D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  L'art de portar gavardina

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'art de portar gavardina» és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d'aquest recull revelen una capacitat d'observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d'un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d'estar a l'altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l'adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l'absurd i la capacitat de sorprendre's els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.
  
  Premi Crítica Serra d'Or 2019 de Narrativa
  Premi de la Crítica Catalana 2019 de Narrativa
  
  «El seu millor llibre. El podria haver titulat perfectament "El gran llibre de Sergi Pàmies"».
  Jordi Basté
  
  «Sergi Pàmies s'allibera definitivament dels seus vincles per alliberar-nos també a nosaltres dels clixés d'una època i els seus mites».
  Josep Cuní, El País
  
  «És impossible llegir els seus llibres i no trobar un personatge que s'assembli a nosaltres, ficat en una situació que ens resulta familiar. La ironia i el pessimisme mediterrani traven el seu món inventat, històries que cobren vida a partir d'una realitat íntima i secreta que es desplega en frases d'una gran efectivitat comunicativa».
  Xavier Mas, La Vanguardia
  
  «És un llibre que pot fer-te plorar i riure alhora i això demostra que el seu autor es troba en un dels moments més creatius de la seva trajectòria».
  Jordi Nopca, Catalunya Ràdio – L'ofici de viure
  
  «Aquest llibre és una lectura còmplice, escrit amb aquell to menor que converteix la literatura en una forma d'amistat».
  Nadal Suau, El Cultural
  
  «Els contes de Pàmies, perfectes com a gavardines o vestits a mida, barregen ficció i autobiografia, perquè la segona no es pot articular sense els mecanismes de la primera i la primera seria un cadàver sense esclats de la segona».
  Miqui Otero, El Periódico
  
  «Sergi Pàmies sap dur, en la literatura i en la vida, una trajectòria d'una honestedat impecablement elegant».
  Imma Monsó, La Vanguardia
  
  «Pàmies se submergeix en un escrutini impecable, de refinada matisació expressiva i psicològica. A les pàgines de L'art de portar gavardina molts lectors hi trobaran l'estremiment o el vertigen de la felicitat de llegir».
  Ponç Puigdevall, El País

  Voir livre

• 

  SALTA PER LA PORTA I ENTRA PER...

  Xarli Diego Ferrús

  • 0
  • 0
  • 0

  FRANCAMENT, JO NO HO HAURIA ESCRIT MILLOR... 
  És clar que jo soc l'autor... Un audiollibre en català. Un llibre de relats i microrelats presidits per la quotidianitat i la creativitat que ens transfereixen a atmosferes molt diverses. Des del senyor feudal Sir Leyton (més feudal que senyor) a un gandul que no encén la tele per no prémer el comandament. Des d'una història de terror amb sang i fetge a un cantant de country amb mala sort. D'un personatge que ho té clar (però no té res clar) a un semàfor que reflexiona des de la seva ubicació entre carrers. Ah, i una tendra història d'uns caragols de jardí al costat d'un text sobre un robatori curiós a casa d'una advocada. Tot això i més... Pròleg de l'escriptora Sylvia Lagarda-Mata i epíleg del periodista Miquel Àngel Violan. És el tercer llibre del periodista i comunicador Xarli Diego, a base de relats, microrelats i altres herbes. Amén. 
  Obre a Traductor de Google•Su

  Voir livre

• 

  Guadalajara

  Quim Monzó

  • 0
  • 14
  • 0

  "Els detalls d'observació són magnífics. Un gest d'un personatge que tanca una porta metàl·lica, un apunt en tres frases sobre l'ambient d'un bar de poble, donen vida a històries en què l'element metafòric o surrealista ha desplaçat totalment al costumisme. Monzó ordeix les meditacions dels seus personatges a la manera dels apòlegs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pànics.Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. "Guadalajara" no és cap excepció".
  Julià Guillamon, La Vanguardia
  "El que Monzó fa no és ficció sinó metaficció, ficció sobre la ficció. Explica històries -amb una nitidesa, un sentit del ritme, una elegància i una capacitat d'evocació magistrals- i alhora les interromp, les analitza i les comenta".
  Manel Ollé, Avui
  Premi de la Crítica 'Serra d'Or' 1997

  Voir livre

• 

  La bicicleta estàtica

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Els naufragis de la maduresa són al centre d'aquest nou recull de vint relats de Sergi Pàmies. Les fatalitats individuals i col·lectives, la capacitat de sobreviure-hi i les emocions de tota mena que provoquen són tractades amb l'estil obsessiu i sobri que ha caracteritzat els últims llibres de l'autor i que ha aconseguit atrapar milers de lectors. Per primera vegada, Pàmies construeix ficcions a partir de materials autobiogràfics, i retrata les dificultats existencials d'uns personatges que, amb una determinació tan absurda com heroica, tenen esma per pedalar sense moure's del lloc.
  
  «Pàmies, un excel·lent autor de relats. Un text que resulta ser un emocionant i líric cant a Espanya».
  Pedro Felipe Granados, La Verdad

  Voir livre

• 

  Al bosc s'hi ha d'arribar quan...

  Maria Arimany

  • 0
  • 0
  • 0

  Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc és un recull de contes escrit amb una llengua viva i vibrant que explora la por de conformar-se, l'equilibri —o desequilibri— entre la ràbia que crema i la resignació que es guarda molt endins, el desig de viure altres vides, i amb altres persones, les relacions de parella que s'encallen, que no acaben de fluir i, en general, la vida que se'ns escapa sense que puguem acabar d'atrapar-la ni d'acceptar-ne les renúncies. I, al cor del recull, La farinera borda, un conte llarg poderosíssim, inquietant i profundament creïble sobre la venjança sentimental i el desamor. Escrita amb delicadesa i una energia inusual, Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc és una proposta interessantíssima i original que ens descobreix una veu literària nova i refrescant. I és, també, bosc i branques despullades i fulles a terra i bolets i paisatge immòbil i alhora sempre canviant.

  Voir livre

• 

  24 contes

  Anton Txékhov

  • 0
  • 0
  • 0

  Després d'Eugeni Oneguin, Arnau Barios ha dedicat dos anys a llegir i triar contes de contes de Txékhov. N'ha traduït vint-i-quatre. No són els relats més coneguts del mestre rus, sinó un gran viatge per tota la seva obra. És la primera antologia fornida que es publica de Txékhov en català i serà un dels llibres importants de l'any: Barios torna a fer una màgia cristal·lina.
  Tothom té dret a l'existència en aquests 24 contes: els pastors de l'estepa, els mariners a alta mar, els pedants, la canalla que rep, les noies que pressenten la felicitat, els amants que comencen o acaben, el metge i la seva passió de salvar… I la llum, i l'hivern, i un dia que passa, i la vida sencera que ja ha passat.
  Txékhov va deixar escrit en una carta: "El meu credo són el cos humà, la salut, la intel·ligència, el talent, la inspiració, l'amor i la més absoluta de les llibertats: la d'haver-se alliberat de qualsevol manifestació de força i d'engany."

  Voir livre