Desobediència civil

Hannah Arendt

Beschreibung

L'assaig Desobediència civil va ser publicat per primera vegada el 1970. Es tracta d'un escrit que fa referència a la situació dels Estats Units durant la dècada de 1960 i l'inici de 1970, que al mateix temps proposa una potent anàlisi del present i de la possibilitat de transformar-lo.
En aquest text, Arendt parla de Sòcrates i Thoreau per traçar la diferència entre la desobediència civil i l'objecció de consciència. A partir d'aquí, es planteja una reflexió sobre el fet de dissentir i, alhora, sobre el consentiment, per acabar proposant una col·locació institucional dels grups de protesta. Arendt reivindica la possibilitat de cadascú de ser ciutadà en una dimensió de relació amb els altres, de determinar i eventualment modificar el món en el qual vivim. El lector té a les mans un valuós manifest a favor de la participació activa i de l'oposició a les prepotències dels governs i de les institucions.

Verfügbar seit: 27.10.2023.

Drucklänge: 80 Seiten.

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

Antifeixistes

Miquel Ramos

L'extrema dreta espanyola va començar a semblar-se una mica més a l'europea quan va morir el dictador Francisco Franco. La transició va estar marcada per la violència dels grups parapolicials i el terrorisme d'Estat, però aviat van arribar les bandes de skinheads neonazis, els ultres del futbol, i a poc a poc, les noves formacions d'ultradreta i els moviments socials neofeixistes. La generació que va créixer després de la transició va donar resposta, des de diferents àmbits i amb tàctiques diverses, a una nova ultradreta que exercia la violència d'una manera brutal contra diferents col·lectius, i que progressivament va tractar de fer-se un lloc en les institucions.
Ramos repassa les diverses lluites contra la nova extrema dreta que va sorgir a Espanya des de mitjans dels anys vuitanta fins a l'actualitat, amb testimoniatges dels seus protagonistes i cròniques periodístiques i polítiques de cada moment: com es van organitzar les diferents plataformes i col·lectius que passarien de l'autodefensa inicial a l'ofensiva contra els grups d'extrema dreta; quin paper va jugar el periodisme, la cultura, la música, les institucions i altres moviments socials; i la pluralitat de la lluita antifeixista, les seues aliances, els seus debats i algunes de les seues victòries. Però també, com una part del moviment antifeixista va combatre en soledat, va assumir els riscos, va sofrir la violència dels neonazis, la persecució policial i judicial, així com la criminalització dels mitjans de comunicació.

Zum Buch

Solito - Una història real

Javier Zamora

«Solito és una revelació.» Daniel Alarcón
Quan en Javier tenia nou anys li van dir que podia començar el «viatge». Dies després va deixar la petita vila d'El Salvador on vivia i es va dirigir, sota la tutela d'un coiot, cap a Guatemala. Després vindrien Mèxic i, finalment, la frontera dels Estats Units, on l'esperava la seva mare, que feia anys que no veia, i el seu pare, de qui no se'n recordava. Però el que havia de durar dues setmanes es va acabar convertint en un periple de dos mesos que el va portar a travessar deserts, enganys i situacions límit inesperades.
Solito és la història d'un nen que ens guia amb la mirada neta a través d'una experiència que li deixarà una empremta per a tota la vida. És el trauma de la immigració com no ens l'havien explicat mai. És una ruta que es comença sol però que només es pot acomplir amb l'ajuda de les persones que van apareixent pel camí. Solito és la humanitat necessària; la família inesperada.
The New York Times — «Solito és tant una obra de curació personal com una crida implícita als països, els Estats Units inclosos, perquè s'enfrontin a les dificultats i els perills que la immigració va suposar per a Zamora, i als riscos que
encara segueix comportant per a moltes altres persones.»
Dave Eggers — «Una història fascinant de perseverança i de tot el que poden arribar a fer els éssers humans per ajudar-se en els moments més difícils.»
San Francisco Chronicle - «La màgia d'aquest llibre no només rau en la veu seductora del jove Javier, ni en el viatge esgarrifós i la valentia immensa dels immigrants, ni en el relat del viatge d'un heroi en formació. Es fa difícil conciliar el fet que aquest llibre no hagi estat sempre entre nosaltres. Com pot ser que una cosa tan essencial i fonamental per a la història d'Amèrica encara no formi part del nostre cànon?»

Zum Buch

Les altres Generalitats -...

