D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Carta al pare

  Franz Kafka

  • 0
  • 0
  • 0

  Kafka va escriure Carta al pare quan tenia 36 anys, amb motiu del trencament del seu prometatge (el tercer!) amb Julie, filla d'un servent de sinagoga. Tot i que el pare s'havia mostrat contrari a aquest matrimoni, Kafka sent la necessitat de justificar-se. El text constitueix, de fet, un esbós d'autobiografia i un nou intent de salvar-se en la literatura. Kafka acusa el pare dels seus mals i reconstrueix la història de la seva convivència sense callar anècdotes cruels ni estalviar-se explicacions humiliants amb un estil minuciós, cortès, exhaustiu. Cada plany, cada confessió o cada retret semblen excessius i tot plegat sembla desorbitat, sense que s'arribi a un judici definitiu, cosa que fa pensar que malgrat la confrontació personal, Kafka se les heu amb un enemic impersonal, tot allò que no és ell, el món, el defora o el curs de la vida.

  Voir livre

• 

  Formentera lady

  Jordi Cussà Balaguer

  • 0
  • 0
  • 0

  Daniel Alfals arriba al temut tedi decebut dels cinquanta anys refugiat a cal Pardal, on convoca una reunió d'antics companys de gresca i batalla: el cor de supervivents d'una desfeta general davant la droga. Entre tots reconstruiran el mirall que Alexandre Oscà va esmicolar a 'Cavalls salvatges'. Els miratges de la memòria, particular i col·lectiva, ens retornen a uns espais familiars, però viscuts amb el filtre que imposa el pas i el pes del temps. Davant nostre es va erigint, capa rere capa, una novel·la que depura al màxim la capacitat narrativa de Jordi Cussà. La ironia, la sensualitat, el desfici per l'aventura en totes les seves formes, la tensió entre cruesa i pietat, la liquidació dels estereotips... L'autor va deixar per a la posteritat una revisió profunda d'aquesta novel·la tan estimada; és la que recollim en aquesta edició.

  Voir livre

• 

  Gossos dempeus

  Eduard Olesti

  • 0
  • 0
  • 0

  Si et comença a picar entre els dits, sisplau, no t'espantis. Els personatges de la novel·la que tens a les mans són la sarna del lloc que habiten: ocupen les extremitats del seu cos a través dels túnels del metro. Caminen per carrerons estrets, on les escletxes de cel són esgarrinxades. Però no deixis de gratar-te, lector, semblant meu. I sigues benvingut a Sarnalona.
  
  Arribes en el moment just: l'Altort ha tornat a la ciutat. Tots el busquem. El Cèsar, que desperta de la seva letargia de dramaturg amb ínfules i s'aventura als ravals. Tres matrioixques russes, la Maixa, l'Olga i la Irene, gargotejant versos a les parets dels bars de mala mort, en places antigues rebentades de guiris. I una taxidermista que investiga la mort truculenta de la seva germana. ¿Arribaràs fins al final d'aquesta recerca visceral al fons de la nit? ¿Aguantaràs que aquesta obra de teatre gore es torni real?
  
  La picor, que et fa sang i tot de tan que et rasques, te la provoca algú que no es queixa per ser la primera generació que viu pitjor que la dels seus pares. Aquí no hi ha nostàlgia del paradís olímpic, sinó el lladruc dels fills bords de la ciutat global. No n'esperen res i per això somien que la cremen, sarnosos de ràbia, gossos dempeus —igual que tu.

  Voir livre

• 

  La bandera de Brigadoon

  Antoni Carrasco Hortalà

  • 0
  • 0
  • 0

  Els quatre relats encadenats de La bandera de Brigadoon poden ser llegits de manera individual com una experiència narrativa completa, però adquireixen el sentit final recorreguts conjuntament. Enllaçats pel fil de la memòria, exploren l'experiència de l'amor i la paternitat a través de la descripció de relacions de parella en diferents moment de la vida del narrador, i conformen un mosaic que dibuixa la seva educació sentimental.
  Amb una veu narrativa en primera persona i l'evocació d'episodis que es revelen mitjançant salts temporals que ressonen entre ells, de forma inesperada i sorprenent, sovint irònica, La bandera de Brigadoon és la constatació, una vegada més, que la matèria de què està feta tota ficció és el temps.

