Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Trilogia IREMONGER 3: La conjura...

  Edward Carey

  • 0
  • 0
  • 0

  LES COSES NO SÓN EL QUE SEMBLEN. NO ET REFIÏS MAI DE LES COSES.
  La conclusió magistral d'aquesta trilogia èpica i preciosista sobre el sistema de classes britànic, les ciutats inundades de deixalles i una maledicció que travessa generacions. Foulsham, la ciutat de la foscor i els crims, ha quedat sepultada pels Cúmuls. La família Iremonger ara corre lliurement per Londres. Lombres , com en diuen ells .
  Busquen una nova llar i estan decidits a trobar-la, i tant és quant costi. Els londinencs comencen a percebre que passen coses estranyes: éssers estimats que desapareixen, objectes insòlits que sorgeixen del no-res i una foscor sigil·losa que sembla que devora la llum del dia. Ningú sap què passa ni com aturar-ho. Mentrestant, en Clod, amagat amb la seva família en una casa franca de la ciutat, es pensa que la Lucy Pennant és morta. Però ella va sobreviure d'entre les runes de la Casa del Llorer, i ha armat un bon esquadró de nens que l'ajudaran a retrobar-se amb el seu estimat. Lombres, asseguren els Iremonger, ha traït el seu clan i per això mereix un càstig exemplar: la seva destrucció completa. Però la ciutat, criminal i fosca, es prepara per destruir tots els Iremonger, sense deixar-se'n cap. Sense pietat. Només un d'ells, el clan o la ciutat, en sortirà amb vida.

  Zum Buch

• 

  Montecristo

  Marc Pastor

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la trepidant farcida d'aventures protagonitzades per un grup de republicans espanyols, cada un amb una personalitat pròpia i molt marcada, que s'han aconseguit escapar del camp de concentració de Mauthausen i que ara segueixen la pista d'un company del camp per mirar de trobar la mítica espasa de Carlemany.
  Es tracta de la primera novel·la d'aquest guardonat autor català, en la qual ja no deixa cap dubte del seu talent i de la seva gran qualitat literària. Un combinat de bons personatges, descripcions esfereïdores, tensió i un munt de referències clares a clàssics del cinema i de la música, que ara combina nazis i espases màgiques.

  Zum Buch

• 

  Un cadàver inquiet

  Salvador Casas

  • 0
  • 0
  • 0

  Que li diguin a l'Àngel Alegre, el protagonista d'aquesta novel·la, si l'ofici de mediador pot arribar a ser ben complicat o no. El que inicialment sembla un cas ben rutinari i senzill —com és la contractació per fer de mitjancer en la separació d'una amiga de la seva companya assetjada pel seu marit, un tal Orlando Pomar— s'embolica de mala manera amb uns quants cadàvers, un d'ells especialment inquiet, de qui Alegre haurà de desempallegar-se'n.
  Així serà com el protagonista es veu abocat en una carrera esbojarrada de fugides, persecucions i mentides, i, fins i tot, haurà de disfressar-se del mateix difunt, tot sigui per evitar l'encalçament dels amics que el persegueixen. I és que res no l'aturarà en l'espiral de delinqüència, perills i correcuites en què es veu involucrat. Convençut que el seu seràfic aspecte el protegeix, actuarà com el criminal que suplanta per aconseguir la seva redempció, amb uns propòsits més que sospitosos.

  Zum Buch

• 

  Negra nit

  Diego Ameixeiras

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta és la història de tres personatges: un caiman a la recerca d'algú; Ricardo, un escriptor ansiós i desesperat per aconseguir escriure la seva gran obra i Selma, una jove dona fatal amb certs tocs de benevolència. Diego Ameixeiras ens ofereix tot un exercici metaliterari farcit de gran estilisme que viatja des d'Ourense fins als carrers de Filadèlfia. Un thriller on tres vides entrellaçades revelen secrets i s'endinsen en un laberint de violència i misteri.

  Zum Buch

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Zum Buch

• 

  La quarta noia per l'esquerra

  Andreu Martín

  • 0
  • 1
  • 1

  Primera guerra mundial. Mentre les principals ciutats europees es dessagnen en el conflicte, Barcelona és una de les grans perles del Mediterrani. Tot i la seva condició de territori neutral, ningú ignora que a la costa hi ha ports on proveir-se il·legalment de combustible i queviures, amb el beneplàcit de les autoritats locals, i que al cap d'Ixent arriben submarins alemanys on es couen tota mena d'interessos i conflictes amb serveis secrets, agents dobles i espies d'aquí i d'allà. Al centre neuràlgic d'aquesta Barcelona en plena ebullició urbanística, amb el soroll dels carrers, el brogit dels bars, el jocs del casino i els espectacles nocturns, arriba l'Amadeu, un noi de pagès acabat de sortir del seminari, que busca una ballarina amb qui el seu pare havia viscut una estranya aventura. Només en té una pista: és la quarta noia per l'esquerra d'una fotografia que guarda a la butxaca de la jaqueta. De seguida descobreix que es diu Amanda Rogent i que s'exhibeix al Moulin Rouge barceloní: tota una vedet a qui li encanta escandalitzar. L'Amadeu necessita trobar respostes, però descobrir la veritat no sempre és el millor que et pot passar... Després de títols com Història de mort, L'Harem del Tibidabo, Tothom et recordarà, La favorita de l'Harem, Ara direu que estic boig i Policies (aquesta darrera, signada amb Joan Miquel Capell), Andreu Martín torna a «Crims.cat» amb una novel·la ben retrospectiva, ambientada en l'excitant Barcelona de les primeres dècades del segle xx.

  Zum Buch