Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Art de la cuina - Col·lecció 7...

  Fran Francesc Roger

  • 0
  • 0
  • 0

  Els llibres de cuina que s'han conservat en català dels segles xvii a començament del xix són sobretot receptaris conventuals, vinculats a ordes eclesiàstics. Vers els anys 1731-1734, fra Francesc Roger (1706-1764/7) va exercir el càrrec de cuiner al convent de Sant Francesc de Ciutadella. Fruit d'aquesta dedicació és l'Art de la cuina, conservat en un únic manuscrit, destinat a un ús pràctic davant dels fogons. Es tracta del primer llibre de cuina de les Illes de què es té notícia. Malgrat la modèstia del còdex, l'obra té un gran interès gastronòmic, ja que recull les arrels més antigues de la pràctica culinària de Menorca, sobretot la de les classes populars, adaptades a la senzillesa i als costums franciscans. Alhora, no hi són aliens plats d'alguns receptaris impresos en castellà, d'orientació cortesana. L'Art de la cuina consta de 209 receptes, organitzades en tres grans apartats. El primer, dedicat a plats de carn o elaborats amb carn, recull una secció específica per a preparacions d'ou i es tanca amb una recepta de menjar blanc. Al segon hi ha els plats de peix, salses incloses, amb dues seccions, de les més originals del llibre, per a crustacis i marisc, en aquell moment ben poc valorats, però abundants a les costes menorquines. També hi trobem dues receptes de tortuga. El darrer apartat està compost per plats vegetals, destinats a àpats lleugers i, com els de peix, per a dies de dejuni.

  Zum Buch

• 

  La cuina dels cartoixans

  Anonym

  • 0
  • 0
  • 0

  Després dels volums dedicats a la cuina dels Franciscans i a la dels Cartoixans, presentem el Llibre dels carmelitans. Una alimentació senzilla, sana i natural, basada en els productes i les tècniques de la cuina tradicional catalana, i amanida amb la saviesa antiga dels frares. Tot això es pot trobar en el receptari de Francesc del Santíssim Sagrament, carmelita descalç originari de la ciutat de Reus, i cuiner a final del segle XVIII i principi del XIX.
  
  Els receptaris conventuals han exercit la funció de compilar la cuina popular catalana i codificar-la i, a partir de les diferents instruccions o avisos, han difós novament aquest saber fer tradicional a través de les múltiples versions i còpies d'aquests reculls culinaris que es conserven i de les que s'han perdut.
  
  Catalunya compta amb una tradició culinària medieval prou reconeguda internacionalment i els seus escrits de cuina han estat objecte d'atenció tant per part de gastrònoms com de filòlegs. A aquesta recerca s'han afegit darrerament els historiadors, els quals, a més, han incorporat tot un nou ventall de temes a l'estudi d'alimentació. La cuina catalana dels segles moderns ha estat eclipsada fins fa poc per l'esplendor de l'edat mitjana, però gràcies a iniciatives com la col·lecció de receptaris històrics set portes, això ja començat a canviar.
  
  Moltes d'aquestes obres no pretenen més que oferir una relació de plats d'inspiració monacal, i responen, sens dubte, a la demanda d'una societat que cerca en aquesta cuina unes virtuts que l'alimentació actual sembla haver perdut.
  
  La raó que explica la proliferació de reculls gastronòmics d'índole conventual cal cercar-la, doncs, en darrera instància, en els valors que s'atribueixen a la cuina dels religiosos, com ara ser simple, amb poc artifici, molt lligada als productes de la terra i d'arrel tradicional. També és percebuda com una pràctica culinària en què la senzillesa dels productes s'enriqueix amb la saviesa d'una codificada experiència centenària, no contaminada per les modes foranes ni pertorbada per les presses d'una cuina ràpida.

  Zum Buch

• 

  El jardí de la salut - Manual de...

  Pere Martínez

  • 0
  • 0
  • 0

  Un hort domèstic s'esdevé òrgan fonamental de la casa quan els seus habitants són conscients de la rellevància del fet que contribueix a l'alimentació i salut familiar. És aleshores quan un hort deixa de ser un espai i una activitat capriciosa per resultar essencial. Tanmateix, la bellesa, la contemplació i el benestar que confereix un jardí ombrejat i florit pot arribar a fondre's amb la funcionalitat alimentària d'un hort domèstic quan es desdibuixa la frontera entre els espais ornamentals i els terrenys destinats a la vianda. Quan això succeeix, el jardí passa a ser hort i l'hort, un jardí. 
  
