Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Memoria y utopía - La primacía...

  Luisa Passerini

  • 0
  • 0
  • 0

  La memoria y la utopía identifican dos disposiciones del sujeto, una vuelta hacia el pasado y otra hacia el futuro, siendo ambas actitudes críticas respecto al presente. La intersubjetividad define el eje central de la obra: la memoria es concebida como puente entre el pasado y el presente, entre el silencio y la palabra, entre lo singular y lo colectivo, y, en consecuencia, como una narración estructurada como forma de olvido individual y colectivo. La utopía es analizada en dos de sus formas históricas: como compromiso crítico con la cultura y la sociedad, restituyendo y haciendo posible el mantenimiento del estado de deseo en una comunidad no étnica (tal como la del 68 francés), y la formulación de una concepción del ser europeo que critica toda forma de eurocentrismo y reconoce la aportación del otro (ya sea por motivo de género o raza) como constitutivo de la cultura europea.

  Zum Buch

• 

  Per una educació republicana -...

  Greogorio Luri

  • 1
  • 1
  • 0

  Els alumnes catalans obtenen uns resultats que es troben molt per de sota del que el país pot legítimament aspirar. Però, si avaluessin el nostre sistema educatiu per les seves pretensions morals, probablement ocuparia la primera posició del món. Les nostres escoles s'avaluen més d'acord amb la noblesa dels seus propòsits que amb la realitat dels seus resultats. Això posa de manifest una gran confusió moral que no és, en absolut, aliena als resultats.
   
  Una de les manifestacions d'aquesta confusió és l'oblit de la dimensió política i republicana de l'escola. Avui la nostra escola es mostra més preocupada per preservar la salut anímica del "jo" dels alumne que per formar ciutadans competents i sembla considerar més noble fomentar l'espontaneïtat (suposadament) innocent que l'emulació de la virtut. Cal, doncs, recuperar la dimensió política de la pedagogia, sense la qual l'escola es desvirtua a ella mateixa. No deixa de ser sorprenent que a Catalunya, és a dir, al si d'una societat que vol entendre's a ella mateixa com una nació, el valor de la transmissió sigui contínuament qüestionat. 

  Zum Buch

• 

  Els orígens de la revolta de la...

  Vicent Baydal Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta obra, Premi Ferran Soldevila (2011), analitza les relacions entre la Corona i els estaments valencians des de la finalització de les Corts de 1329-1330 fins al desenvolupament de la revolta de la Unió en 1347-1348. Centrant-se en aspectes polítics i fiscals, examina detalladament les diverses assemblees parlamentàries que tingueren lloc durant aquell període, així com els nombrosos subsidis que foren pagats a la hisenda reial. Tot plegat, la constant erosió del patrimoni de la Corona i les enormes exigències fiscals ocasionades per les guerres mediterrànies, combinades amb l'increment de l'autoritarisme monàrquic, conduïren a l'esclat d'una rebel·lió encapçalada per la ciutat de València i secundada pels sectors populars d'una bona part del regne. S'hi inclou un extens apèndix amb els principals acords i tractaments politicofiscals duts a terme entre els estaments i la monarquia.

  Zum Buch

• 

  Religions espiritualitat i valors

  Francesc Torralba Rosselló

  • 0
  • 0
  • 0

  La crisi de transmissió de valors característica de les societats postmodernes ha comportat la irrupció d'una generació de ciutadans que desconeixen l'univers religiós dels seus avantpassats, els seus mites i els seus símbols, cosa que ha provocat l'eclipsi de valors que en el passat estaven arrelats en l'imaginari col•lectiu. Paral•lelament, la hiperactivitat de la societat d'avui ha comportat una impressió d'acceleració i de saturació mental i emocional. Això ha desvetllat una fam d'espiritualitat, la necessitat d'aturar-se i meditar els valors que mouen la pròpia existència, i ha fet créixer l'interès en móns religiosos, sapiencials i espirituals molt allunyats de la tradició occidental.
  En una societat on cadascú es fabrica la seva "biografia de bricolatge", el ciutadà s'apropa a les tradicions religioses fent-se seu allò que considera que li pot ser beneficiós per al seu desenvolupament vital. Francesc Torralba relata el naixement d'aquesta nova espiritualitat laica i es planteja si obrirà la porta a descobrir nous valors i a recuperar-ne d'antics. 

  Zum Buch

• 

  Sense cadàver

  Fàtima LLambrich i Núñez

  • 1
  • 1
  • 0

  Sense confessió, sense testimonis, sense cadàvers, sense restes biològiques.
  Amb condemna.
  
  Una investigació periodística de primer ordre convertida en un addictiu relat policial. Un cas real, una investigació criminal per doble homicidi en la qual els cadàvers no s’han trobat. Reuneix tots els ingredients dels millors thrillers: investigadors incisius, un testimoni que contradiu la pròpia testifi cació, un puzle d’indicis circumstancials i un sospitós, Ramón Laso, els antecedents del qual no passaran desapercebuts als investigadors de la Unitat Central de Persones Desaparegudes. «Yo soy de una forma que a veces no sé si soy demasiado bueno.»
  
  Després d’anys d’entrevistes amb Ramón Laso al centre penitenciari on està empresonat, Fàtima Llambrich ha aconseguit traçar el viu retrat d’un home inquietantment seductor. Condemnat a 30 anys de presó, insisteix en la seva innocència i defuig parlar d’un passat que l’ha sentenciat de per vida. Sense cadàver s’endinsa amb destresa en la metodologia que ha servit als investigadors per fonamentar la primera condemna a Espanya per doble homicidi sense que s’hagin trobat els cossos de les víctimes, ni es tinguin restes biològiques incriminatòries, ni testimonis concloents, ni tan sols una arma del crim i amb un acusat que defensa la seva innocència. Tomben, així, el fals mite del sense cos no hi ha delicte.

  Zum Buch

• 

  El cercle de Felanitx

  Miquel Barceló Perelló

  • 0
  • 0
  • 0

  Memòria i mite de Felanitx en l’obra narrativa completa d’un gran savi mallorquí. 
     
  El present volum recull l’obra narrativa completa de l’historiador Miquel Barceló Perelló (Felanitx, 1939-2013), integrada pels reculls de narracions El terme de Manacor (2007) i Trenc d’alba (2009), el text per a una exposició del pintor homònim i convilatà «Miquel Barceló vist per Miquel Barceló» (2010) i la novel·la autobiogràfica L’hivern de 1947, a la vila, «malauradament inconclusa, tot i que no incompleta», com diu Emili Manzano al pròleg. 
  Especialista en la societat d’al-Andalus i les conquestes feudals –en alguna ocasió es va definir com a «estudiós d’exterminis»–, en les obres que constitueixen El cercle de Felanitx va rescatar la memòria del seu Felanitx en una Mallorca en plena postguerra. Precís en les descripcions del poble i els seus habitants, determinat a l’hora de fixar els detalls d’una feta, atent a reproduir tant la parla com els silencis del seu temps, Barceló va bastir en una obra tan breu com vibrant tot «un món d’una absorbent complexitat simbòlica, històrica i emotiva», en paraules de Julià Guillamon.

  Zum Buch