Begleiten Sie uns auf eine literarische Weltreise!
Buch zum Bücherregal hinzufügen
Grey
Einen neuen Kommentar schreiben Default profile 50px
Grey
Jetzt das ganze Buch im Abo oder die ersten Seiten gratis lesen!
All characters reduced
L'arada i l'espasa - cover

L'arada i l'espasa

Theodor Kallifatides

Verlag: Galaxia Gutenberg

  • 0
  • 0
  • 0

Beschreibung

Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A L'arada i l'espasa, els habitants de Ialós sembla que poden respirar tranquils després de l'arribada de l'exèrcit britànic i el final de la Segona Guerra Mundial. Però aviat ressona de nou el fragor de les armes. En el buit de la postguerra, els feixistes prenen el poder i grups de partisans resistents, que ja van combatre contra els nazis, s'hi enfronten. La família d'en Minos, el nen protagonista de la trilogia, emergeix en primer pla: el padrí Stélios, narrador d'històries i anècdotes sense fi; el mestre alliberat de les presons nazis que per fi es pot reunir amb la família, en Minos i el seu primer amor per una nena jueva, la Rebeca; els germans grans, que fugen a les muntanyes per unir-se a la resistencia contra el feixisme, i la mare, el valor i la fortalesa de la qual és el suport de tots ells.
Verfügbar seit: 08.05.2024.
Drucklänge: 208 Seiten.

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

  • Aigua Viva - cover

    Aigua Viva

    Clarice Lispector

    • 0
    • 0
    • 0
    La narradora d'Aigua viva escriu a una persona a qui ha estimat molt, amb qui encara manté un vincle d'amor, d'enamorament i d'agraïment.
    
    Escrita el 1973, és una novel·la breu i un himne a la joia de viure. Té la forma d'un llarg poema en prosa, que subratllaries sencer. Tot i que els llibres de Lispector es poden llegir com a variacions d'unes mateixes inquietuds, Aigua viva acull el domini madur de l'instrument —esplèndid.
    
    En aquesta novel·la, Lispector és purament solar i es dona la llibertat de ser fidel al sentir. Sense que la trama distorsioni el seu propòsit: transmetre què significa viure un moment ple.
    
    ¿Què és la joia a mans de Clarice Lispector? Una fletxa que travessa el cant.
    Zum Buch
  • El Ciclop - cover

    El Ciclop

    Jordi Cussà

    • 0
    • 0
    • 0
    «Quan li pujava la febrada, afirmava sense immutar-se que el temps no té passat, present i futur, sinó una sola tela sempre estesa en un sol sentit. I que ell ja havia viscut totes les vides que hi ha a la tela, incloses les del futur».
    
    El cas de Guillem Ponç, àlies el Ciclop, fill bastard de Guillem de Berguedà i d'una tal Jussiana, no accepta terme mig: o és un foll o és un geni. Té aspecte de monstre, i diu que ha viscut totes les vides d'aquesta novel·la aparentment infinita. Que participem d'una vida única; que som una espècie d'intel·ligència col·lectiva. Si ens hi fixem, doncs, ens adonarem que també nosaltres hem viscut les peripècies que es narren aquí. Les múltiples
    encarnacions del Ciclop ens fan viatjar per racons ignots del mar Mediterrani i desert enllà, ens fan beure d'una enorme riquesa de cultures i ens sorprenen amb aventures que podrien sortir de "Les mil i una nits". Amb aquesta novel·la, en la qual va treballar anys i panys fins a veure publicada, Jordi Cussà es refermava en el seu projecte de més envergadura i exigència creativa: la Trilogia de la Civilització.
    Zum Buch
  • L'Ales a la vora del foc - cover

    L'Ales a la vora del foc

    Jon Fosse

    • 0
    • 0
    • 0
    En una casa a tocar d'un Fiord, la Signe, una dona ja gran, jeu en un banc i es veu a ella mateixa de jove caminant per les estances de la casa. Es veu dreta davant del finestral, contemplant les aigües del Fiord. Veu l'Asle, el seu marit, que hi sortia tot sovint a navegar amb una petita barca de rems fins que, un dia, no va tornar. A la vella casa, que s'omple de les veus dels antics habitants, la Signe deambula pel passat de la família, on es troba amb les generacions anteriors. És així com es remunta fins a la rebesàvia de l'Asle, l'Ales, que de nit manté viu un foc a la riba. Perquè també llavors hi va haver algú que no va tornar mai del Fiord.
    Zum Buch
  • Olivetti Moulinex Chaffoteaux et Maury - cover

    Olivetti Moulinex Chaffoteaux et...

    Quim Monzó

    • 0
    • 11
    • 0
    «Personatges perversos i desafectes, els dels contes de Quim Monzó, dotat jove escriptor català… Monzó ha llegit Kafka… i beu també de la rica tradició del surrealisme espanyol, tant pel seu sentit deliberadament paranoic de l'amenaça en coses aparentment habituals… com per saber mantenir la qualitat de la seva imaginació, intermitentment lírica i visionària».
    The New York Times, Nova York
    «Quim Monzó és reconegut com una de les veus més provocatives de l'actual literatura europea… Els contes de Monzó són els millors que s'han produït a Europa en l'última dècada, un sentiment amb el qual els americans coneixedors de la narrativa estrangera hi estaran, sens dubte, d'acord».
    World Literature Today, Oklahoma
    Zum Buch
  • Aterratge - cover

    Aterratge

    Eva Piquer

    • 0
    • 0
    • 0
    La protagonista d'Aterratge decideix volar a Islàndia amb tres desconeguts per fotografiar-se dins la carcassa d'un avió estavellat el 1973. Una decisió que mai hauria pres abans de Tot Allò. Però el viatge desperta alguna cosa al fons del pou. Una altra decisió, escriure al pilot que va caure fa cinquanta anys. El Gregory respon, li explica tots els detalls de l'aterratge sense mica de literatura. I ella, que veu símbols a cada cantonada, s'adona que no pot passar-se el futur fent veure que el passat no ha passat.Entremig, una pandèmia, amics i lectures que són bots salvavides.
    Zum Buch
  • Unsex me! - cover

    Unsex me!

    Jaume Ferrer

    • 0
    • 0
    • 0
    "De vegades sembla com si tinguéssim els ulls tancats amb parpelles de pedra que haguessin perdut tot moviment voluntari i involuntari d'obrir-se en algun moment. A vosaltres us desitjo aquesta vergonya: la monstruositat d'unes parpelles de pedra immòbils, però sempre obertes."
    El primer dia d'escola els companys de classe decideixen que en Jacob és una nena i que és intocable. L'home que al cap dels anys estima el seu cos els odia amb tot l'odi que el Jacob no els ha tingut. Però l'amor se'l menja de viu en viu.
    Aquest llibre és una venjança i una declaració d'amor. ¿Com ser dues coses contràries alhora? Unsex me! tracta d'això. I ens posa, als que llegim, en un lloc on fer trampa és impossible. ¿Quants lectors voldran quedar-s'hi fins al final? Els que ho acceptin en sortiran fecundats per la seva veritat, per la seva bellesa.
    Zum Buch