Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Àngels de la mort

  Silvestre Vilaplana

  • 0
  • 0
  • 0

  La mort sembla haver-se ensenyorit dels carrers de la ciutat: els cadàvers dels implicats en un vídeo que mostra la violació d'una menor comencen a aparèixer, un rere l'altre, just en el moment en què un assassí en sèrie, presumptament inspirat per Déu, es disposa a executar una missió tan macabra com letal. Així que el periodista Roger Casafont i l'expolicia Araceli Lavila, malgrat estar malalta i jubilada, es veuran immersos en una onada de crims que posaran a prova la seva resistència.
  
  Després de Dones sense nom i Suburbis del paradís, Silvestre Vilaplana completa amb Àngels de la mort la trilogia de la detectiu Araceli Lavila, tres novel·les criminals amb una forta càrrega de denúncia social que tenen com a rerefons la corrupció i els abusos de poder.

  Zum Buch

• 

  La terra s'ho porta No han donat...

  Núria Cadenes

  • 0
  • 0
  • 0

  La Quimeta és la mare del Francesc, la Neus i el Daniel Bastida. L'home se li ha mort a la presó sent innocent, i la Quimeta empeny el carro fent estraperlo a la gola més fosca de la Barcelona de postguerra. Amb quaranta-quatre anys i en plena forma i activitat, la mare pateix un aneurisma, i la família tremola. D'aquí en surten dos destins possibles: si la Quimeta queda incapacitada, el Francesc prendrà les regnes del negoci i el Daniel quedarà anul·lat; si la mare es recupera, el Daniel progressarà a la seva falda fins a convertir-se en un autèntic pinxo relacionat amb el pitjor de cada casa. Les dones, en tots dos casos, agafen el protagonisme que se'ls volia escamotejar. Barcelona és un campi qui pugui de trinxes i còmplices amb el règim. I la vida, a vegades, guanya.
  «La Quimeta toca l'ase i pensa que l'única cosa que tu fas sempre és tenir penques, Daniel, moltes penques. I que no està bé que una mare s'accepti el desequilibri, però que ja de menut eres el meu preferit».
  
  El retorn a la ficció d'una de les escriptores més importants de la literatura catalana actual.
  Aquest volum forma part de la continuació del mític Temps Obert de Manuel de Pedrolo: el retrat literari més profund de la Barcelona de postguerra. 

  Zum Buch

• 

  Els claustres

  Víctor García Tur

  • 0
  • 0
  • 0

  «Era una guillada, segurament. O pitjor, una idealista. Podia ser que tingués raó i els temps estiguessin canviant, en Muntadas no ho negava, però hi havia la possibilitat que el món estigués embogint sota els efectes de la por al desastre final»
  
  Hi ha homes que s'escapen de tot menys del paper que els ha tocat representar. En Muntadas és un fill d'exiliats mal arrelat a la Nova York dels anys seixanta. Un enigmàtic cercabregues que es passa mitja vida a l'antre de l'Owen allargant el compte de deutes. La nit que és expulsat de casa de la seva parella per no entendre els límits de la festa que s'hi havia organitzat, es troba una dona que li ofereix un feix de bitllets a canvi de provocar un divorci. El nostre home es fica de peus a una enorme galleda i comença la seva aventura per l'alta i baixa societat americana, un niu de personatges impensables units per la desfeta de les identitats. Allà hi coneixerà la Maud, la que hauria de ser la seva víctima, i tot fa preveure que en sortirà escaldat. Art, simulacre, fanatisme i referents cinematogràfics en una combinació de ritme endimoniat i absorbent com una espiral.
  
  Aquest és el vint-i-vuitè títol de la col·lecció «Narratives»: talent i llibertat creativa per fer créixer la nostra literatura.

  Zum Buch

• 

  Viure cansa

  Jean-Claude Izzo

  • 0
  • 0
  • 0

  La ciutat de Marsella és la gran protagonista d'aquests relats, habitats per personatges que transiten pels camins portuaris i els carrers sòrdids d'aquest punt neuràlgic de la Mediterrània. Vides quotidianes en mans del destí, l'amor, el racisme o la mort retratades amb una mirada comprensiva i poètica. La col·lecció «crims.cat» publica aquesta troballa, que aplega els millors contes negres de l'escriptor francès Jean-Claude Izzo, un dels pares del «polar provençal», conegut arreu del món per ser el creador de l'investigador Fabio Montale.
  
  «Viure cansa no és tan sols un recull de contes: és un valuós llegat que ens ha deixat el pare. A través de les seves paraules ens convida a mirar més enllà de la superfície de les coses, a escoltar el murmuri del nostre cor cansat i a trobar la bellesa en els racons més foscos de la nostra vida. És un homenatge a la humanitat en tota la seva complexitat, una celebració dels nostres triomfs silenciosos i de les derrotes que ens trenquen el cor». Del pròleg de Sébastien Izzo.

  Zum Buch

• 

  Un cadaver inquiet

  Salvador Casas

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la d'embolics criminals que endinsa al lector en una espiral de sang. Quan l'Àngel Alegre accepta fer de mediador en la separació d'una amiga amb el seu marit maltractador, no creu que sigui un cas complicat. Però tot s'embolica quan comença a indagar: morts, un cadàver que l'Àngel haurà de fer desaparèixer, sospites, mentides i persecucions... L'Àngel haurà de provar de desempallegar-se d'aquesta xarxa de crims en la que es veu involucrat. Aconseguirà la seva redempció?

  Zum Buch

• 

  A passes cegues per la terra

  Leib Ròkhman

  • 0
  • 0
  • 0

  Bolaño no coneixia Ròkhman, però A passes cegues per la terra és sens dubte un precursor de 2666. I llegir Ròkhman canvia brutalment la idea que et fas del teu univers cultural: de què han dit els llibres des d'Occident, i de quina serralada hi formen les obres més originals, les imprescindibles. Entre Proust i Lispector apareix de sobte un cim immens. ¿Com és que ningú no l'havia vist? ¿Com pot ocultar-se una obra d'aquestes proporcions? N'hi ha prou que la llengua en què va ser escrita hagi desaparegut del continent on la parlaven milions de persones, des de Berlín fins a Vílnius i Odessa.
  ¿I de què es pot parlar en una llengua morta? De com cau la frontera que ens imaginem real entre els que pertanyen a l'aire i els que pertanyen a la pols. De la revolta dels morts. I dels éssers vius que divaguen per la terra perquè arreu se'ls ha fet saber que no els volien per veïns.
  Aquesta novel·la és l'invent formal més lliure com a resposta a l'obligació més feixuga: dir com es veu el món amb els ulls d'un a qui es nega el valor sagrat de la vida, condemnat pels altres a ser el receptacle de la llavor de l'odi. Cap barrera, cap tabú no pot contenir aquesta expressió. Per a nosaltres, que no parlem l'ídix dels jueus assassinats per la nostra tenaç voluntat d'erradicar-los, és un viatge que no s'assembla a cap altre. Resseguint el fil de sang que travessa el nostre món fins avui.
  Aquesta és la primera obra que es tradueix directament de l'ídix al català, gràcies a Joan Ferrarons, traductor de Kafka.

  Zum Buch