Maison d'édition: Proteus
Mª Teresa Fau, professora del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona, autora de nombroses investigacions sobre el món clàssic (com les corresponents a Temístocles i Plutarc), ha fet la tria dels textos d´Epictet així com la introducció a l´obra d´un dels pensadors més influents de la Història
Un testimoni vibrant de la mà de Diana Athill que ens farà una mica més familiar la bella ciutat de Florència.L'agost del 1947, Diana Athill va emprendre un viatge de dues setmanes a Florència amb la seva cosina Pen, amb el tren Golden Arrow. Escrit quan l'autora tenia trenta anys, però publicat quan estava a punt de fer-ne cent, Diari de Florència atresora les aventures i els records d'aquells dies inoblidables. En aquestes pàgines l'autora ens parla de l'admiració que va sentir per l'art i l'arquitectura florentines, del gust per la deliciosa cuina italiana i de l'amistat amb homes d'una bellesa per a ella exòtica.«Divertida, d'una gran intel·ligència, i profundament humana». Herald«L'obra de Diana Athill ens fa recordar la sensació d'estar fent un amic nou». Observer«Una lectura deliciosa; com viatjar en el temps». Gillian Reynolds«Aplega d'una manera immillorable la impresió d'una primera mirada». Christian HouseVoir livre
Joan i Jacint Reventós són fills de dos germans molt avinguts i que comparteixen els ideals del catalanisme catòlic i liberal d'una família de professionals liberals benestants. L'esclat de la Guerra Civil espanyola els acaba col·locant, però, en bàndols enfrontats. Els Reventós Carner es quedaran a Barcelona, a la seva torre de la part alta de la ciutat. Els Reventós Conti marxaran a Itàlia i, posteriorment, a l'Espanya "nacional". El tòpic de la guerra fratricida serà per a ells encara més cruel. Quan es retrobin de nou a Barcelona, el gener del 1939, el seu món d'abans s'haurà enfonsat per sempre. Quaranta anys més tard, just abans de la mort de Franco, els dos cosins expliquen com van viure les infàncies respectives en aquestes circumstàncies tan difícils, en un llibre que ara es reedita en una versió corregida i anotada, i que incorpora com a epíleg el text de presentació que Jaime Gil de Biedma va escriure per a la traducció castellana del llibre.Voir livre
Una malaltia infantil de la qual els metges deien que no es refaria mai. La necessitat adolescent de fugir que per poc no acaba en desastre. Una trobada terrorífica en un camí perdut de les muntanyes. Un part mal gestionat en un hospital sense prou personal. Visc, i visc, i visc és un llibre de memòries, però un llibre de memòries peculiar: Maggie O'Farrell hi narra disset moments en què la seva vida va córrer perill i va estar a punt d'escapar-se-li entre els dits. Són disset escenes, disset vinyetes tenses, viscerals i plenes de vida, en les quals retrobem l'autora en diferents etapes vitals, amb diverses mentalitats, i en diversos llocs del planeta: és filla, i estudiant, i oficinista; és mare, viatgera, escriptora; ara està enamorada, ara amb el cor trencat, o solitària, rebel, angoixada, espantada o decididíssima. I, més enllà de les seves experiències esplèndidament narrades, el llibre ens interpel·la profundament: què faríem si la nostra vida estigués en perill? Com reaccionaríem? I què estaríem disposats a perdre, o a donar a canvi? Visc, i visc, i visc és alhora un recordatori de la fragilitat i la vulnerabilitat de l'existència i un cant lluminós a la vida, a no deixar-nos perdre, ni vèncer per l'adversitat, i aprofitar cada minut i cada batec. A fons.Voir livre
La dona ha patit molts canvis els darrers temps: des d'aconseguir el dret de vot fins a incorporar-se plenament en el mercat laboral. No han estat gaires les destacades als diccionaris o llibres d'història. Aquest llibre ens presenta en forma de relat les vides d'aquelles capdavanteres que han marcat un camí.
L'efervescència creativa d'aquestes dones es va manifestar en els diversos àmbits en què van intervenir: la renovació pedagògica (Rosa Sensat), la lluita antifranquista (Maria Aurèlia Capmany), el reformisme social (Francesca Bonnemaison); totes elles constitueixen una galeria de personatges amb una reconeguda presència pública i una alta ressonància cultural i social. Entre altres, el llibre parla de:
* Margarita Xirgu: una actriu catalana innovadora i agosarada.
* Teresa Pàmies: una lluitadora nata que es va convertir en escriptora.
* Joana Raspall: la poetessa catalanista que escrivia per als més menuts.
* Roser Capdevila: una il•lustradora molt inquieta i un xic entremaliada.
* Núria Feliu: la veu lligada des de sempre al poble català.
* Alícia de Larrocha: la pianista catalana més internacional.
* Mary Santpere: una còmica d'allò més musical.
* Neus Català: una supervivent catalana dels camps nazis.
* Lola Anglada: la noia que feia dibuixos catalanistes.
Voir livre
No és fàcil parlar d'un mateix, però no és realment l'única cosa de la qual podem parlar amb autoritat? En Víctor Amela ens transporta per un particular zàping de 99 canals sobre ell mateix on comparteix secrets que van des de la seva intimitat fins a persones, viatges, llibres i vivències extraordinàries que han fet d'ell la persona que és. Amela s'obre a nosaltres amb un estil divertit i desimbolt on no hi ha espai per a l'avorriment.Aquest audiollibre està narrat en català.-Voir livre
El periodisme no havia hagut d'enfrontar-se mai, en tota la seva història, a una crisi humana tan universal i alhora tan local com la de la Covid-19. El periodisme de qualitat, per sort, ha estat capaç d'oferir al món i de llegar a la posteritat una crònica detallada i en directe d'un any llarg de pandèmia, ha pogut explicar el gran conflicte de salut a cada comunitat del planeta. La gramàtica del virus és un assaig necessari sobre el paper fonamental que els mitjans han tingut en la narració de l'enorme trauma sanitari i social provocat pel coronavirus. Josep Gifreu aporta una panoràmica analítica i crítica sobre la intervenció del periodisme i els mitjans de comunicació de referència mundials en la construcció simultània dels microrelats locals i del macrorelat global sobre la primera gran epidèmia de la nostra època. "Serviran de res les lliçons d'aquesta pandèmia? N'aprendrem? Ens ajudaran a millorar aquest ofici que estimem? Jo no tinc respostes a aquestes preguntes, només puc dir que crec que les conseqü.ncies seran duradores i tindran un impacte llarg i profund en el temps". —Vicent PartalVoir livre
