Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Els carnissers

  Guillem Frontera

  • 0
  • 1
  • 0

   n clàssic escrit per un jove de 20 anys.
  La primera novel·la d'una saga mallorquina que desemboca a Sicília sense morts. 
  En Miquel acaba de comprar Son Puig-gros, la finca on el llogaren de porquer quan era infant. Tota la família ho celebra amb un sopar en què també han estat convidats els antics senyors de la possessió. Al voltant d'una porcella rostida, els nobles arruïnats seuen a taula amb els servidors que han fet fortuna a partir d'una botigueta de souvenirs. Mentrestant, els fills d'uns i altres comparteixen bars i noies en una Palma by night que sembla que iguali a tothom. Però sota els jocs nocturns cova la tensió extraordinària entre dos mons que es necessiten i s'odien…
  faEls carnissers és la primera novel·la que explica el daltabaix produït a Mallorca pel turisme. Un daltabaix increïble com una revolució, narrat per un dels més grans escriptors de la literatura mallorquina. Un clàssic escrit per un jove de vint anys.
  Amb un postfaci de Nanda Ramon concebut per a les aules de Literatura catalana.

  Zum Buch

• 

  La deriva dels continents

  Gerard Guix Badosa

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la coral que segueix els passos de diferents personatges, que res no tenen en comú excepte dues coses: volen canviar la seva situació actual i viuen a la mateixa ciutat. Un músic a punt de suïcidar-se, un hipocondríac, una paralítica al fil de la mort i una parella d'infermers en el torn de nit. Quan els seus camins es troben amb tres nens que van camí cap a l'escola, les situacions s'aniran entrelligant en una teranyina de relacions i casualitats que mantindrà al lector a l'expectativa fins a l'última pàgina.

  Zum Buch

• 

  El món la meva selva

  Rose Macaulay

  • 1
  • 0
  • 0

  «Portem la nostra selva allà on anem».
  La jove Barbary Deniston ha passat una infantesa amb la seva mare en l'entorn salvatge del sud de França durant la Segona Guerra Mundial, gaudint d'una llibertat només limitada pels perills que l'envoltaven per col·laborar amb la resistència a l'ocupació alemana. Ara que la guerra s'ha acabat, amb disset anys és enviada a Londres amb el seu pare, un advocat decidit a redreçar-la per convertir-la en una senyoreta disciplinada. Entre les runes de la ciutat bombardejada, la Barbary, sola, perduda i desconsolada, buscarà la seva veu indòmita.
  Publicada el 1950, El món, la meva selva ens porta de la naturalesa salvatge de Cotlliure a la grisor austera de Londres i la bellesa de les Highlands, recorrent el món interior d'una protagonista extraordinària. Rose Macaulay va bolcar tot el seu enginy, la seva alegria i la seva melanconia en aquesta obra inoblidable.
  Amb postfaci de Penelope Fitzgerald, autora de La llibreria.
  
  «Una de les millors novel·les que s'han escrit mai sobre la postguerra de la Segona Guerra Mundial.»— The Paris Review

  Zum Buch

• 

  El nois

  Toni Sala

  • 1
  • 0
  • 0

  «Ara tot semblava culpa de la crisi, però no era culpa de la crisi aquella exposició de prostitutes a les cunetes de la nacional, passades les obres de desdoblament aturades, passats els ponts a mig construir, amb els cartells de circ descolorits i els grafits que deien N-II CARRETERA DE LA VERGONYA, DESDOBLAMENT JA…»
  Així comença la novel·la Els nois, que inaugura el catàleg de L'Altra Editorial. La tardor del 2015, l'editorial nord-americana Two Lines Press l'ha publicat en anglès amb traducció de Mara Faye Lethem: The Boys.

  Zum Buch

• 

  L'art de portar gavardina

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'art de portar gavardina» és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d'aquest recull revelen una capacitat d'observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d'un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d'estar a l'altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l'adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l'absurd i la capacitat de sorprendre's els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.
  
  Premi Crítica Serra d'Or 2019 de Narrativa
  Premi de la Crítica Catalana 2019 de Narrativa
  
  «El seu millor llibre. El podria haver titulat perfectament "El gran llibre de Sergi Pàmies"».
  Jordi Basté
  
  «Sergi Pàmies s'allibera definitivament dels seus vincles per alliberar-nos també a nosaltres dels clixés d'una època i els seus mites».
  Josep Cuní, El País
  
  «És impossible llegir els seus llibres i no trobar un personatge que s'assembli a nosaltres, ficat en una situació que ens resulta familiar. La ironia i el pessimisme mediterrani traven el seu món inventat, històries que cobren vida a partir d'una realitat íntima i secreta que es desplega en frases d'una gran efectivitat comunicativa».
  Xavier Mas, La Vanguardia
  
  «És un llibre que pot fer-te plorar i riure alhora i això demostra que el seu autor es troba en un dels moments més creatius de la seva trajectòria».
  Jordi Nopca, Catalunya Ràdio – L'ofici de viure
  
  «Aquest llibre és una lectura còmplice, escrit amb aquell to menor que converteix la literatura en una forma d'amistat».
  Nadal Suau, El Cultural
  
  «Els contes de Pàmies, perfectes com a gavardines o vestits a mida, barregen ficció i autobiografia, perquè la segona no es pot articular sense els mecanismes de la primera i la primera seria un cadàver sense esclats de la segona».
  Miqui Otero, El Periódico
  
  «Sergi Pàmies sap dur, en la literatura i en la vida, una trajectòria d'una honestedat impecablement elegant».
  Imma Monsó, La Vanguardia
  
  «Pàmies se submergeix en un escrutini impecable, de refinada matisació expressiva i psicològica. A les pàgines de L'art de portar gavardina molts lectors hi trobaran l'estremiment o el vertigen de la felicitat de llegir».
  Ponç Puigdevall, El País

  Zum Buch

• 

  Tres novel·les analògiques - La...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d'haver estat escrites amb màquina d'escriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor d'un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l'ofici». Vet aquí que «La primera pedra» (1990), «L'instint» (1992) i «Sentimental» (1995)—que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresa—es passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d'una mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer d'una història aparentment senzilla el punt de partida d'un relat tan brillant com distintiu de l'autor.«Entrem en una novel·la de Sergi Pàmies, i ja ens va bé no aparèixer mai més enlloc, com si carregar les nostres misèries fos carregar amb un pes lleuger sense gaire passió. Certament, eren tres novel·les de terror i opressió divertidíssimes per l'obra i la gràcia d'un estil que recorda un glop d'orxata un migdia de calor extrema a l'Albufera, que comences a beure-te'l i no pares fins que el got queda buit».Ponç Puigdevall, Quadern El País«El temps d'una nit o d'una novel·la, Sergi Pàmies ausculta el món amb el toc just».Michèle Gazier, Télérama

  Zum Buch