Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Receptari Caules Cuina...

  Andreu Vidal Mascaró

  • 0
  • 0
  • 0

  El desè volum de la col·lecció ens porta un altre receptari baleàric, aquest, de summa importància, ja que és el que documenta, per primer cop, l'ús de la salsa maonesa (i demostra que no és d'origen francès, com algun cop s'havia volgut fer creure).  
  
  Al manuscrit Caules la salsa maonesa encara s'anomena en menorquí salsa de peix crua. De moment, és la redacció del mètode d'elaboració més antiga localitzada. És molt possible que se servís tant com a acompanyament del peix com per al bullit o amb la carn del pollastre. Aquesta versió seria la que es publicaria després a França el 1811 com poulet mayonnaise 
  
  El receptar, d'autor desconegut, conté 251 receptes de tot tipus d'ingredients i un exemple d'àpat amb servei a la francesa per a l'ús d'una família molt benestant de Maó amb connexions culturals amb diferents països del món, i pretén ser una obra útil per a la pràctica culinària d'una cuina adaptada a les necessitats i aspiracions d'una classe social mitjana/alta menorquina al voltant de l'últim terç del segle XVIII. En aquest sentit, la prioritat era oferir, de forma pràctica, les indicacions dels ingredients i dels processos necessaris per elaborar cada una d'aquestes receptes.

  Zum Buch

• 

  Art de la cuina - Col·lecció 7...

  Fran Francesc Roger

  • 0
  • 0
  • 0

  Els llibres de cuina que s'han conservat en català dels segles xvii a començament del xix són sobretot receptaris conventuals, vinculats a ordes eclesiàstics. Vers els anys 1731-1734, fra Francesc Roger (1706-1764/7) va exercir el càrrec de cuiner al convent de Sant Francesc de Ciutadella. Fruit d'aquesta dedicació és l'Art de la cuina, conservat en un únic manuscrit, destinat a un ús pràctic davant dels fogons. Es tracta del primer llibre de cuina de les Illes de què es té notícia. Malgrat la modèstia del còdex, l'obra té un gran interès gastronòmic, ja que recull les arrels més antigues de la pràctica culinària de Menorca, sobretot la de les classes populars, adaptades a la senzillesa i als costums franciscans. Alhora, no hi són aliens plats d'alguns receptaris impresos en castellà, d'orientació cortesana. L'Art de la cuina consta de 209 receptes, organitzades en tres grans apartats. El primer, dedicat a plats de carn o elaborats amb carn, recull una secció específica per a preparacions d'ou i es tanca amb una recepta de menjar blanc. Al segon hi ha els plats de peix, salses incloses, amb dues seccions, de les més originals del llibre, per a crustacis i marisc, en aquell moment ben poc valorats, però abundants a les costes menorquines. També hi trobem dues receptes de tortuga. El darrer apartat està compost per plats vegetals, destinats a àpats lleugers i, com els de peix, per a dies de dejuni.

  Zum Buch

• 

  Llibre d'aparellar de menjar

  Anonym

  • 0
  • 0
  • 0

  El Llibre d'aparellar de menjar és un extens llibre de cuina, escrit i compilat cap a mitjan segle xiv. Es tracta d'un receptari que, fins ara, havia restat inaccessible per al gran públic. Les seves receptes reflecteixen els gustos de les classes benestants de la baixa edat mitjana catalana, alhora que constitueix una síntesi de la literatura gastronòmica medieval i una peça bàsica de la tradició culinària catalana, que es projecta fins a l'actualitat.

  Zum Buch

• 

  Llibre del coc - Col·lecció 7...