Autores Varios

La Generalitat Valenciana de l'època foral no va ser un 'unicum' en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d'aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l'absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapès al seu poder –corts, parlaments o estats generals. Hi hagué assemblees representatives ﬁns i tot a països on triomfà la centralització extrema al voltant del monarca, com França o Castella, però el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d'Aragó, tant als seus estats ibèrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Països Baixos; a regions de França que havien format part durant molt de temps de l'Imperi Germànic, com la Provença; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d'Itàlia; a Navarra, o a la Confederació Helvètica, la tradició "pactista" –que no hem de confondre amb "democràtica", però que permetia major implicació de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran política– va durar molt més. En moltes d'aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas més en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptació i ﬁns i tot les despeses a què s'havien de destinar. Algunes d'aquestes "diputacions" acabaren també per adquirir noves competències i una certa càrrega simbòlica que les convertirien, d'alguna manera, en la "veu" dels seus estats.

Zum Buch

Art i blasfèmia - El cas Veronese

Lluís Quintana Trias

El 18 de juliol de 1573 Veronese va comparèixer davant la Inquisició acusat d'heretgia per una pintura del sant sopar. L'acusació, que assenyalava la introducció d'elements profans en un quadre religiós, posava sobre la taula el debat sobre la interpretació de les escenes bíbliques. Obligat per les circumstàncies, però empès per l'astúcia, Veronese va trobar una sortida amb un procediment inusual a l'època: titular el quadre Sopar a casa de Leví, remetent-se a un passatge menor de l'Evangeli, de manera que la blasfèmia es diluïa. Així, per la màgia del text escrit, el quadre canviava totalment de sentit sense retocar res del que s'hi representava. En el segle xix, aquesta col·lisió de Veronese amb la Inquisició va esdevenir un model de l'enfrontament entre l'artista i el poder eclesiàstic, fet que permetia abordar el diàleg entre el sagrat i el profà. Ara sabem que la solució que Veronese va trobar per satisfer els inquisidors va significar una innovació a l'hora de resoldre els conflictes dogmàtics amb l'Església, a més d'un canvi substancial en l'àmbit de la interpretació artística.

Zum Buch

Emboscats - Una experiència...

Sergi Monrabà Net

«Aquest llibre neix de la voluntat de donar resposta a totes aquelles preguntes que els nostres veïns i amics ens plantejaven un cop vam tornar de la nostra estada al bosc, tant les de caràcter més pragmàtic com les qüestions més transcendents.»

En plena pandèmia de la covid-19 i enmig d'una crisi ecològica sense precedents, quatre amics decideixen sortir temporalment de la roda productiva de consum per endinsar-se al bosc per experimentar què és viure de manera sostenible. Per fer-ho, passaran mesos estudiant a fons la fauna i la flora de l'entorn, al mateix temps que construiran una cabana de fusta en un racó amagat del massís del Montseny que els servirà com a refugi. El seu objectiu és subsistir servint-se únicament dels recursos alimentaris que el bosc els posa a disposició: plantes, arrels, fruits, etc.

Un relat d'amistat i de superació que ens acosta a la cara més salvatge i lliure del món animal, alhora que reflexiona d'una manera crítica i local sobre les problemàtiques i els reptes mundials, com són la crisi climàtica i la globalització.

L'autor no només hi plasma l'estada al bosc, sinó també els mesos de preparació i tots els factors que es van tenir en compte per fer realitat aquesta experiència. 

Al llarg del llibre, Monrabà reflexiona sobre diferents temes: la societat de consum, el materialisme, el pas del temps, la supèrbia de l'ésser humà, la crisi climàtica…

Zum Buch

El violí d'en Lev - Una aventura...

Helena Attlee

La melodia del violí d'en Lev va fascinar Helena Attlee d'ençà que la va sentir en un concert; aquell vell instrument italià que portava el nom del seu antic propietari rus atresorava una rica història. Delerosa de descobrir els detalls del seu origen i la resta de secrets que amagava el seu delicat cos de fusta, Attlee es va dirigir a Cremona, el bressol del violí italià i el punt de partida d'un viatge extraordinari de final inesperat. A través de tallers polsegosos, boscos alpins, esglésies venecianes, luxoses corts florentines i remots mercats russos, «El violí d'en Lev» ens porta del cor de la cultura italiana als seus confins més llunyans. Una història sorprenent de lutiers i científics, prínceps i rodamons, instrumentistes, compositors i viatgers, que és a la vegada una meditació punyent sobre el poder dels objectes, dels relats i de la música per crear cultures senceres i transformar la vida de les persones.

Zum Buch