Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Manifest sense fronters

  Ai Weiwei

  • 0
  • 0
  • 0

  Marcat per les experiències personals més doloroses de l'exili, Ai Weiwei sempre s'ha sentit un estranger, i és a partir de la seva experiència artística que aconsegueix donar a aquest estat singular una dimensió universal.
  «Les persones sempre han fugit, des dels primers compassos de la humanitat. És un procés pràcticament tan natural com el moviment de l'aigua, el vent o la gespa».
  A Manifest sense fronteres ens ajuda a entendre que l'exili és sobretot un problema de ser, no un problema de tenir, tot i la indefensió de les persones que han hagut d'abandonar casa seva. I ens il·lumina transmetent-nos el seu compromís amb la humanitat i l'arrel de les motivacions de la seva esplendorosa creativitat.
  Ai Weiwei és l'artista xinès més destacat de l'art contemporani, i és conegut per centrar les seves creacions en temes polítics i socials, i per la defensa dels drets humans i la llibertat d'expressió.

  Zum Buch

• 

  Unsex me!

  Jaume Ferrer

  • 0
  • 0
  • 0

  "De vegades sembla com si tinguéssim els ulls tancats amb parpelles de pedra que haguessin perdut tot moviment voluntari i involuntari d'obrir-se en algun moment. A vosaltres us desitjo aquesta vergonya: la monstruositat d'unes parpelles de pedra immòbils, però sempre obertes."
  El primer dia d'escola els companys de classe decideixen que en Jacob és una nena i que és intocable. L'home que al cap dels anys estima el seu cos els odia amb tot l'odi que el Jacob no els ha tingut. Però l'amor se'l menja de viu en viu.
  Aquest llibre és una venjança i una declaració d'amor. ¿Com ser dues coses contràries alhora? Unsex me! tracta d'això. I ens posa, als que llegim, en un lloc on fer trampa és impossible. ¿Quants lectors voldran quedar-s'hi fins al final? Els que ho acceptin en sortiran fecundats per la seva veritat, per la seva bellesa.

  Zum Buch

• 

  Aterratge

  Eva Piquer

  • 0
  • 0
  • 0

  La protagonista d'Aterratge decideix volar a Islàndia amb tres desconeguts per fotografiar-se dins la carcassa d'un avió estavellat el 1973. Una decisió que mai hauria pres abans de Tot Allò. Però el viatge desperta alguna cosa al fons del pou. Una altra decisió, escriure al pilot que va caure fa cinquanta anys. El Gregory respon, li explica tots els detalls de l'aterratge sense mica de literatura. I ella, que veu símbols a cada cantonada, s'adona que no pot passar-se el futur fent veure que el passat no ha passat.
  Entremig, una pandèmia, amics i lectures que són bots salvavides.
  "Un Aterratge que fa l'efecte que s'enlairarà ben amunt i volarà molt de temps." Lluís Llort a El Punt Avui — Eva Piquer continua
  "L'excentricitat de l'aventura islandesa és un consol" Julià Guillamon a La Vanguardia — De la por al buit i a l'esperança
  "Llegir Aterratge ha sigut especial. Abans de començar el llibre ja sabia que no em deixaria indiferent." Helena Batlle a Revista Mirall — Ressorgir

  Zum Buch

• 

  Un paradís com el nostre -...

  Laia Beltran, Borja Duñó

  • 0
  • 0
  • 0

  L'èxode urbà dels periodistes Laia Beltran i Borja Duñó es remunta a deu anys enrere, quan teletreballar era molt poc habitual i aquesta tendència encara no havia estat accelerada per una pandèmia. 
  A Un paradís com el nostre narren la seva aventura a dues veus. Ella torna al seu poble i furga en la memòria del paisatge que la va veure créixer. Ell ve de l'asfalt i es troba un món nou i apassionant. 
  Trieu per quin dels dos voleu començar i viatgeu al paradís que han descobert plegats, el que relliga Barcelona amb les Terres de l'Ebre, la seva Califòrnia particular.

  Zum Buch

• 

  El dia de la independència

  Tuli Márquez

  • 0
  • 0
  • 0

  Octubre de 2017. L'advocada Margarita Puig i la mestressa de casa Pepi Rius comparteixen pis a les acaballes de la vida. En dos moments anímics oposats, la Margarita encara plora la mort del seu marit, desaparegut fa dos anys, mentre que la Pepi viu una segona joventut després de descobrir la lluita política. La depressió empeny la Margarita cap a la desconnexió al mateix temps que la memòria s'entesta a aferrar-se al passat. En canvi, la Pepi ha trobat en el compromís de la reivindicació la manera d'omplir el buit que arrossega després d'una existència sense més incentius que servir i obeir.
  Des de dos mons paral·lels, conviuen amb les seves dèries vuitantines, es complementen i s'ignoren, s'estimen i es detesten, però no els queda una altra opció que acceptar-se perquè es troben en un carreró final sense sortida. Per endavant els espera un cap de setmana intens amb festes d'aniversaris, digestions pesades, escapades nocturnes, rostits de diumenges, votacions i sobretaules. En una Barcelona que també es debat entre el futur i el passat, el món reneix i s'esfondra i, a la seva manera, la Margarita i la Pepi tenen una solució veterana per sortir endavant. Ara només queda descobrir-les.

  Zum Buch

• 

  Per què alguns homes odien les...

  Vivian Gornick

  • 0
  • 0
  • 0

  Traducció de Míriam Cano
  
  Durant més de cinquanta anys, els assajos de Vivian Gornick, escrits amb la seva percepció il·luminadora i el seu estil precís i directe, han explorat el feminisme i l'escriptura, la literatura i la cultura, la política i l'experiència personal. En aquesta tria de textos escrits al llarg de la seva carrera, Gornick explora amb ull crític i una prosa alhora lúcida i vibrant les vides i la literatura d'escriptors com Philip Roth, Henry Miller o Norman Mailer; d'escriptores com Joan Didion, Paula Fox o Margaret Drabble; l'impacte social del feminisme, i dels grups de presa de consciència feminista, i la importància d'explicar i compartir històries, ja sigui amb les clientes d'una perruqueria de Manhattan o amb els membres del seu grup de lectura, amb qui fa anys que es reuneixen. Però, per sobre de tot, Gornick explora el tema que vertebra tota la seva obra, i la seva manera de viure: que el procés d'autoconeixement, dolorós, és el que ens lliga de debò a la vida, i al món que ens envolta.
  
  «Llegir Vivian Gornick és una experiència apassionant, tonificant i provocadora», The Boston Sunday Globe

  Zum Buch