Otros libros que te pueden interesar

• 

  Tres novel·les analògiques - La...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d'haver estat escrites amb màquina d'escriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor d'un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l'ofici». Vet aquí que «La primera pedra» (1990), «L'instint» (1992) i «Sentimental» (1995)—que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresa—es passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d'una mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer d'una història aparentment senzilla el punt de partida d'un relat tan brillant com distintiu de l'autor.
  
  «Entrem en una novel·la de Sergi Pàmies, i ja ens va bé no aparèixer mai més enlloc. Tres novel·les analògiques són tres històries de terror i opressió divertidíssimes per l'obra i la gràcia d'un estil que recorda un glop d'orxata un migdia de calor extrema a l'Albufera, que comences a beure-te'l i no pares fins que el got queda buit».
  Ponç Puigdevall, Quadern El País
  
  «Recordo les tres novel·les amb molt de gust, sobre tot Sentimental. Tan de bo l'última frase del pròleg ("m'ha obert les ganes de tornar-hi") sigui premonitòria».
  Màrius Serra, La Vanguardia
  
  «El temps d'una nit o d'una novel·la, Sergi Pàmies ausculta el món amb el toc just».
  Michèle Gazier, Télérama

  Ver libro

• 

  L'home que va caure a través de...

  Carolyn Wells

  • 0
  • 0
  • 0

  Nova York, anys 20. En sortir de la feina, un jove advocat sent, a través d'una porta, dos homes que es barallen. Després, un tret i un crit. Alarmat, irromp al lloc dels fets. No hi troba ningú, ni mort ni viu. Al cap de poc, però, confirma que s'ha comès un assassinat: el del propietari d'un banc important. Qui és l'assassí? I qui és l'home que apareix a l'East River i assegura haver caigut per un forat i haver travessat la Terra?

  Ver libro

• 

  El petit heroi

  Fiodor Dostoievski

  • 0
  • 0
  • 0

  En les novel·les de Dostoievski, els nens i els adolescents acostumen a tenir-hi un paper torturat. La pròpia infantesa de l’escriptor, plena d’experiències difícils, li servia de model per considerar-la una etapa de la vida marcada per la infelicitat. El protagonista d’El petit heroi, n’és, però, una excepció. Estem a l'estiu, en una festa amb diversions i passatemps inacabables: cavalcades pel camp, excursions pel bosc o pel riu, passeigs, dinars al camp, sopars a la terrassa plena de flors aromàtiques, música, dansa, teatre, tota mena de jocs i d'acudits, rialles. Ens envolta un paisatge alegre i assolellat, el dolç camp rus on seguirem el pas d'infant a adolescent del «petit heroi», amb el naixement dels primers sentiments amorosos cap a una bella dama però també el dolor i el neguit. Una novel·la deliciosa.

  Ver libro

• 

  Pols nova de runes velles -...

  Manuel de Pedrolo

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta és la novena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió publicada als anys setanta amb la dels noranta, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.

  Ver libro

• 

  Devoció

  Pablo d'Ors

  • 0
  • 0
  • 0

  En el món de l'esperit no hi ha fronteres, l'absència de fronteres és el que és pròpiament espiritual. Un místic d'avui pot sentir un místic de qualsevol passat, sigui de la seva tradición o d'una altra, com un veritable germà. A aquesta conclusió tan senzilla com universal arriba l'autor de Devoció en la seva versió d'El pelegrí rus, un clàssic del cristianisme ortodox i de la literatura devocional, com també en les principals ensenyances amb vista a l'autoconeixement que extreu del seu estudi, fins al punt que arriba a declarar: "M'hauria agradat trobar aquest llibre quan jo tenia vint anys". Després de l'extraordinària acollida dels seus últims títols, aquesta nova obra de Pablo d'Ors neix amb la inequívoca vocació de transformar definitivament els seus lectors.

  Ver libro

• 

  Els ocells

  Tarjei Vesaas

  • 0
  • 0
  • 0

  Els ocells parlen i entenen i, per a qui sap mirar-los, són una mica profetes. En Mattis ho sap prou bé: aquesta primavera una becada ha vingut a fer el vol nupcial damunt de casa seva, un maset rònec on viu amb la seva germana Hege vora el llac. I si una becada fa traços al cel damunt de les seves vides, és que tot canviarà.
  
  Però ¿d'on vindrà el canvi? ¿De la inflexible Hege, que res no pot separar de les agulles amb què fa jerseis i guanya el pa de tots dos? ¿O d'ell mateix, dels seus pensaments abundants i caòtics com una tempesta d'estiu? ¿O potser del llac, on surt a remar cada dia perquè els pagesos el rebutgen i ha decidit que seria barquer?
  
  En aquesta obra mestra de la literatura nòrdica, Vesaas ens fa percebre una veritat molt antiga: que un beneit és un ésser beneït per a qui les lleis són unes altres. El món tal com el percep en Mattis el Talòs no és fet de soroll i de fúria com el dels orats de Faulkner, sinó de transparència, de bellesa que esclata i distreu dels treballs humiliants, d'aguait i de sorpresa davant la creació. Dir-ho amb paraules és una altra meravella: el miracle de la literatura de Vesaas.

  Ver libro