  Voir livre

• 

  Histèries d'alta volada -...

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Aterra discretament a Barcelona l'apocat Maurici Azucena, president del consell d'administració i conseller delegat d'AENA, un querubí flonjo descendint dels cels socialistes, la cúpula espanyola de ferro instal·lada sobre el show de Truman català. Azucena és un home 51% públic i 49% privat, una rèplica de l'empresa que presideix. Estem davant d'un home d'estat que remena les cireres, que calla les coses que tots voldríem saber. Segons afirma en Sensat des del pedestal de les seves inquietuds intel·lectuals se li ha ficat entre cella i cella que vol relacionar-se amb una musulmana tradicional, a veure com són al llit, té ganes d'esbrinar si l'Imam explicava alguna cosa que la resta de simples mortals no sabem.
  ----------------
  Durant aquesta primera temporada de deu episodis que ara finalitza, la Noèlia Arrotea ha tocat de cara els temes més controvertits del país: el món del cava, el Liceu, el Barça, les escoles de negocis, la banca catalana, la pederàstia, l'Opus Dei i els Jesuïtes, el món editorial, TV3, Junts i Esquerra i els mitjans de comunicació, l'Ajuntament de Barcelona d'Ada Colau i el Hard Rock Cafe, la Copa Amèrica de vela i el govern de Jaume Collboni, l'economia blava i Vox Catalunya, l'ampliació de l'aeroport, la immigració, l'espanyola i l'estrangera, el PSC del president Illa com a president de la Generalitat de Catalunya, la Fèria d'Abril a Catalunya i Aliança Catalana. La Noèlia ens ha retratat també, al llarg dels deu episodis, la Barcelona actual des de la seva base d'operacions al Born: la consulta del carrer Jaume Giralt i la masmorra del carrer Copons. S'ha especulat molt sobre "la gran novel·la de Barcelona". Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava l'enyorat Manolo Vázquez Montalbán, Barcelones, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb l'actualitat del nostre present i amb tanta valentia com ella. Els seus relats s'avancen fins i tot al periodisme d'investigació nostrat. Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de l'establishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història d'un temps i d'un lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.
  Pablo Odell, editor

  Voir livre

• 

  Llibre de meravelles

  Ramon Llull

  • 0
  • 0
  • 0

  Ramon Llull va escriure el Llibre de meravelles a París, durant els anys 1287-1289. Fèlix, el protagonista, és enviat pel seu pare a recórrer el món i a meravellar-se de l'actitud dels homes, que no actuen com correspondria. En el seu viatge pels diversos ordres de la creació, Fèlix s'interessa per tot allò que no entén i en demana raó a diversos savis, que li aclareixen els dubtes. L'obra, a través de la ficció narrativa, i de centenars de relats breus, ofereix una àmplia visió sobre la comprensió medieval del món. Fèlix pregunta i obté respostes sobre Déu, els àngels, el cel, els elements, els metalls, les plantes, o bé els homes i els seus comportaments. Quan toca parlar dels animals, en canvi, el jove assisteix a una extensa faula, el famós Llibre de les bèsties, que no parla pròpiament d'animals, sinó dels aspectes més foscos de la política humana. El Llibre de meravelles es troba a la cruïlla de diversos gèneres: la narració sostinguda del marc general; el repertori d'exemples i semblances, i l'exposició ordenada de continguts relatius als tres grans sectors de la realitat: divina, natural i moral. La cohesió de tots aquests ingredients la dicta l'acció intel·lectual que genera la meravella, és a dir la sorpresa adolorida davant del capgirament de les "intencions", que és una troballa metodològica típicament lul·liana.

  Voir livre