Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Nosaltres

  Ievgueni Zamiatin

  • 0
  • 0
  • 0

  Escrit l'any 1921, el llibre que teniu a les mans és la mare de totes les distopies. Anterior a Un món feliç d'Aldous Huxley i a 1984 de George Orwell, obres sobre les quals va exercir una clara influència, Nosaltres va estar prohibit a la Unió Soviètica durant més de seixanta anys, considerat un llibre ideològicament reprovable.
  S'hi narra la història de D-503, un enginyer fidel a l'Estat Únic que veu pertorbada la seva vida lògica i ordenada per l'aparició d'una noia difícil de computar. Zamiatin utilitza una trama d'aventures per endinsar-se en una societat regida per un sistema matemàtic perfecte, on els edificis son de vidre i les Taules Horàries, iguals per a tothom. Amb un tractament del llenguatge decididament avantugardista, aquesta obra mestra de la literatura russa del segle xx constitueix una novel·la visionària en molts aspectes, però, sobretot, perquè traspua un anhel de llibretat que no ha perdut vigència.

  Zum Buch

• 

  L'home minvant

  Richard Matheson

  • 0
  • 0
  • 0

  Mentre està de vacances en vaixell, Scott Carey està exposat a un núvol d'esprai radioactiu. Unes setmanes més tard, després d'una sèrie d'exàmens mèdics, ja no pot negar l'extraordinària veritat. No només està perdent pes, també és més baix del que era. Scott Carey ha començat a encongir-se.
  La novel·la de Richard Matheson segueix la seva premissa amb una lògica implacable, amb Carey primer intentant continuar algun tipus de vida normal i després haver deixat enrere el contacte humà, havent de sobreviure en un món on els insectes i les aranyes són adversaris gegants. I fins i tot això és només una etapa del seu viatge cap al desconegut.

  Zum Buch

• 

  Belfondo

  Jenn Díaz

  • 0
  • 0
  • 0

  A Belfondo, el temps es va aturar fa molt. És un poble aïllat i misteriós, on hi ha una fàbrica i el seu amo governa les vides de tots els habitants del poble. Cada un d'ells sap que és una peça de l'engranatge i sap el seu paper en aquesta hermètica realitat social.
  A través de la ploma de Jenn Díaz, el lector coneix Belfondo, no pels seus carrers, sinó per les persones que hi habiten, com l'Arcadi, el mestre del poble, l'Horaci, l'enterrador, la Beremunda, la prostituta, o el seu germà Dositeo. Els seus anhels, inquietuds, il·lusions i rutines es despleguen en les històries entrecreuades i hom llegeix com si tragués el cap per espiar a través de les finestres.

  Zum Buch

• 

  Les ombres fugaces

  Christian Guay-Poliquin

  • 0
  • 0
  • 0

  «Una oda a la natura salvatge i una invitació a l'aventura.» Le Journal de Québec
  Després de sobreviure a un greu accident de trànsit i a un hivern implacable, un jove deixa enrere l'aïllament i la privació i s'endinsa al bosc per reunir-se amb el que queda de la seva família. Ben aviat coneix un nen que l'acompanyarà en la travessia i junts hauran d'esquivar els perills d'un entorn hostil amb uns habitants que només pensen en ells mateixos. Un cop arribats al seu destí, i lluny de trobar un recer, es veuran obligats a adaptar-se a un món canviant que es debat entre la imposició dels valors antics i la determinació d'explorar noves maneres de viure.
  Les ombres fugaces és un text fosc i alhora lluminós sobre una comunitat a punt d'ensorrar- se per una amenaça que no prové del clima ni dels elements naturals, sinó dels mateixos éssers humans. Christian Guay-Poliquin es reivindica amb aquesta novel·la com l'escriptor sòlid i elegant que va enamorar milers de lectors amb El pes de la neu.
   
  Marie-France Bornais, Le Journal de Québec — «Excepcional! Després de gaudir d'èxit internacional amb El pes de la neu, Christian Guay-Poliquin torna amb una oda a la natura salvatge i una invitació a l'aventura, Les ombres fugaces. Una recerca per un bosc ple de perills, les aliances necessàries i l'art de la supervivència són al cor d'aquesta història mil·limetrada.»
  Evlyne Leraut, Babelio — «Les ombres fugaces és transcendent. Un futur clàssic, un llibre etern i de culte.»

  Zum Buch

• 

  Planilàndia - Una novel·la amb...

  Edwin A. Abbott

  • 0
  • 0
  • 0

  Benvinguts a Planilàndia, el país de les dues dimensions. Benvinguts a les seves tradicions, a les seves lleis, a la seva religió i a la seva història, totes elles producte de la més estricta tradició angular que regeix les vides de cadascun dels seus poliedres; des de la del més miserable dels triangles irregulars fins a la del més savi dels Cercles. Això sí: no poseu mai en dubte cap de les seves Veritats Matemàtiques, no goseu qüestionar la dimensionalitat de les coses, no us atreviu a somiar dimensions possibles. El pes de la llei pot caure sobre vostre de manera implacable...
  Planilàndia és una de les paràboles socials més enginyoses que s'han escrit. La condició bidimensional del món de Planilàndia funciona com una eficaç sàtira de l'estretor de mires d'una societat regida per una elit satisfeta de si mateixa, el prestigi de la qual es fonamenta en la desigualtat més institucionalitzada.
  Després de més de cent anys de la seva publicació, Planilàndia és un imprescindible relat de desbordant enginy matemàtic alhora que una inquietant i aguda sàtira social.

  Zum Buch

• 

  La mare balena i altres contes

  Victor Catalá

  • 0
  • 0
  • 0

  «M’agrada imaginar Caterina Albert i Paradís, nom real de Víctor Català, com a part d’una germandat de dones insòlites de la qual també en formarien part Jane Austen, Emily Bronte, George Elliot, Emily Dickinson, Emilia Pardo Bazán, Mercè Rodoreda i tantes altres. Dones que van escriure en un món d’homes, que van imaginar estratègies per continuar amb les seves activitats quotidianes malgrat les dificultats, que van pagar el seu atreviment amb vides solitàries, diferents, encara avui misterioses, molt allunyades de les de la majoria de les dones del seu temps.» Care Santos

  Zum Buch