D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Ànima de república - Crònica...

  Aleix Sarri

  • 0
  • 0
  • 0

  El 31 de maig de 1410 Martí l'Humà mor sense un hereu clar i provoca una pèrdua crucial. Martí va ser l'últim sobirà català: la corona catalanoaragonesa passava a mans d'un rei foraster, i el projecte castellanitzador posava la directa. Des d'aleshores, la relació de Catalunya amb Castella (després, Espanya) ha estat una espiral sense fi de confrontació i repressió. Empresonaments, exili, espoli, persecució lingüística i xoc rere xoc entre dues cultures polítiques antagòniques. La derrota de 1714 va ser l'estocada final en uns segles de lluita i conflicte constants en què el poble català va deixar prou mostres del seu anhel de llibertat, la seva ànima de república i la seva capacitat de recuperar-se de les pitjors atzagaiades.
  
  Aquest llibre repassa amb estil narratiu grans episodis i els protagonistes (des dels més cèlebres als més anònims) de la crònica política catalana d'aquests tres segles, que sovint són un mirall inquietant de la relació actual entre Catalunya i Espanya.
  
  La història política a l'arrel de la identitat catalana

  Voir livre

• 

  La fascinació dels noms de lloc

  Albert Jané

  • 0
  • 0
  • 0

  Albert Jané ha trescat per bona part de les muntanyes del país (amb alguna incursió als Alps), del Pirineu al Montsant, passant per les serres de la Franja de Ponent. A l'Aneto, posem per cas, hi va pujar tres cops als anys cinquanta, en una època en què, envoltat d'extenses glaceres, pujar-hi tenia quelcom d'èpic.  Però no voldríem donar la idea errònia d'un Jané atlètic i prou. El seu objectiu no ha estat mai córrer a fer rècords i sumar cims. Ell és, sobretot, dels qui caminen per conèixer millor el nostre país: la seva orografia i hidrografia, la seva fauna i flora, la bellesa d'una mar de boira, el sospir d'una deu, el silenci dels prats, etc., però sobretot les cases de pagès i la gent que hi malviu, els costums dels pastors... I, d'una manera especial, Jané sent una veritable pruïja per a conèixer i assaborir els noms de cadascun dels elements del nostre paisatge.
  
  A més a més, àvid lector com és de diccionaris, no és estrany que Jané quedi embadalit davant un mapa, i encara més si contempla una panoràmica des d'un punt alterós. I és que un mapa és com un diccionari visual d'un territori.
  
  Coincidint amb la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Jané, Núvol publica aquesta conferència inèdita, pronunciada el 10 d'octubre de 2006 al Centre Excursionista de Sabadell, una lliçó amena de llengua, un document de divulgació per al gran públic sobre toponímia, que fa de bon llegir. Jaume Macià i Guilà i Cesc Prat i Fernández.

  Voir livre

• 

  De la mentida la crueltat la...

  Michel de Montaigne

  • 0
  • 0
  • 0

  «Detesto cruelment la crueltat, per la meva pròpia naturalesa i pel meu judici, com el més extrem de tots els vicis. I això amb tanta blanor que no puc veure sense esgarrifança com degollen un pollastre, que sento un gran disgust quan una llebre gemeix entre les dents dels meus gossos, encara que la caça sigui un plaer violent».
  De la crueltat

  Voir livre

• 

  El Periodisme digital amb valor...

  Enrique Canovaca de la Fuente

  • 0
  • 0
  • 0

  Els canvis en la societat provocats per l'aparició de webs informatius i la difusió d'informació a través de les xarxes socials han transformat la manera d'informar-se del públic, la qual cosa ha afectat profundament el model de negoci dels mitjans de comunicació. L'estudi parteix de l'anàlisi de diversos mitjans catalans, però es fa extensiu als mitjans espanyols i als de qualsevol país. Analitza com està canviant la relació de la premsa amb l'audiència, com s'haurien d'organitzar les redaccions, quins són els riscos que planteja la distribució dels continguts a les xarxes o com estan canviant les fonts d'ingressos dels mitjans, entre altres assumptes. En definitiva, quines han de ser les bases per a la regeneració periodística que necessita el sector i quina és la proposta de valor dels mitjans per al futur. L'autor proposa als responsables dels mitjans, com a alternativa, la rigorositat i la veracitat informatives, l'exercici d'un periodisme crític, la participació del públic o la transparència, entre d'altres.

  Voir livre

• 

  La mort de l'altre - Memòria...

  Teresa Ibars

  • 0
  • 0
  • 0

  Una meditació sobre la mort carregada de vida.
  
  El xoc de veure dues vides oposades exhaurint-se a la mateixa habitació, a les fosques, va fer saltar un munt de guspires de pensament lluminós. Un dels morts era l'home més proper —el company de vida—; l'altre, més altre que mai, un xiquet acabat d'arribar de Gàmbia que no havia tingut temps ni de fer mitja arrel. En la cruïlla de les morts aparentment antagòniques, Teresa Ibars va començar a fer inventari dels «parèntesis de vida» que l'han marcat: les persones, les olors, els colors, els pobles, les cases... La memòria és la gran gestora de la pèrdua, i de les pèrdues es forja el caràcter, la identitat. No ens referim només a les pèrdues humanes, sinó també a les que es manifesten en el paisatge, en els costums, en la llengua, en les formes de vida que van evaporant-se com la rosada. Recordant les morts petites i grosses, la prosa d'Ibars ens regala uns relats que sí, ens ajuden a viure.
  .......................
  
  «Dos comiats paral·lels en un hospital, el cerimonial perdut dels enterraments de poble, una padrina-caragolina... Aquest llibre és un passeig tendre, emocionat i trasbalsador per les morts que acompanyen una vida»
  —Arnau Barios
  
  «Un text bell i emotiu que ens endinsa en allò més íntim i alhora més universal. Un llibre emotiu i exquisit»
  —Montse Sanjuan

  Voir livre

• 

  Filosofia de la cura

  Boris Groys

  • 0
  • 0
  • 0

  La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure... La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix –de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres– per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura? ¿M'he de cuidar jo o bé confiar-ho a altres, al sistema, a les institucions? Tenir cura d'un mateix és un principi revolucionari que confronta l'individu amb els mecanismes dominants de control.

  Voir livre