Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Bestiari medieval

  Llúcia Martín, Raquel Parera

  • 0
  • 0
  • 0

  Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d'avui són una font inesgotable d'entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d'emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure'l i robar-li les cries, i del castor que s'arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magífica entrada al món medieval.
  La llista d'animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l'unicorn ("una de les bèsties més cruels que hi ha") o l'au fènix.
  Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.
  Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D'aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l'imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d'aquests referents compartits. Autors de la talla d'Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s'exemplifica en la introducció.

  Zum Buch

• 

  Dies foscos a la ciutat

  Gene Kerrigan

  • 0
  • 0
  • 0

  L'autor de The Rage presenta "una història absorbent, bellament escrita i crua sobre la detecció i la corrupció irlandesa". — The Times, Londres 
  En Danny Callaghan acaba de sortir de la presó després de vuit anys de condemna. Un dia, quan s'està prenent una cervesa en un pub de Dublín tranquil·lament, dos pinxos perdonavides entren armats per carregar-se en Walter Bennett, un delinqüent de baixa estofa. Tot i que no hi té cap implicació, intervé per defensar-lo, però no sap que s'està enfrontant a un del grups més temuts de les màfies locals. Mentre la policia investiga els fets, en Danny serà perseguit i haurà de prendre decisions arriscades per mirar de salvaguardar els seus éssers estimats, i tot això entremig de guerres de bandes plenes de gàngsters psicòpates. El periodista Gene Kerrigan ens ofereix de nou un retrat dels baixos fons de la societat irlandesa, d'uns dies foscos per una ciutat on les onades d'immigrants, la droga i el blanqueig de diners estan a l'ordre del dia. Llegint aquest llibre, tindrem clar que cal vigilar, perquè si no controlem la nostra vida, algú altre ho farà per nosaltres.
  "Després de The Rage, Kerrigan ofereix un altre relat negre directe i despullat, en què un exconvicte ben intencionat es veu atrapat en el parany de les circumstàncies. [...] La comprensió que té Kerrigan del Dublín contemporani i dels seus habitants del món del crim el situa a l'altura dels millors escriptors de novel·la negra irlandesos." — Booklist (crítica destacada)
  "Kerrigan ens mostra un Dublín que mai havíem conegut, amb una prosa clara i afilada i escenes dramàtiques perfectament delimitades sobre policies i criminals irlandesos, que ens fan témer que la pols i la brutícia que aixequen ens acabin esquitxant les sabates." — The Boston Globe
  "El captivador procediment policial de Kerrigan [...] és una gran notícia per als lectors que poden apreciar les complexitats morals d'aquest heroi imperfecte." — The New York Times

  Zum Buch

• 

  La mare balena i altres contes

  Víctor Català

  • 0
  • 0
  • 0

  «M’agrada imaginar Caterina Albert i Paradís, nom real de Víctor Català, com a part d’una germandat de dones insòlites de la qual també en formarien part Jane Austen, Emily Bronte, George Elliot, Emily Dickinson, Emilia Pardo Bazán, Mercè Rodoreda i tantes altres. Dones que van escriure en un món d’homes, que van imaginar estratègies per continuar amb les seves activitats quotidianes malgrat les dificultats, que van pagar el seu atreviment amb vides solitàries, diferents, encara avui misterioses, molt allunyades de les de la majoria de les dones del seu temps.» Care Santos

  Zum Buch

• 

  Belfondo

  Jenn Díaz

  • 0
  • 0
  • 0

  A Belfondo, el temps es va aturar fa molt. És un poble aïllat i misteriós, on hi ha una fàbrica i el seu amo governa les vides de tots els habitants del poble. Cada un d'ells sap que és una peça de l'engranatge i sap el seu paper en aquesta hermètica realitat social.
  A través de la ploma de Jenn Díaz, el lector coneix Belfondo, no pels seus carrers, sinó per les persones que hi habiten, com l'Arcadi, el mestre del poble, l'Horaci, l'enterrador, la Beremunda, la prostituta, o el seu germà Dositeo. Els seus anhels, inquietuds, il·lusions i rutines es despleguen en les històries entrecreuades i hom llegeix com si tragués el cap per espiar a través de les finestres.

  Zum Buch

• 

  La mort del conjurador

  Rudolph Fisher

  • 0
  • 0
  • 0

  Harlem, anys 30. N'Gana Frimbo, un conjurador africà, és trobat mort al seu despatx. En Perry Dart, un dels pocs detectius negres de la Policia de Nova York, haurà de resoldre un cas que desafia els límits de la ciència i el sentit comú. La seva investigació el portarà als clubs i bars de la vida nocturna de Harlem. L'ajudaran el meticulós doctor Archer i en Bobby Brown, detectiu aficionat.
  
  La mort del conjurador es considera una de les primeres novel·les de misteri escrites per un afroamericà. Rudolph Fisher, exponent del Renaixement de Harlem, fa servir el gènere per explorar la identitat afroamericana i la lluita per la igualtat en una època marcada per la segregació racial. El resultat és una novel·la plena d'humor i girs de guió que, gairebé un segle després, enganxa i entreté tant com al moment en què va ser publicada.

  Zum Buch

• 

  Cartes 1946-1983 - A la recerca...

  Joan Sales, Joan Coromines

  • 0
  • 0
  • 0

  Ara que les xarxes bullen amb discussions sobre l'estat del català, recuperem l'epistolari entre dos Joans il·lustres i no gaire amants de la diplomàcia: el filòleg Coromines i l'escriptor Sales.
  Durant gairebé quaranta anys, Joan Coromines i Joan Sales van mantenir una correspondència en què s'ocupaven de tota mena de qüestions sociolingüístiques. ¿Pot el català aspirar a ser una llengua plenament usual com les altres o s'ha de conformar amb ser una llengua literària? I entre carta i carta, una estona s'esbatussen per si ha de ser "per" o "per a" i l'altra es fan companyia en l'exili.
  Un volum perquè els que debaten sobre l'estat del català —i de la nació— hi suquin pa.

  Zum Buch