Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Quan en dèiem cava - Psiborn 1

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  S'han acabat les pàgines de paper couché on la presidenta ensenyava la casa plena de luxes, els batejos amb el padrí oferint cava en cullereta d'argent al nadó, davant del somriure mel·liflu del capellà mesell, les hordes de cosins malavinguts xuclant a tort i a dret pels despatxos de l'empresa familiar. La seva assistència als actes de la prelatura de l'Opus Dei a Torreciudad, les dones amb el cap cobert per una pudorosa mantellina negra, ja no tindrà cap mena de transcendència, tampoc les trobades espirituals a la torre de Castelldaura, a Premià de Dalt.
  Ho explicava molt bé Vicente Blasco Ibáñez: existeix a Catalunya un fabricant de xampany espanyol anomenat Codorníu, i tot i que el seu vi no és dolent, els burletes europeus se'n foten en comparar-lo amb el champagne legítim, fent d'aquest producte un símbol de tot allò que no passa de ser una imitació més o menys grotesca. D'un escriptor mediocre, en deien un Víctor Hugo Codorníu, un mal general era un Napoleó Codorníu i al gran protector de l'empresa, Alfonso XIII, se'l coneixia com el Kaiser Codorníu.
  
  Els dos gegants del sector del cava van poder compaginar la qualitat de patum en l'imaginari català, amb la real vinculació al gran poder econòmic i polític espanyol, fins que Catalunya va decidir enfrontar-se a Espanya i els espanyols van passar comptes amb ells, com a símbols de catalanitat. Català malgré lui.

  Zum Buch

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Zum Buch

• 

  El somriure dels guepards

  Sebastiá Bennasar

  • 0
  • 0
  • 0

  Gener del 2022. Amb Catalunya en plena onada de fred, en Pascal Neige ha d'esbrinar qui ha matat en Michel Aubriot, un dels darrers supervivents de la màfia lionesa que dirigia el seu pare i que ara lidera ell amb les seves germanes i el seu amant. A la vegada, ha de controlar que tothom que conrea marihuana al país pagui el seu tribut. A en Pascal l'espera una setmana de bojos si vol continuar mantenint el somriure dels guepards. Després d'El país dels crepuscles, On mai no creix l'herba i L'imperi dels lleons (guanyadora del premi València Negra a la millor novel·la negra en català), Sebastià Bennasar torna a la col·lecció «crims.cat» i ens ofereix una nova història de la família Neige i la seva banda criminal. Una novel·la addictiva, violenta, sexual, que aconsegueix barrejar amb eficàcia la brutalitat de sèries com Gangs of London amb la millor tradició literària del gènere negre a casa nostra.

  Zum Buch

• 

  La marca de Caín - Psiborn 7

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  El Hàmster és un producte del seu temps i el seu espai, té una trajectòria incestuosa entre política i periodisme. En aquesta darrera vessant, ha treballat com a cap de redacció a Barcelona al setmanari El Temps, cap de política i de cultura als diaris Avui i Ara, ha col·laborat en diverses emissores de ràdio com ara RAC1, Catalunya Ràdio i La Xarxa, redactor de política a 8TV i ha escrit alguns assajos intranscendents sobre el 9-N i la història de l'ANC. Ja a mig camí de la política, comparable a un incest entre cosins més o menys llunyans, ha sigut assessor de comunicació per a Òmnium Cultural. Saltà un grau, sexe entre germans, quan va ser cap de comunicació del departament de Vice-presidència amb Josep Lluís Carod-Rovira, durant 3 anys. Tanmateix, no va fer els pas definitiu d'allitar-se amb el seu pare, fins que acceptà el càrrec de director de comunicació del President Carles Puigdemont, a dia d'avui ja s'hi posa bé amb tot el partit.
  «Com que, finalment, els governs són els partits polítics i els mitjans són els periodistes, la col·laboració esdevé una conxorxa entre partits i periodistes en la qual els partits contracten periodistes i els paguen amb diners públics i els periodistes exerceixen com a periodistes de partit». Ramon Cotarelo  
  «El dia que tu surtis, Xavier, caiem tots». Joan Tardà, a Xavier Vendrell
  La Torre Barcelona a Bogotà és la nau capitana del Barcelona Export Group (BEG), la consultora internacional que li dona cobertura com a president de la Cambra de Comerç Catalunya Colòmbia i instrumenta els tràfics d'influència d'aquest home sense estudis. Creatiu i poca-solta, parla igual de malament el català que el castellà, ell diu amb la boca petita que té estudis inacabats de Polítiques per la UNED i d'Enginyeria Industrial Electrònica a UPC. Després, es va fer regalar un postgrau de direcció d'empreses per la Universitat Oberta de Catalunya; postgrau de què, si de grau no en tenia cap.

  Zum Buch

• 

  Tothom et recordarà

  Andreu Martín

  • 0
  • 0
  • 0

  Andreu Martín torna a la col·lecció de Crims.cat amb un relat sobre els atemptats gihadistes a Barcelona l'agost del 2017 i la troballa d'un cos mort. Arran de tan tràgics successos, munta una trama veraç i mordaç a parts iguals on també farà referència als atemptats a França: a la sala Bataclan i a la revista satírica Charly Hebdo.
  Una trama que es divideix en dues narracions paral·leles ben diferenciades per obrir diferents punts de vista d'una mateixa història misteriosa sobre el món de les màfies i la corrupció. Una novel·la que farà les delícies dels lectors més exigents gràcies a l'estil incisiu de l'autor. Així sabrem si els personatges seran recordats o no.

  Zum Buch

• 

  Anorrear

  Michel Houellebecq

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la total: thriller amb elements esotèrics, obra de crítica política, cru retrat familiar i narració existencial sobre el dolor i l’amor.  
  Any 2027. França es prepara per a unes eleccions presidencials i el candidat amb més possibilitats és una estrella de la televisió. L’home fort darre­re de la candidatura és el ministre d’Economia i Finances, Bruno Juge, per a qui treballa com a assessor Paul Raison, el protagonista de la novel·la, un home taciturn i descregut. 
  De sobte, algú puja a internet uns vídeos amenaçadors –en un dels quals es veu el ministre Juge a la guilloti­na– amb uns enigmàtics símbols geomètrics. I la violència passa del món virtual al real: l’explosió d’un portacontenidors a la Corunya, un atemptat contra un banc d’esperma a Dinamarca i el sag­nant atac a una embarcació de migrants a prop de les Pitiüses. 
  Mentre investiga els fets, en Paul s’enfronta a una crisi personal: el seu matrimoni està en des­composició i el seu pare, espia jubilat, pateix un infart cerebral, la qual cosa propicia el retrobament d’en Paul amb els seus germans: una germana catòlica i simpatitzant de la ultradreta casada amb un notari en atur i un germà restaurador de tapis­sos casat amb una periodista de segona fila. A més, a en Paul li diagnostiquen una malaltia greu. 
  Michel Houellebecq compon una ambiciosa novel·la total que és moltes coses alhora: thriller esotèric, obra de crítica política, descarnat retrat familiar i també narració íntima i existencial so­bre el dolor, la mort i l’amor, que tal vegada és l’única cosa que ens pot redimir.

  Zum Buch