Publisher: Ediciones Oblicuas
L'horitzó lentament es vesteix de glaçada El dia neix I tu ja pots marxar lluna gebrada de foscors terrorífics amarada Ja no ets precisa per tornar a endormiscar la meva albada Ja pots marxar i quan m'oblidis jo em tornaré a dormir
Ell i Ella estan sols en escena, en penombra. No saben ben bé què ha passat fora, però tot apunta a una catàstrofe de caire apocalíptic. Els rescataran? On són els mitjans que les autoritats ja haurien d'haver desplegat? L'angoixa d'aquests moments d'aïllament es tradueix en una tensa serenitat que els fa mirar enrere i fixar-se en els senyals que havien advertit durant tant de temps. Rememoren tot el que s'ha anat perdent amb el pas dels anys, des de la salut democràtica, la fauna i la flora fins a les coses més simples del dia a dia. Sense oblidar el sorprenent Príncep de Miguasha... Però, encara en aquestes condicions, la vida continua i hi afloren tensions i desencontres íntims. En aquesta obra, Serge Lamothe, amb una extrema sobrietat de mitjans, ens convida a mirar-nos per dins i per fora, i a reflexionar sobre el risc que una història com aquesta ens puga atrapar algun dia. A tots, però també a cadascun de nosaltres amb les nostres vivències personals, com els passa a Ell i a Ella en escena. Una obra colpidora en què, inesperadament, arribem a comprendre que, de tanta desemparança, poden nàixer noves energies.Show book
Cada poema és un sentiment important, cada vers és escrit pensant en un moment viscut, i cada paraula neix de l'aprenentatge d'una persona....Cada lletra escrita és doncs un batec del cor que lluita per viure en aquesta realitat social.Show book
Un dia de finals d'agost, a la convulsa Irlanda del Nord de l'any 1981. Mentre un grup de joves presos de l'IRA reclama l'estatus de pres polític amb una vaga de fam que ja ha deixat víctimes mortals, a la granja dels Carney se celebra el dia de la collita: un dia de festa que es veurà bruscament interromput per un esdeveniment inesperat. L'autor anglès Jez Butterworth signa aquesta monumental història familiar: una epopeia de lleialtats i fractures, de traïcions i redempcions, que travessa el conflicte angloirlandès de l'últim quart del segle XX i n'explora les conseqüències íntimes.Show book
«Novel·la familiar (a la manera antiga)». Així és com Attilio Bertolucci es refereix a El dormitori, un dels llibres importants de la literatura italiana del segle XX. Un meravellós poema narratiu publicat inicialment en dos volums separats, els anys 1984 i 1988, que ara presentem en la primera traducció europea completa. És una autobiografia «dibuixada en somni», un poema riu que flueix per l'arbre genealògic dels Bertolucci i els fets principals de la història italiana: Casarola i els Apenins, la casa dels avantpassats entre castanyers, el pare terratinent i la mare inquieta, la infantesa i la joventut entre Parma i el camp, l'amor per Ninetta, els fills Bernardo i Giuseppe —futurs cineastes—, la vaga camperola de 1908, la violència feixista i la dolorosa batuda nazi de 1944. Enmig d'una sofisticada i minuciosa construcció de la memòria familiar, hi destaca el dormitori, que «té com a finalitat principal / el pecat dels cònjuges, però aviat / es fa còmplice d'un amor que mai / no podrà / trobar assossec damunt la terra».Show book
Ambientada a Nova York en temps de les eleccions presidencials del 2016, tres dècades després de l'esclat de l'epidèmia de la sida, "L'herència" presenta un mosaic d'històries interconnectades entre homes homosexuals de diverses edats i classes socials per explorar què devem a qui va viure, estimar i patir abans que nosaltres. L'obra segueix la història d'Eric i Toby, una parella amb visions diferents sobre l'amor i el compromís, mentre les seves vides s'entrecreuen amb personatges més grans i més joves que carreguen el pes del passat, la recerca d'identitat i el desig de construir un futur. La peça de Matthew López, inspirada lliurement en la novel·la "Howards End" d'E. M. Forster, posa el focus en la transmissió, el llegat i la connexió entre generacions. Èpica, sensual i commovedora, ha estat aclamada internacionalment, multipremiada i considerada per la crítica com l'obra nord-americana més important del segle.Show book
Narrat per: Bernat Quintana, Josep Pedrals. La Disputa, escrita de vers els anys 1417-1418, constitueix una divertida sàtira de la pretesa superioritat humana respecte dels animals. S'hi narra un àgil diàleg entre fra Anselm i l'ase del títol, que posa de manifest el profund escepticisme doctrinal del seu autor.L'obra utilitza diferents gèneres del món literari medieval: l'apòleg, la disputa, la profecia i el relat satírico-còmic, sense oblidar els elements al•legòrics i cavallerescos. Inclou també components autobiogràfics (o que volen semblar-ho) de Turmeda, un frare apòstata que acabà abraçant l'Islam. El resultat és un producte irònic, amb una aparença moralista. És per això que sovint ha estat mal interpretat pels estudiosos del segle XX com a obra d'un autor penedit de la seva deserció religiosa. L'obra no va poder esquivar la censura coetània, fou condemnada per la Inquisició i només en restà la traducció al francès. La versió d'Albert Mestres i Marta Marfany és una traducció de l'original francès. Argument de l'obra L'aventura s'inicia amb un passeig pel bosc, fra Anselm s'adorm mentre les bèsties debaten l'elecció del nou rei.L'assemblea d'animals, que reuneix des dels més nobles (com el lleó i l'elefant) fins als més baixos (el poll, la puça, la lladella) és una metàfora de la societat humana, un tema molt recurrent a la literatura medieval. En arribar a un acord, els animals ho celebren cantant, saltant i provocant un esvalot que desperta Turmeda. El conill el reconeix de la seva vida captiva anterior, i el rei Lleó, després de sentir-ne a parlar, sol•licita la seva compareixença per tal que aquest "fill d'Adam" els esclareixi cert rumor: que considera l'espècie humana superior als animals. I és així com s'inicia el nus de la faula, un diàleg entre el frare i un "ase cap de suro i desgraciat" que contradiu totes les raons de l'home. Fra Anselm s'esforça a pronunciar dinou arguments a favor de la superioritat de la seva espècie enfront de les altres. Exposa amb audàcia i gosadia raons de costums, d'aparença, de virtuts, d'intel•lecte… però no és fins a l'últim i decisiu argument que desarma el seu interlocutor:Déu es va encarnar en home i no en animal. Davant la derrota, el rei reconeix la seva naturalesa inferior i submisa als éssers humans i deixa anar lliure el captiu. L'autor insereix entremig de la trama vuit històries còmiques que ataquen els frares sense pietat i una profecia de caire transcendental i en vers predita pel "reverendíssim" ruc.Show book
