alguna cosa al fons del pou. Una altra decisió, escriure al pilot que va caure fa cinquanta anys. El Gregory respon, li explica tots els detalls de l'aterratge sense mica de literatura. I ella, que veu símbols a cada cantonada, s'adona que no pot passar-se el futur fent veure que el passat no ha passat.Entremig, una pandèmia, amics i lectures que són bots salvavides.

  Zum Buch