D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  1000 anys del cultiu de vinya...

  Josep Martínez, Ramon Martos

  • 0
  • 0
  • 0

  El novembre de 2020 s'acomplí el primer centenari de la fundació del Celler Cooperatiu de Ripollet-Cerdanyola per part del Sindicat Agrícola de Ripollet. Aquesta iniciativa, presa majoritàriament per petits conreadors de vinya, parcers i rabassaires per donar sortida a les petites produccions individuals, comptà amb l'assessorament econòmic i tècnic de la Mancomunitat de Catalunya. El projecte va tenir, a més, la col·laboració de l'arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, per al disseny i la construcció de l'edifici d'estil modernista. 
  Aquest llibre posa en coneixement la trajectòria del Celler Cooperatiu al llarg d'aquests cent anys i la importància econòmica i social que el cultiu de la vinya va tenir a Ripollet i Cerdanyola, ja notori des del segle x. Els autors proposen un viatge de mil anys que s'endinsa en les relacions dels pagesos amb el monestir de Sant Cugat, propietari de la major part dels terrenys agrícoles de la zona, i en la seva vida social, tot ubicant els masos i les problemàtiques entre els seus propietaris i els pagesos remences i, posteriorment, els rabassaires. 
  1.000 anys del cultiu de vinya a Ripollet mostra com, a partir del cultiu de la vinya, es teixeix la microhistòria de la pagesia del Vallès Occidental i com s'explica la seva desaparició a les acaballes del segle xx, fets que mantenen una relació inequívoca amb els esdeveniments històrics del nostre país.

  Voir livre

• 

  No me'n recordo de res

  Nora Ephron

  • 0
  • 2
  • 0

  Nora Ephron és una de les escriptores feministes més incisives i hilarants de la literatura nordamericana del segle XX, una articulista d'energia imparable i una guionista de cinema multipremiada. No me'n recordo de res és un recull dels seus articles més mordaços i afilats que ofereixen una mirada còmica sobre el passat i una crítica àcida i personal contra les vicissituds de la vida moderna.
  Aquestes pàgines ens transporten des de la seva primera feina a la sala de correus de la revista Newseek a les sis fases del correu electrònic, des de records de les festes glamuroses i bullicioses dels seus pares a la vida plena de "moments senils" —o, com en diu ella, "moments Google"—, des dels fracassos més estrepitosos de la seva carrera a les millors alegries. Plena de perspicàcia i d'observacions autèntiques i encertadíssimes, No me'n recordo de res és un recull deliciós i punyent d'una de les escriptores més desacomplexades del panorama nordamericà.

  Voir livre

• 

  Història del periodisme -...

  Jaume Guillamet

  • 0
  • 0
  • 0

  Jaume Guillamet planteja una lectura global de l'evolució del periodisme, des dels fulls de notícies manuscrites i impreses dels segles XVI i XVII fins a la diversitat present de mitjans impresos i electrònics, textuals i audiovisuals. L'objectiu d'aquest llibre, concebut com a manual per a universitaris i com a lectura d'interès per a un públic ampli, és marcar les línies principals d'aquesta evolució, posant atenció als orígens, els moments de canvi, les tendències principals, els mitjans més significatius i les personalitats més influents. Per les dimensions del volum, el propòsit no és ser exhaustiu sinó fer una síntesi orientadora dels cinc segles llargs que van des de l'aparició de la impremta fins a la d'Internet, referida als principals països de referència.

  Voir livre

• 

  Avui que ens són familiars la...

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent». 
  
  L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.
  
  «A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».
  
  «Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».

  Voir livre

• 

  Per què corren els presos? -...

  Jordi Panyella

  • 1
  • 1
  • 0

  Per què corren els presos? és una història de llibertat, perquè córrer és el símbol primer d'una persona lliure, però és també el relat d'una desesperació, perquè no hi ha res més terrible que estar tancat entre reixes.
  El periodista Jordi Panyella explica amb detall i implicació la història de dotze homes empresonats a Quatre Camins que van traspassar els murs del centre penitenciari per preparar-se per disputar la Marató de Barcelona del 2017.
  L'entrenament va portar els reclusos a enfrontar-se als seus límits, a unes fronteres emocionals i físiques que no havien cregut mai que podrien superar. Es van convèncer que un dia podien guanyar.

  Voir livre

• 

  Estripar la terra (en català) -...

  Pol Dunyó i Ruhí

  • 0
  • 0
  • 0

  Estripar la terra exposa les mentides del món rural i fa una reflexió de la percepció enganyosa que tenim del nostre entorn. A través de diversos capítols, i en un format inspirat en el manifest, Dunyó estimula el lector a repensar com ens relacionem amb el temps, la terra i el que hi produïm. L'autor analitza també les nostres formes de consum i el vincle amb el nostre estil de vida, mentre rebutja la sobreexplotació, la pressa i la violència contra la natura i contra nosaltres mateixos.Amb un llenguatge evocador i poètic, però alhora amb un estil provocador i sense complexos, ens fa replantejar les prioritats per combatre els discursos de la lògica del capitalisme.És una obra imprescindible per conèixer i entendre aspectes al voltant de la diversitat, l'equilibri i la sostenibilitat que ens farà qüestionar les nostres pròpies dinàmiques i passar a l'acció.

  Voir livre