Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Fortuna

  Josefina Caball, Hernán Díaz

  • 1
  • 2
  • 0

  PREMI PULITZER 2023
  «Quina novel·la més radiant, profunda i commovedora.» Lauren Groff 
  A la Nova York de principis de segle XX, tothom coneix en Benjamin i la Helen Rask. Ell és un magnat llegendari de Wall Street; ella, la filla brillant d'uns aristòcrates excèntrics. Junts, han assolit el cim d'un món de riquesa que sembla infinita. Però la seva fortuna i grandesa s'envolten de xafarderies, i aviat els rumors sobre les maniobres financeres d'en Benjamin i la solitud de la Helen comencen a escampar-se, alhora que la dècada dels aparentment feliços anys vint arriba a la fi. Tot i que aquesta, és clar, no és l'única versió de la història. 
  Fortuna ens parla de classes socials, de capitalisme i de cobdícia. Una novel·la que acompanya el lector en la recerca de la veritat i ens mostra que el poder manipula els fets i en refà la narrativa segons el seu interès. Una epopeia elegant i polièdrica que recupera les veus enterrades sota els mites que justifiquen la nostra desigualtat fonamental.
   
  Michael Gorra, The New York Times Book Review — «És intricada, atrevida i ens sorprèn constantment. La mateixa prosa de Díaz manté una distància asèptica, independentment del narrador. Gran part del plaer de la novel·la deriva de la seva imprevisibilitat, del seguit de sorpreses que anem trobant a cada part.»
  Ron Charles, The Washington Post — «Les úniques certeses que tenim són la genialitat de Díaz i que el llibre és d'un valor incalculable. És un trencaclosques elegant i irresistible  executat a la perfecció.»

  Zum Buch

• 

  La bagassa del Demiürg - Psiborn 5

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la negra mediterrània, que amaga rera la façana tràgica del seu personatge principal, la ciutat de Barcelona. La complexitat de les ciutats ve de la complexitat dels processos històrics, i el que has espatllat amb una colla d'anys no ho pots arreglar pas en dos dies. Encara que sigui dolorós, no hi ha cap capital al món que no faci pensar en el seu país. Sempre que Barcelona va massa bé, la unitat d'Espanya trontolla i sempre que la unitat espanyola trontolla, Barcelona acaba sacrificada, per la seva mateixa classe dirigent, a l'altar d'algun element retòric i grotesc.
   
  Els capítols d'aquesta història van plens de personatges que perden el nord i que es deixen arrossegar per excuses cada vegada més sinistres. La Psicòloga del Born troba que és millor viure com si tot ja hagués caigut, i deixar que el sistema vagi devorant-se a ell mateix de manera cada vegada més aïllada i més patètica. Estic d'acord amb ella. És més divertit, i més estimulant, que l'esforç que tots hem de fer sempre per mirar de sobreviure sigui d'alguna utilitat als protagonistes del món que vindrà demà.
  Enric Vila

  Zum Buch

• 

  Tot anava bé fins ara

  Andreu Martín, Joan Miquel Capell

  • 0
  • 0
  • 0

  Una trama que neix d'un cas policial verídic investigat pel mateix Joan Miquel Capell, ara transformat en un thriller impactant.
  La realitat supera la ficció. A la història d'un policia sempre hi ha un cas que es recorda especialment, per la dificultat que oferia, per les ramificacions que conduïen a àmbits inesperats i pels entrebancs que l'investigador es va trobar abans de resoldre'l. L'any 1993, l'aleshores sotsinspector Joan Miquel Capell va haver d'enfrontar-se al cas d'un company, mosso d'esquadra, mort d'un tret al cap en estranyes circumstàncies.
  Un jutge ja havia dictaminat que es tractava d'un suïcidi i el cas es donava per tancat, però hi havia algú que no ho podia acceptar i va forçar que es reobrís el cas. El que la investigació va deixar al descobert va ser una complicada trama on s'ajuntaven el tràfic de drogues, la prostitució i la cobdícia al voltant de la complexa personalitat de la víctima.
  Amb aquest material, tret de la realitat, l'ara comissari Joan Miquel Capell i l'escriptor Andreu Martín tornen a escriure a quatre mans a «crims.cat», en una trama procedimental, crua i realista, plena d'intriga i misteris, que impacta les víctimes i el mateix cos que la investiga.
  Un tret al cap. Un veredicte de suïcidi. Però… i si no fos la veritat? Quan un mosso d'esquadra apareix mort en estranyes circumstàncies, tot apunta a un cas tancat. Suïcidi, diu el jutge. Però hi ha qui no es conforma. I rere la cortina d'aparences, comença a desfilar una trama fosca de corrupció, tràfic de drogues i prostitució que esquitxa el cor del mateix cos policial. Catalunya, anys 90. El cos dels Mossos d'Esquadra encara està creixent, però ja arrossega secrets que fan tremolar els fonaments de la confiança i la lleialtat. 
  Aquest cas no només marcarà la carrera d'un agent —la marcarà per sempre. Una novel·la crua i plena de veritat que posa el dit a la nafra: què passa quan la versió oficial només vol silenciar el que fa nosa? Andreu Martín i Joan Miquel Capell tornen amb una història que no deixarà indiferent a ningú.

  Zum Buch

• 

  Els Quatre Homes Justos

  Edgar Wallace

  • 0
  • 0
  • 0

  Sir Philip Ramon, el ministre d'Afers Exteriors d'Anglaterra, és un home acostumat a sortir-se amb la seva. Tot canvia quan el seu projecte de llei per extradir presoners polítics entra en conflicte amb els interessos dels Quatre Homes Justos, un grup que actua al marge de la llei per castigar els poderosos corromputs pel sistema. El missatge és clar: si Ramon no atura el projecte abans d'una data determinada, el mataran.
  
   Els Quatre Homes Justos és el primer títol d'una sèrie protagonitzada pel grup homònim, pionera de la novel·la d'espies en una Europa de principis del segle XX marcada per les intrigues polítiques i el terrorisme. El llibre va ser un èxit de vendes gràcies a l'original estratègia publicitària de l'autor, que va prometre una recompensa a qui aconseguís desxifrar el misteri final. Presentem al lector la primera part de la novel·la, on els protagonistes actuen a contrarellotge per frenar un projecte de llei, exemple paradigmàtic de suspens.

  Zum Buch

• 

  El món no em deu res

  Massimo Carlotto

  • 0
  • 0
  • 0

  Un lladre desafortunat i una excrupier alemanya es troben en la ciutat turística de Rimini.
  Quan l'Adelmo veu una finestra oberta en un edifici solemne i elegant, no pot evitar sucumbir a la temptació. Un cop a dins, però, s'adona que no està sol. Amb ell està la Lise, una excrupier alemanya i extravagant. El robatori es converteix en una sèrie de visites mentre sentiments estranys i complexos afloren en les seves converses, on entendran l'amor i també la foscor de l'ésser humà. Una novel·la sobre crims passionals, sobre sacrifici i traumes del passat.

  Zum Buch

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Zum Buch