Otros libros que te pueden interesar

• 

  Els miserables

  Victor Hugo

  • 0
  • 0
  • 0

  El 1998, un segell de Columna publicava una nova traducció d'Els miserables. El segell era Club Editor i la traductora, que havia tardat més temps per dur la novel·la al català que Hugo per escriure-la, es deia Maria Bohigas.
  Des de llavors han passat moltes coses. Club Editor ja no és el segell d'un gran grup. Aquella edició mítica només es troba de segona mà a preus desorbitats. I no passa un curs sense que els lectors ens escriguin per saber quan la reeditarem. Fins ara Bohigas ha passat un parell d'anys més a galeres traduint els seus Miserables de cap i de nou. I com amb Història de dues ciutats, Aina Bonet ha dibuixat les il·lustracions de la coberta i les portadelles de les cinc parts d'aquest monument. El resultat: una edició especial en un sol volum en tapa dura, on hem aconseguit encabir les històries de Fantine, Cosette, Marius i Jean Valjean: el perfecte regal de Nadal.

  Ver libro

• 

  El món no em deu res

  Massimo Carlotto

  • 0
  • 0
  • 0

  Un lladre desafortunat i una excrupier alemanya es troben en la ciutat turística de Rimini.
  Quan l'Adelmo veu una finestra oberta en un edifici solemne i elegant, no pot evitar sucumbir a la temptació. Un cop a dins, però, s'adona que no està sol. Amb ell està la Lise, una excrupier alemanya i extravagant. El robatori es converteix en una sèrie de visites mentre sentiments estranys i complexos afloren en les seves converses, on entendran l'amor i també la foscor de l'ésser humà. Una novel·la sobre crims passionals, sobre sacrifici i traumes del passat.

  Ver libro

• 

  Sis nits d'agost

  Jordi Lara

  • 0
  • 0
  • 0

  El sis d'agost de 2007 un home va sortir de Barcelona i va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Aquell mateix dia complia setanta-cinc anys; es deia Lluís Maria Xirinacs i tenia una llarga trajectòria pública com a lluitador per les llibertats i filòsof pacifista. ¿Per què ho va fer? ¿Era un suïcidi o era una altra cosa? Sis nits d'agost és la història d'aquella mort volguda, singular, misteriosa. La revelació de com va ser preparada escrupolosament i com va afectar tantes persones, i l'aventura d'un escriptor per esbrinar el sentit d'una acció com aquella. Una novel·la apassionant que ens convida a una reflexió moral i universal sobre allò que ens interroga a tots: la mort, la llibertat individual o el compromís col·lectiu.

  Ver libro

• 

  Una cançó de pluja

  Joan-Lluís Lluís

  • 0
  • 0
  • 0

  La protagonista d'aquesta novel la és ferrenya, tendra i obstinada. Una orangutana, l'única que aconsegueix fugir del vaixell on l'han empresonat. Comença un periple per tornar a casa seva. L'acompanyen els records dels companys, fantasmes bondadosos. I entre la llum dels pobles i la remor de les màquines és una mitologia ancestral que es desplega. Fins al cor de la selva, on topa amb la maldat dels humans.

  Ver libro

• 

  Quanta quanta guerra

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  "Quanta, quanta guerra…" és l'últim llibre que va escriure Mercè Rodoreda en un estat que no havia tingut gaire ocasió de conèixer: la felicitat. Si creiem el que n'explica ella, va començar-lo després de perdre el seu company d'amor i guerra i va acabar-lo quan per primer cop a la vida tenia casa pròpia, als setanta anys. És llavors que Rodoreda s'encarna en un adolescent de qui diu: "Al meu Adrià l'impulsa a anar-se'n de casa la seva aspiració de llibertat. D'aquesta llibertat tan cantada —la sola paraula m'emociona— que només mena a un canvi de presó." I també: "Havia de crear un personatge i llançar-lo a córrer món. ¿Un vagabund? No. Els vagabunds ja estan acostumats a anar pel món i el món no els sorprèn gaire. ¿Potser un soldat? Hauria de ser un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veiés el deixés sorprès. Agafar-lo en ple desordre de la guerra perquè pogués fer el que volgués i anar on tingués ganes d'anar. Procurar-li aventures amb gent estranya." Quanta, quanta guerra… és una novel·la feta de contes en què conviuen la misèria dels homes i la màgia del món. I és la part tendra d'una galàxia formada per "La mort i la primavera" i "Viatges i flors". Segons Jaume Coll Mariné, que n'escriu el postfaci: "el món en moviment a través d'uns ulls que tot just el comencen a descobrir".

  Ver libro

• 

  El Ciclop

  Jordi Cussà

  • 0
  • 0
  • 0

  «Quan li pujava la febrada, afirmava sense immutar-se que el temps no té passat, present i futur, sinó una sola tela sempre estesa en un sol sentit. I que ell ja havia viscut totes les vides que hi ha a la tela, incloses les del futur».
  
  El cas de Guillem Ponç, àlies el Ciclop, fill bastard de Guillem de Berguedà i d'una tal Jussiana, no accepta terme mig: o és un foll o és un geni. Té aspecte de monstre, i diu que ha viscut totes les vides d'aquesta novel·la aparentment infinita. Que participem d'una vida única; que som una espècie d'intel·ligència col·lectiva. Si ens hi fixem, doncs, ens adonarem que també nosaltres hem viscut les peripècies que es narren aquí. Les múltiples
  encarnacions del Ciclop ens fan viatjar per racons ignots del mar Mediterrani i desert enllà, ens fan beure d'una enorme riquesa de cultures i ens sorprenen amb aventures que podrien sortir de "Les mil i una nits". Amb aquesta novel·la, en la qual va treballar anys i panys fins a veure publicada, Jordi Cussà es refermava en el seu projecte de més envergadura i exigència creativa: la Trilogia de la Civilització.

  Ver libro