Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  La situació i la història

  Vivian Gornick

  • 0
  • 0
  • 0

  ¿Què és l'escriptura del jo? ¿I la narrativa personal? ¿Com es distingeixen de les memòries o de l'autoficció? Vivian Gornick ho té molt clar: l'escriptura del jo consisteix a esprémer la matèria primera, o sigui, la pròpia experiència, i transformar-la en un relat universal que ens aporti profunditat d'ànima i autoconeixement. En el terreny de la ficció literària, el jo és sovint un narrador no fiable, però en la no-ficció s'estableix un pacte indestructible de veritat i honestedat entre l'escriptor i el lector. La situació i la història és un assaig clarivident i estimulant sobre l'art de l'escriptura del jo en el qual Gornick ens convida a reflexionar sobre la veritat en l'escriptura, ens ensenya a reconèixer-la en la pròpia prosa i l'aliena i ens mostra la perdurabilitat de narradors honestos en l'obra de Joan Didion, Oscar Wilde, James Baldwin o Marguerite Duras.

  Mostra libro

• 

  Les altres Generalitats -...

  Autores Varios

  • 0
  • 0
  • 0

  La Generalitat Valenciana de l'època foral no va ser un 'unicum' en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d'aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l'absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapès al seu poder –corts, parlaments o estats generals. Hi hagué assemblees representatives fins i tot a països on triomfà la centralització extrema al voltant del monarca, com França o Castella, però el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d'Aragó, tant als seus estats ibèrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Països Baixos; a regions de França que havien format part durant molt de temps de l'Imperi Germànic, com la Provença; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d'Itàlia; a Navarra, o a la Confederació Helvètica, la tradició "pactista" –que no hem de confondre amb "democràtica", però que permetia major implicació de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran política– va durar molt més. En moltes d'aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas més en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptació i fins i tot les despeses a què s'havien de destinar. Algunes d'aquestes "diputacions" acabaren també per adquirir noves competències i una certa càrrega simbòlica que les convertirien, d'alguna manera, en la "veu" dels seus estats.

  Mostra libro

• 

  De la mentida la crueltat la...

  Michel de Montaigne

  • 0
  • 0
  • 0

  «Detesto cruelment la crueltat, per la meva pròpia naturalesa i pel meu judici, com el més extrem de tots els vicis. I això amb tanta blanor que no puc veure sense esgarrifança com degollen un pollastre, que sento un gran disgust quan una llebre gemeix entre les dents dels meus gossos, encara que la caça sigui un plaer violent».
  De la crueltat

  Mostra libro

• 

  Pactisme pensament polític i...

  Autores Varios

  • 0
  • 0
  • 0

  La qüestió dels fonaments del poder polític, i del pactisme en particular, ha ocupat un lloc central en la historiografia de la Corona d'Aragó, que ha fet d'aquest darrer no sols una singularitat privativa, sinó també un signe distintiu d'identitat, gairebé tel·lúric i molt arrelat en la idiosincràsia del país. Tanmateix, la negociació política entre el rei i el regne, entre el monarca i els estaments –els braços representats a les Corts–, no era cap singularitat de la Corona catalanoaragonesa, sinó que, amb diferents matisos i intensitat, era una pràctica comuna a tota l'Europa occidental a la baixa edat mitjana. El tema també va ser abordat pels juristes del país, que ja des dels últims segles medievals i sobretot en els temps moderns se'n van ocupar profusament. Més enllà de l'aparent heterogeneïtat en la cronologia, els espais territorials, les matèries tractades i les perspectives adoptades, les setze contribucions reunides en aquest volum aporten noves llums i major profunditat analítica i teòrica al coneixement del pensament polític i de la doctrina jurídica als regnes de la Corona d'Aragó, i també de les complexitats, les limitacions i fins i tot les ingenuïtats historiogràfiques d'un "pactisme" (constitucionalisme o contractualisme) entès com el conjunt d'equilibris i acords entre el rei i els braços de les Corts i erigit en clau de volta de tot el sistema polític i institucional.

  Mostra libro

• 

  Per què corren els presos? -...

  Jordi Panyella

  • 1
  • 1
  • 0

  Per què corren els presos? és una història de llibertat, perquè córrer és el símbol primer d'una persona lliure, però és també el relat d'una desesperació, perquè no hi ha res més terrible que estar tancat entre reixes.
  El periodista Jordi Panyella explica amb detall i implicació la història de dotze homes empresonats a Quatre Camins que van traspassar els murs del centre penitenciari per preparar-se per disputar la Marató de Barcelona del 2017.
  L'entrenament va portar els reclusos a enfrontar-se als seus límits, a unes fronteres emocionals i físiques que no havien cregut mai que podrien superar. Es van convèncer que un dia podien guanyar.

  Mostra libro

• 

  ¿Què ens fa humans?

  Salvador Macip

  • 0
  • 0
  • 0

  Els humans disposem d'una capacitat única d'entendre la nostra existència. Conèixer les nostres característiques genètiques, bioquímiques i cel·lulars, en el context de la història, la cultura i l'evolució, ens pot ajudar a comprendre'ns millor com a espècie i a respondre, des de la metodologia científica, algunes de les preguntes que ha plantejat tradicionalment la filosofia.
  
  En aquest assaig, Macip proposa analitzar la condició humana a través del que anomena «biohumanisme racionalista», una eina que ens ha de permetre transgredir el determinisme biològic per assolir una vida en societat digna i justa.

  Mostra libro