Verlag: Editorial Comte d’Aure
Cada poema és un sentiment important, cada vers és escrit pensant en un moment viscut, i cada paraula neix de l'aprenentatge d'una persona....Cada lletra escrita és doncs un batec del cor que lluita per viure en aquesta realitat social.
13 Relats desconcertants és una col·lecció de contes breus que conbinen el terror psicològic, l'humor macabre i la crítica subtil al món que ens envoltaZum Buch
"Amb Granit, Carles Minuchin, tot adoptant la veu femenina quan parla la primera veu de la poesia, ha creat aquest cant de denúncia, de resistència, d'expressió del dolor, dels traus i de les ferides que tantes dones han patit i que encara pateixen, cant a la lluita per un altre món possible. Per açò en el cant de Granit hi ha també el convenciment i l'esperança d'aquest futur en què siguin esborrades les fronteres que encara impedeixen la igualtat i, per tant, el gaudi d'una vida en plenitud per a totes les dones." (Del pròleg de Pere Gomila)Zum Buch
El nucli d'aquest llibre és la traducció catalana dels tres poemes místics de Joan de la Creu: el «Càntic espiritual», «Nit obscura» i «Flama d'amor viva». Són textos susceptibles també d'una lectura laica. Pere Lluís Font en dona una traducció literàriament molt acurada; respectant el ritme i la rima de l'original, busca que el text traduït faci en el lector un efecte semblant al del text original: que digui quasi el mateix i que soni quasi igual. És a dir: que pugui suportar l'acarament amb l'original. Tota traducció és una interpretació, una proposta de lectura. En aquest cas, la traducció facilita la comprensió del text original, al mateix temps que permet anostrar una obra de valor universal tot integrant-la al nostre univers lingüístic. L'edició, bilingüe, es completa amb una utilíssima introducció, amb notes aclaridores i amb un conjunt d'annexos que ens donen accés a altres aspectes de l'aportació de Joan de la Creu al patrimoni literari, artístic i espiritual de la humanitat.Zum Buch
¿Com exercir l'escriptura com una força còsmica més? ¿Com procurar-se un discurs en el qual, més enllà de les personals, hi dominin causes territorials o climàtiques? ¿Com accedir a una escriptura de la matèria o compartida amb la matèria, que doni alternatives i camp a la nostra creació tan cansadament humana? Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) és artista i escriptor. Ha publicat Ludwig Jujol (1989), Oïsme (1998), Obreda (2003), Pagèsiques (2011), Mareperlers i ovaladors (2013), Paraules locals (2015), Treure una marededéu a ballar (2018) i El sol i les fogueres (2022), entre altres llibres. «Escriure per repetició, com els arbres. Perquè tot allò que es repeteix, perdura. Per a Perejaume, escriure és una delectació constant envers la ciclicitat i el poder de reversió i erosió que hi amaga», Carla Marco (La Lectora) «Hi ha aventures literàries que creen llibres híbrids i inclassificables, amb les seves regles i coordenades. És el cas de Perejaume, que crea un espai propi i transferible, exigent però permeable, conscient que necessita fer partícip el lector», Francesc Serés (Diari Ara) «Perejaume parla com el poeta que també és, perquè la seva mirada és poètica i agrària, dos elements que queden palesos en la seva obra», Montserrat Serra (Vilaweb) «Perejaume és un pensador modern, no pas d'un nostàlgic encallat en el romanticisme», Joan Burdeus (Quadern, El País) «Semblaria que l'objectiu de Perejaume és llegir el món per primer cop amb una mirada primigènia, singular i solitària, com si el veiés realment per primera vegada i, fascinat pel que ha vist, tan sols ho pogués descriure i dir portant el llenguatge fins als límits de la densitat i el fulgor, com si la revelació de l'esperit descobert transcendís i fes explotar els recursos verbals», Ponç Puigdevall (Quadern, El País) «Hi ha obres que no existirien sense els textos, les obres i instal·lacions de Perejaume; sense la sofisticació popular de Sagarra i la delicadesa espiritual de Carner, sense Verdaguer i sense el Cançoner de Milà i Fontanals» Julià Guillamon (Cultura|s, La Vanguardia) «Qualsevol escriptor, en qualsevol moment, té una actitud solitària respecte del seu temps, però és una actitud sentida, de ser conscient de quina és la teva tradició i del teu paper aquí. Agamben diu que no escriu pels coetanis, ni pels que vindran, sinó pels morts. Jo m'hi apunto. També en Perejaume hi ha aquesta connexió, una persona amb qui he tingut la sort de tenir força relació», Toni SalaZum Buch
La Isolda evoca la fugida de la seva filla després d'una llarga sèrie de desavinences. No n'acaba d'entendre les causes. Què s'interposa entre totes dues? Potser l'estreta relació que la nena mantenia eamb el seu pare? Un fet inesperat , la trobada del diari que l'Adrià va escriur durant la malaltia...Zum Buch
Una nit de desembre, als Estats Units, el director executiu d'una gran companyia cau mort a trets. Les bales hi duen gravades tres paraules: Deny, Defend, Depose. El jove que les ha disparades, fill d'una bona família de Baltimore i alumne exemplar en una universitat privada, es convertirà en un heroi mediàtic de la nit al dia. La dramaturga i directora Carol López indaga les violències del sistema neoliberal a partir d'un assassinat que va commocionar els Estats Units la tardor del 2024. Traça així la radiografia d'una societat al límit que explica els mecanismes actuals de construcció de l'opinió pública i la fascinació per aquest crim.Zum Buch
