D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Servei interior

  Katixa Agirre

  • 0
  • 0
  • 0

  A mitjans de l'any 1937, la Guerra Civil a Euskadi estava perduda. Els gudaris bascos llanguien a les presons i morien afusellats a la platja de Berria; el Govern del lehendakari Agirre, exiliat a París, havia perdut tot contacte amb l'interior; la repressió i la revenja desplegaven les seves ales funestes. És aleshores que entren en escena les protagonistes principals d'aquesta història.
  
  Quatre dones. Quatre dones basques. Primer visiten els presos, després entren i fan sortir comunicacions de les presons, finalment estableixen una potent xarxa d'espionatge al servei del Govern basc i els països aliats que ja han entrat en la Segona Guerra Mundial. Les vides que van salvar van ser incomptables. Els riscos que van córrer, enormes. El preu que van pagar, altíssim. Aquesta xarxa, en els llibres d'història, es coneix com la xarxa Àlaba. Aquí la coneixerem com el Servei interior. Katixa Agirre —que, a més de ser una de les autores en llengua basca més importants de l'actualitat, és doctora en comunicació audiovisual, fusiona el poder de la literatura i la màgia del cinema per donar a conèixer al món la història d'aquestes dones que en els moments més difícils van optar pel camí de la solidaritat.

  Voir livre

• 

  L'Abrandament

  Carles Soldevila

  • 0
  • 0
  • 0

  "L'Abrandament" by Carles Soldevila is a novel written in the early 20th century." The story revolves around En Llucià, a convalescent recovering from an illness, and his sister Angelina, as they navigate the complexities of life, relationships, and societal expectations. Set against a backdrop of personal and existential reflection, it delves into themes of mediocrity, domestic life, and the nuances of human connection. "The opening of "L'Abrandament" introduces us to En Llucià's gradual recovery from illness and his interactions with Angelina, who is dedicated to his care." As he begins to regain his strength, he daydreams about food, expressing a deep craving for sustenance and indulging in pleasant memories tied to meals. Their bond is highlighted during discussions about their plans for a future trip, showcasing both camaraderie and underlying tensions. The narrative paints a vivid picture of their domestic setting and hints at the broader implications of their lives amidst the emerging complexities relationships will bring as they re-enter society. This Catalan-language digital edition is prepared with active navigation, clean typography, a custom cover and a reading file stripped of source-site notices, donation text and unnecessary external links.

  Voir livre

• 

  El metode objectiu

  Ramon Turro

  • 0
  • 0
  • 0

  "El mètode objectiu" by Ramón Turró is a philosophical treatise written in the early 20th century. The book delves into the relationship between psychological phenomena and their physiological underpinnings, emphasizing the need to understand the interplay between these realms through objective methods. Turró argues against purely introspective approaches to psychology, making a case for a more integrated view that recognizes the importance of empirical evidence in understanding mental processes. The opening of the book presents a discussion on the merits and limitations of introspective psychology. Turró critiques the common practices of psychologists who rely solely on observations of the mind's workings without considering the underlying physiological conditions that give rise to them. He draws on various philosophical and scientific perspectives, engaging with the ideas of figures like W. James and H. Ebbinghaus to illustrate the necessity of establishing causal relations between psychological and physiological states. Through this examination, he sets the stage for a more comprehensive understanding of the mental processes that define human experience. This Catalan-language digital edition is prepared with active navigation, clean typography, a custom cover and a reading file stripped of source-site notices, donation text and unnecessary external links.

  Voir livre

• 

  Carta al pare

  Franz Kafka

  • 0
  • 0
  • 0

  Kafka va escriure Carta al pare quan tenia 36 anys, amb motiu del trencament del seu prometatge (el tercer!) amb Julie, filla d'un servent de sinagoga. Tot i que el pare s'havia mostrat contrari a aquest matrimoni, Kafka sent la necessitat de justificar-se. El text constitueix, de fet, un esbós d'autobiografia i un nou intent de salvar-se en la literatura. Kafka acusa el pare dels seus mals i reconstrueix la història de la seva convivència sense callar anècdotes cruels ni estalviar-se explicacions humiliants amb un estil minuciós, cortès, exhaustiu. Cada plany, cada confessió o cada retret semblen excessius i tot plegat sembla desorbitat, sense que s'arribi a un judici definitiu, cosa que fa pensar que malgrat la confrontació personal, Kafka se les heu amb un enemic impersonal, tot allò que no és ell, el món, el defora o el curs de la vida.

