D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  La quarta noia per l'esquerra

  Andreu Martín

  • 0
  • 1
  • 0

  Primera guerra mundial. Mentre les principals ciutats europees es dessagnen en el conflicte, Barcelona és una de les grans perles del Mediterrani. Tot i la seva condició de territori neutral, ningú ignora que a la costa hi ha ports on proveir-se il·legalment de combustible i queviures, amb el beneplàcit de les autoritats locals, i que al cap d'Ixent arriben submarins alemanys on es couen tota mena d'interessos i conflictes amb serveis secrets, agents dobles i espies d'aquí i d'allà. Al centre neuràlgic d'aquesta Barcelona en plena ebullició urbanística, amb el soroll dels carrers, el brogit dels bars, el jocs del casino i els espectacles nocturns, arriba l'Amadeu, un noi de pagès acabat de sortir del seminari, que busca una ballarina amb qui el seu pare havia viscut una estranya aventura. Només en té una pista: és la quarta noia per l'esquerra d'una fotografia que guarda a la butxaca de la jaqueta. De seguida descobreix que es diu Amanda Rogent i que s'exhibeix al Moulin Rouge barceloní: tota una vedet a qui li encanta escandalitzar. L'Amadeu necessita trobar respostes, però descobrir la veritat no sempre és el millor que et pot passar... Després de títols com Història de mort, L'Harem del Tibidabo, Tothom et recordarà, La favorita de l'Harem, Ara direu que estic boig i Policies (aquesta darrera, signada amb Joan Miquel Capell), Andreu Martín torna a «Crims.cat» amb una novel·la ben retrospectiva, ambientada en l'excitant Barcelona de les primeres dècades del segle xx.

  Voir livre

• 

  La vegetariana (edició en...

  Han Kang

  • 0
  • 0
  • 0

  *PREMI NOBEL DE LITERATURA 2024**PREMI BOOKER INTERNACIONAL 2016* La novel·la que va consagrar Han Kang com una de les grans autores del segle: una lectura pertorbadora i transformadora. La vegetariana narra la història d'una dona, la Yeonghye, que per la simple decisió de no tornar a menjar carn converteix una vida normal en un malson pertorbador. Narrada a tres veus, explica el despreniment progressiu de la condició humana d'una dona que ha decidit deixar de ser allò que l'obliguen a ser. El lector, com un parent més, assisteix atònit a aquest acte subversiu que fracturarà la vida familiar de la protagonista i transformarà totes les seves relacions en un vòrtex de violència, vergonya i desig.

  Voir livre

• 

  Foc verd

  Jordi de Manuel

  • 0
  • 0
  • 0

  Tornen les aventures de Marc Sergiot, el solitari inspector de Barcelona. A ple estiu, i després de rebre un tret en un atracament a la ciutat comtal, l'inspector no pot més. Decideix doncs acceptar la invitació del seu col·lega per anar a un poblet gallec a passar les vacances. El tranquil i relaxant viatge per terres galleges es transforma en un nou cas quan apareix un cadàver carbonitzat en un incendi. L'inspector descobrirà que aquesta mort, aparentment inconnexa, té en realitat relació amb un ofegament, anys enrere.

  Voir livre

• 

  Moderato cantabile

  Marguerite Duras

  • 0
  • 1
  • 0

  "Va deixar el nen davant del porxo de Mademoiselle Giraud, va sumar-se al gros de la gentada de davant del bar, s'hi va esquitllar i va assolir l'última fila dels que, clavats per l'espectaclearran de les vidrieres obertes, podien veure-ho. Al fons del bar, en la penombra de la sala del darrere, una dona estava estesa a terra, inerta. Un home, estirat damunt d'ella, aferrat a les seves espatlles, la cridava assossegadament. —Amor meu. Amor meu.
  L'home es va girar cap a la gentada, la va mirar, i se li van veure els ulls. No hi quedava cap rastre d'expressió fora d'una, fulminada, inextingible, retirada del món, la del seu desig."
  El 1958 la sortida de Moderato cantabile va provocar estupor o devoció entre els crítics. Avui és, al costat de L'amant, un dels pilars de la novel·lística de Duras, dedicada a explorar la temptació de caure —en l'amor, en l'alcohol, en la follia dels actes comesos sense entendre'ls. Obra mestra al mateix temps que antídot contra la correcció benpensant, si arribés avui a la taula d'un editor probablement tindria por de publicar-la.

  Voir livre

• 

  En l'amor i en la guerra...

  Ildefonso Falcones

  • 0
  • 0
  • 0

  Ildefonso Falcones torna a l’inoblidable univers medieval de L’església del mar amb aquesta novel·la que es llegeix a cop d’emoció, en què ens parla d’un home obligat a lluitar per defensar els seus mentre s’enfronta al final d’una era. UN MÓN A PUNT DE CANVIAR PER SEMPRE. UN HOME MARCAT PER LA FORÇA DEL SEU LLINATGE. UNA HISTÒRIA D'AMOR, LLEIALTAT I VENJANÇA. Any 1442. L'Arnau Estanyol, net del protagonista de L'església del mar, té un paper destacat a la conquesta de Nàpols a les ordres del rei d'Aragó. Tot i això, la recompensa per la seva valentia i fidelitat a la corona queda enterbolida per les maquinacions del seu enemic etern, el seu germanastre Gaspar Destorrent, que no es conformarà a atacar el seu rival, sinó que incourà en els seus plans abjectes la persona que l'Arnau estima més al món: la seva fillastra, la jove i curiosa Marina. Defensors d'uns principis que agonitzen, a cavall entre la foscor medieval i l'inici del renaixement, l'Arnau Estanyol veurà com el món es transforma al seu voltant, com canvia l'art de la guerra i com l'amor és capaç d'imposar-se a la traïció i a la injustícia. La crítica n'ha dit:«Ildefonso Falcones és el rei de la novel·la històrica.»La Vanguardia«Falcones és un dels pocs narradors als que l'èxit sempre els acompanya.»ABC«Tant de bo tots els bestsellers fossin com aquest.»El Mundo

  Voir livre

• 

  El perquè de tot plegat

  Quim Monzó

  • 0
  • 27
  • 0

  Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l'eterna incertesa humana. En "El perquè de tot plegat" els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.
  
  Premi Ciutat de Barcelona 1993
  Premi de la Crítica "Serra d'Or" 1994
  
  "Els relats de Monzó no tenen psicologia ni missatge, sinó una força penetrant, un humor arrasador i una solidesa d'ofici excepcional".
  Hans-Harald Müller, "Frankfurter Rundschau"
  
  "Monzó és un escriptor valent, innovador, de vegades salvatge i sempre impertinent".
  Guillermo Altares, "El País"

  Voir livre