  El jardí de la salut no està escrit com a simple lectura, sinó que, a més, us resultarà un valuós llibre de consulta on descobrir els temps i les maneres com plantejar-vos i millorar el vostre projecte o realitat d'hort i jardí, de terrassa agradable i productiva i fins i tot de petit espai, vertical o horitzontal, on desenvolupar i mantenir una zona vital, una part integrada de la vostra vida domèstica que us aportarà benestar i un component significatiu de la vostra alimentació ecològica i saludable, com també una farmaciola viva amb plantes medicinals de primera utilitat i un espai on estar-vos, gaudint de l'entorn vegetal a l'aire lliure.

  Zum Buch

• 

  Forn Sant Francesc Pa i dolços...

  Joan Seguí Felipe

  • 0
  • 0
  • 0

  L'esperat llibre del guanyador del premi a la millor ensaïmada del món.
  Forn Sant Francesc és el nom del forn i pastisseria que en Joan Seguí va heretar dels seus besavis i que avui dia regenta amb la Maria, la seva dona, a la ciutat d'Inca (al cor de Mallorca). Aquest llibre inclou receptes tradicionals per fer pa i pastes de full, coques dolces i salades, empanades i, per suposat, la recepta estrella per fer l'ensaïmada tradicional mallorquina. Forn Sant Francesc. Pa i dolços tradicionals ens apropa als secrets del forn i a totes les receptes que elaboren des de ja fa més de 100 anys i que els van portar a guanyar, entre d'altres, el primer Premi a la Millor Ensaïmada del Món a l'any 2017.

  Zum Buch

• 

  Modo de cuinar a la mallorquina

  Fra Jaume Martí

  • 0
  • 0
  • 0

  El novè volum de la col·lecció ens porta un altre receptari conventual, en aquest cas, de l'orde dels agustins de Mallorca que conté més de 150 receptes. El text de fra Jaume Martí marca un canvi significatiu en el món culinari illenc ja que fins llavors els cuiners de Mallorca havien manejat, gairebé de forma exclusiva, obres de cuina externes. És, per tant, un testimoni de primer ordre.
  A diferència d'altres receptaris conventuals la cuina de fra Jaume Martí és una cuina més aristocràtica, degut, potser, al fet que era conegut entre els nuclis senyorials mallorquins. Un bon exemple d'això és el fet que la llista d'ingredients utilitzats és prou nombrosa. Hi trobem tant els ingredients primaris (plantes, fruites, ocells, carns, peixos, mariscs) com els productes que són resultat d'una determinada elaboració com l'all-i-oli, el bescuit, etc. I hi trobem ingredients com el calamar o el pop que eren del tot absents en el llibre de Fra Roger (molt més auster, tot i ser un llibre ple de receptes de peix). En general, es tracta d'ingredients avui encara normals en la cuina mallorquina tradicional. En aquest sentit, són receptes que encara avui es poden cuinar.
  El receptari original s'ha perdut, però va ser tan popular que hi ha vora una desena de manuscrits conservats, no tots igual de complets, però. Aquest volum recull les 168 receptes del manuscrits més sencer, que actualment es conserva a la biblioteca de la Fundació March.

  Zum Buch

• 

  L'Art de cuina dels trinitaris:...

  M. Mercè Gras Casanovas

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Art de cuina és un tractat manuscrit inèdit fins ara. El seu autor anònim es defineix com a trinitari, un orde religiós amb dues branques, la calçada i la descalça, que ha estat poc estudiat a casa nostra. 
  A diferència d'altres receptaris de cuina conventual que donen descripcions detallades de principis bàsics d'ordre, neteja i altres nocions generals de cuina pràctica, el cuiner que va escriure aquesta obra és més ambiciós en el seus objectius i, a banda d'aportar receptes ordinàries per a una comunitat religiosa, o per a malalts i convalescents, s'atreveix a idear i preparar fins i tot banquets per a festes i personatges principals, avesats a diferents serveis de diferents plats en un mateix àpat.
  Aquest objectiu de cuinar per satisfer comensals molt diversos és una mostra del canvi social i del paradigma gastronòmic que es produeix en el tombant del segle XVIII al XIX, amb la introducció d'altres modes gastronòmiques, usos a taula, i amb el sorgiment de la cuina burgesa i de la restauració pública.

  Zum Buch