  Voir livre

• 

  L'efecte de les marees

  Jaume Benavente

  • 0
  • 0
  • 0

  Valdivia, capital de la regió xilena de Los Ríos. Hi plou. I en Claudio Hertel, descendent dels colons alemanys que hi van arribar a partir del 1850, reflexiona sobre els canvis inherents al pas del temps mentre va a comprar els pigments que necessita per pintar quadres d'aiguamolls. I una mica més al sud, a Chiloé, l'arxipèlag batejat pels espanyols com Nueva Galicia, un món fet de llacs, marees, illes i estuaris (i on també sol ploure), hi arriba un escriptor estranger que conviu en els dos àmbits amb músics, atletes, grangers, periodistes, conductors d'autobús, taxistes o enginyers en un text de múltiples línies argumentals que s'entrellacen. Tot un catàleg de personatges singulars que es creuen i queden relligats en les seves històries: indígenes maputxes, xilots, xilens blancs, valdivians, irlandesos, russos i fins i tot un català. I també el pudú, el cérvol més petit del món, tímid i nerviós, un gran observador dels humans que, des d'una invisibilitat quasi absoluta, exerceix com a element simbòlic, poètic, salvatge i oníric d'un territori tel·lúric i d'un grandiós oceà Pacífic que s'hi fon.
  Una novel·la coral i polifònica sobre la condició humana, la identitat i els seus conflictes, però també un collage magnífic sobre la recerca de la bellesa i la simbiosi amb la Natura i el paisatge.

  Voir livre

• 

  Dunes blanques

  Jordi de Manuel

  • 0
  • 0
  • 0

  A L'olor de la pluja, milers de persones fugen de la sequera i arriben cada dia a Barcelona, on s'han instal·lat campaments per als refugiats climàtics. Damià Darder i la seva filla adolescent, Sara, sobreviuen en una ciutat assedegada, on l'aigua és el bé més preuat. Els científics Arnau Salord i Pinkhas Lubens descobreixen què causa la sequera extrema, però un fet casual posa el secret en mans de Ricard Coll, un tècnic informàtic que vol treure'n profit. Una mort aparentment fortuïta és investigada per l'inspector Marc Sergiot, un policia marginat i veterà que troba indicis que es tracta d'un assassinat, en què la gelosia, l'ambició i la ciència hi juguem un paper clau. 
  Tres anys després, a L'estany negre, Sara i Damià intenten sobreviure als Pirineus. Allà trobaran Àmber Ros, una científica amb un estrany do, que investiga els petits llacs glacials per revertir la sequera. Una desaparició inquietant capgira la situació i enllaça els fets que continuaran a El despertar, que retorna a una Barcelona en un futur proper on apareixen un seguit de cadàvers a l'Ecoparc, el gran recinte de deixalles de la ciutat. La sotsinspectora Lídia Sánchez i l'agent Pau Ribó creuen que els crims poden estar relacionats novament amb la sequera.
  Dunes blanques forma part del conjunt de novel·les i relats de la saga de l'inspector Marc Sergiot. Conté la novel·la que inicia el cicle, L'olor de la pluja, i dues novel·les inèdites, L'estany negre i El despertar. Són tres títols interconnectats que tanquen la sèrie de l'inspector més prolífic de la novel·la policíaca catalana.
  "Pioner en allò que avui ja no ens resulta estrany —em refereixo a la fusió de gèneres—, els elements distòpics i de ciència-ficció conviuen a la perfecció amb totes les característiques inherents a la narrativa criminal". 
  Del pròleg d'Anna Maria Villalonga
  "El seu projecte literari és ambiciós i original: l'autor barceloní és el primer escriptor mundial a combinar la ficció climàtica amb el gènere criminal per obrir pas a un nou subgènere, allò que anomeno la novel·la crimàtica".
  De l'epíleg d'Stewart King
        

  Voir livre