Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Tòquio estació de Ueno

  Miri Yu

  • 1
  • 0
  • 0

  En Kazu és mort. Nascut a Fukushima el 1933, el mateix any que l'emperador, la seva vida sempre ha estat lligada a la de la família imperial japonesa per un seguit de casualitats, a la vegada que fortament influïda pel decurs de la història contemporània del país. El seu periple vital, però, també ha estat marcat per l'adversitat, i ara és incapaç de trobar la pau, condemnat a rondar pel parc proper a l'estació de Ueno, a Tòquio, amb el tragí de la ciutat, tan incessant com indiferent, com a teló de fons. El seu relat—a estones profundament descarnat, d'altres misteriós i poètic—ens farà partícips de les circumstàncies personals i socials que van contribuir a forjar aquest destí funest, en què moments d'extraordinària bellesa i goig estan sempre a tocar i tanmateix fora del seu abast. Guardonada amb el National Book Award 2020, «Tòquio, estació de Ueno» és una obra magistral sobre l'existència als marges que ens farà enfrontar-nos a les realitats menys amables de la nostra societat.
  National Book Award 2020 a la millor obra traduïda
  «Un recordatori obligat de la profunda bretxa social que escindeix el Japó de postguerra». «The Guardian»

  Zum Buch

• 

  L'Hort de les Ànimes

  Margarida Aritzeta

  • 0
  • 0
  • 0

  Durant una tòrrida matinada d'agost a Doldellops, una ciutat petita del Camp de Tarragona, apareix el cadàver nu i amb signes de violència del sacerdot Bernat de Cruïlles a l'hort de la rectoria, mentre tots els veïns busquen amb neguit un nen de set anys que ha desaparegut. Un sentiment de terror envaeix tota la població, que no sap si hi ha alguna fatídica relació entre tots dos successos.
  Mentrestant, l'equip de la sergent dels Mossos d'Esquadra Mirella Blasco, en quadre per les vacances, investigarà la mort del capellà contradictori i carregat de secrets, en un barri que des de la seva arribada no ha parat de degradar-se. 
  
  Margarida Aritzeta debuta a «crims.cat» amb una novel·la plena de personatges foscos, en una atmosfera densa i tibant, que ens atrapa.

  Zum Buch

• 

  Ocàs i fascinació

  Eva Baltasar

  • 0
  • 0
  • 0

  Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D'un dia per l'altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara.
  Ara la vida ja no va de creure en les regles. Ara tu fabriques l'engany. Entraràs a les cases dels altres. Creuran que hi ets per netejar-les i fer-los la vida amable. El llop que no havies de trobar si feies bondat ets tu. ¿Oi que no tens res a perdre?
  Després del tríptic sobre la maternitat que l'ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar trastoca el nostre confort mental des d'un altre cantó, el del pacte social quan esdevé terrorista. La seva poesia canta la nit al ras, la inquietud de qui se sap invisible enmig de la ciutat. La seva lucidesa mostra el lloc on es toquen el crim i la devoció. I la seva nova novel·la va prenyada d'un conte on l'horror és la fada que pinta d'or el món.

  Zum Buch

• 

  L'internat

  Serhíi Jadan

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan tropes hostils envaeixen la ciutat veïna, el Paixa, un jove professor de llengua, decideix anar a buscar el seu nebot de tretze anys a l'internat on estudia, ara en plena zona de guerra. La missió els posarà tots dos a prova: per tornar a casa, hauran d'aventurar-se en cruents camps de batalla, travessar fronteres movedisses i forjar aliances incertes enmig d'un paisatge urbà apocalíptic. Aquesta lluita desesperada contra la por i la destrucció no només estrenyerà el vincle que els uneix, sinó que ajudarà el Paixa a adonar-se a qui deu veritable lleialtat. En aquest llibre, Serhíi Jadan basteix un relat tan agut com descarnat de la violència bèl·lica i les ferides irreparables que causa a la població civil, i es consagra com el gran cronista del conflicte ucraïnès.
  
  «La novel·la de Jadan flueix en català amb una prosa cantelluda i molt plàstica. És una prosa que capta bé el caos i el terror bèl·lics (una ciutat assetjada, bombardeigs, destrucció, morts, gana), que narra amb energia tres dies crucials en la vida dels protagonistes i que sap explicar amb aflicció i expressivitat la lliçó bàsica i repetida de totes les obres bèl·liques valuoses: que cada guerra és diferent i totes les guerres són la mateixa».
  Pere Antoni Pons, ARA

  Zum Buch

• 

  La memòria de l’arbre

  Tina Vallès

  • 2
  • 2
  • 0

  Guanyadora del II Premi Llibres Anagrama de Novel·la  
  «Em puc posar content?» No sap per què, el Jan intueix que no és tan bona notícia que ara siguin cinc a casa. Els avis Joan i Caterina han deixat Vilaverd i s’han instal·lat amb ells al pis del barri de Sant Antoni, a Barcelona. I aquest canvi alterarà el dia a dia a casa, on les paraules i els silencis prendran nous significats. Però el Jan i el Joan tenen el seu món, ple de passejades, arbres i lletres amb més significat del que sembla. 
  Mentre els adults fan el possible perquè tot vagi com sempre, el Jan es fixa en els detalls del seu voltant i els va ajuntant per entendre què passa. Les converses entre avi i nét, amb preguntes sense resposta i respostes sense pregunta, construeixen un mosaic d’escenes per on avança la relació entre tots dos, i la història d’un desmai en serà el fil conductor. 
  Lamemòria de l’arbre és una novel·la bellament escrita i construïda que aconsegueix col·locar el lector en la pell d’un nen i que parla de la transmissió dels records, de com es fabriquen i com es conserven, d’on es guarden i com es poden perdre. 
  Un llibre memorable que suposa també la confirmació del talent com a narradora de Tina Vallès.

  Zum Buch

• 

  Materials de construcció

  Eider Rodriguez

  • 0
  • 0
  • 0

  PREMI LLIBRETER 2024
  «Una obra escrita contra el silenci.» EITB Euskadi
  Un home reposa inert en un llit d'hospital després d'haver patit un ictus. Una dona l'observa, corpresa, des d'una distància que no sap com desfer, mentre es comença a qüestionar els fonaments emocionals sobre els quals s'ha construït la identitat. Així comença aquesta novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d'un pare alcohòlic i imperfecte però alhora extremament humà.
  Eider Rodriguez reviu en aquest text personal i íntim l'origen de la seva educació sentimental. Concebuda amb la certesa que algunes coses només es poden entendre si s'escriuen, aquesta obra transita per l'existència d'una família del País Basc que es dedicava a vendre material de construcció mentre a casa seva bregaven amb els silencis, les renúncies i l'amor.
   
  Jon Agirre, Diario Vasco — «Una crònica íntima.»
  Elvira Navarro — «La bona literatura desvetlla, i això fa Eider Rodriguez: posar-nos davant del mirall a través d'un recorregut intens per les ombres dels nostres temps. Llegir-la és conèixe'ns, i alleuja i fa mal.»
  Jurat Premis Euskadi — «Una literatura d'alt nivell.»

  Zum Buch