  Mestre Robert

  • 0
  • 0
  • 0

  L'any 1520 va aparèixer, a la ciutat de Barcelona, el Llibre del coc, el primer llibre de cuina imprès a la península Ibèrica. Era escrit en català. Fins llavors els receptaris de cuina havien circulat únicament de forma manuscrita. L'obra s'atribueix a mestre Robert, cuiner del rei Ferran de Nàpols. Tot sembla indicar que cal identificar aquest sobirà amb Ferran I, fill natural d'Alfons el Magnànim, que va regnar a Nàpols entre els anys 1458 i 1494. El llibre inclou més de dues-centes receptes, en bona part vinculables als costums i als gustos luxosos de la cort i la noblesa de l'època. Majoritàriament es tracta de plats que formen part d'una aleshores ja llarga tradició culinària medieval catalana, en aquell moment encara ben vigent, representada pel Sent Soví i altres títols, com el Llibre d'aparellar de menjar o el Llibre de totes maneres de potatges. Al mateix temps que es vincula estretament amb la tradició que l'ha precedit, el Llibre del coc dona compte de noves influències i gustos que, de mica en mica, s'anaren imposant durant el segle xvi. En diversos aspectes, és una obra que actua com a frontissa entre l'edat mitjana i el Renaixement. No és sorprenent, doncs, que al llarg d'aquest segle l'obra fos repetidament impresa en llengua catalana, i que, traduïda al castellà, també gaudís d'un llarg recorregut. Per facilitar l'accés al text, se n'ofereix la versió medieval acarada amb una adaptació al català modern. Els estudis sobre l'entorn econòmic, històric i culinari que l'acompanyen afavoreixen una millor comprensió de l'època i del mateix receptari. La col·lecció Set Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana proposa un llarg recorregut per l'evolució, les transformacions i les continuïtats de la cuina catalana a través dels seus receptaris més significatius. L'anàlisi d'aquests textos ens dóna una perspectiva de l'evolució de la societat i ens aclareix l'origen d'alguns dels nostres costums culinaris.

  Zum Buch

• 

  L'Art de cuina dels trinitaris:...

  M. Mercè Gras Casanovas

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Art de cuina és un tractat manuscrit inèdit fins ara. El seu autor anònim es defineix com a trinitari, un orde religiós amb dues branques, la calçada i la descalça, que ha estat poc estudiat a casa nostra. 
  A diferència d'altres receptaris de cuina conventual que donen descripcions detallades de principis bàsics d'ordre, neteja i altres nocions generals de cuina pràctica, el cuiner que va escriure aquesta obra és més ambiciós en el seus objectius i, a banda d'aportar receptes ordinàries per a una comunitat religiosa, o per a malalts i convalescents, s'atreveix a idear i preparar fins i tot banquets per a festes i personatges principals, avesats a diferents serveis de diferents plats en un mateix àpat.
  Aquest objectiu de cuinar per satisfer comensals molt diversos és una mostra del canvi social i del paradigma gastronòmic que es produeix en el tombant del segle XVIII al XIX, amb la introducció d'altres modes gastronòmiques, usos a taula, i amb el sorgiment de la cuina burgesa i de la restauració pública.

  Zum Buch

• 

  Corpus de la cuina catalana -...

  Institut del Patrimoni Culinari...

  • 0
  • 0
  • 0

  EL GRAN CLÀSSIC DEL PATRIMONI CULINARI CATALÀ, REVISAT I AMPLIAT. UN VOLUM IMPRESCINDIBLE!
  El Corpus de la cuina catalana torna en una nova edició: una obra viva que no només reuneix receptes, sinó que fa visible la cuina catalana com un sistema cultural. Aquí la tradició no és un record dispers, sinó un entramat coherent de pràctiques i tècniques, sabers i saber fer, productes, memòries i paisatges que prenen sentit perquè una comunitat els cuina, els comparteix i els transmet.
  Aquest volum és molt més que una compilació: és un inventari sistemàtic de la cuina tradicional catalana, construït des de la pràctica real i arrelat al territori. Llegint-lo de cap a cap, s'hi descobreixen patrons i lògiques com ara ingredients recurrents, combinacions sorprenents, tècniques que es repeteixen, i matisos locals que expliquen com es cuina —i per què— d'una comarca a l'altra. El  Corpus evita la mirada fragmentària i ofereix una visió de conjunt que defineix i consolida allò que reconeixem com a «cuina catalana».
  La gran novetat d'aquesta edició són les fitxes de productes, elaborades a partir d'un repàs exhaustiu de les receptes. Un recurs únic per entendre la base material del patrimoni: animals marins i terrestres, vegetals i fongs, amb els seus noms, origen i presència, freqüència i rol culinari i, quan escau, races o varietats locals. Perquè una cuina només perdura si hi ha persones que la transmeten i productes que la fan possible.
  Un llibre per cuinar, sí, però sobretot per entendre la cuina catalana. Una eina per llegir la tradició, reconèixer-ne la força i detectar-ne la fragilitat; per celebrar-ne la continuïtat i inspirar noves formes d'adaptació. El Corpus és el patrimoni descrit i compartit: el gust d'un país explicat plat a plat.

  Zum Buch