Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  999 Les primeres dones...

  Heather Dune Macadam

  • 0
  • 0
  • 0

  El primer transport oficial de jueus a Auschwitz no estava format per combatents de la resistència ni presoners de guerra. No hi havia homes, de fet: eren noies enganyades, que van partir d'Eslovàquia creient que anaven a treballar per al seu govern durant uns pocs mesos. Era una «oportunitat de feina» que, literalment, no podien rebutjar. Les poques supervivents d'aquell grup amb la xifra maquiavèl·lica de 999 dones han ajudat a recuperar el relat ocult de la construcció de Birkenau: una història d'amistat, sororitat i resistència a la barbàrie.

  Zum Buch

• 

  Sobre la llibertat - Quatre...

  Maggie Nelson

  • 0
  • 0
  • 0

  "Maggie Nelson és una de les escriptores més electrificants del panorama nord-americà contemporani, una de les pensadores més incisives i àgils de la seva generació", Olivia Laing
  
  La retòrica de la llibertat, tan sovint lligada al ultranacionalisme i als crits amenaçadors a favor de la unitat, o simplement centrada en moments puntuals i èpics d'alliberament col·lectiu, pot arribar a encendre tant com a crear rebuig. Per a uns és la clau de la nostra autonomia, justícia i benestar; per a d'altres, la paraula llibertat ha perdut vigència i sentit. L'obsessió amb el concepte ens fa millors, i més lliures, o, en canvi, és el reflex d'un nihilisme galopant? A partir de material molt divers, des de teoria crítica fins a cultura popular passant per les intimitats i intercanvis de la nostra vida diària, Nelson en planteja les complexitats en quatre blocs separats —l'art, el sexe, les drogues i el clima— i analitza com pensem, experimentem o parlem de la llibertat segons les circumstàncies que ens envolten o les condicions del nostre dia. Per a Nelson, el fet de reflexionar públicament sobre temes tan candents com el llegat pertorbador de l'alliberament sexual, les paradoxes doloroses de l'addicció o la desesperació davant de la crisi climàtica és un exercici de llibertat, una manera de bastir fortalesa, coratge i companyonia entre les persones. Sobre la llibertat, que combina experiència pròpia i una sòlida base intel·lectual, és un llibre estimulant i necessari.
  
  "Precís i atmosfèric, Sobre la llibertat és una sacsejada intel·lectual contundent combinada amb una exploració dels matisos… Maggie Nelson es pregunta com podem viure en un món oprimit, al costat de gent amb ideologia cruel i violenta, sense rendir-nos nosaltres també a la desesperació o la violència", Annalisa Quinn, NPR.org

  Zum Buch

• 

  El dia que vaig marxar

  Albert Om

  • 0
  • 0
  • 0

  A prop de fer 50 anys, un dia l'autor decideix que vol «desaparèixer d'ell mateix», deixar-ho tot i marxar un temps a França, a aprendre francès, la llengua que quan era petit significava per als seus pares la del país de la llibertat i que ara havia estat arraconada per l'omnipresent anglès. I se'n va uns mesos a Aix-en-Provence, on es troba amb ell mateix i amb el plaer de viure amb calma. Compleix així un somni que molts tenim: el de fer un canvi de vida. «(...) volia asseure'm a la terrassa d'un bar, demanar un Pastís, treure la llibreta i transcriure lletres de cançons en francès de Serge Gainsbourg, de La Grande Sophie, de Benjamin Biolay o de Dominique A, i fer el que fem tots, subratllar aquelles frases que sembla que ens donin la raó en les decisions que acabem de prendre: marxar un temps a França quan tens els 50 anys a tocar, quan veus que els teus pares comencen el camí d'anar-se'n i tu, que no tens fills, decideixes anar-te'n abans, per lleugeresa, per por o potser per reunir una mica de coratge pels anys que vindran: «la vie n'est pas finie, la vie n'est pas passé». Ho cantava Dominique A i ho subratllava jo: la vida no s'havia acabat. Aquell temps, a França, ho volia fer tot cada dia i no sabia per on començar.»

  Zum Buch

• 

  Esplendor i glòria de la...

  Quim Monzó Gómez

  • 0
  • 0
  • 0

  Més que l 'aplec de diversos articles de Quim Monzó, el volum resultant de compilar una selecció dels que va escriure entre 2001 i 2004 -l 'abans i el després de la guerra de l 'Iraq-, ens dibuixa un llibre coherent i unitari, crònica brillant i lúcida de la trista i qui sap si irremeiable arribada al poder de l 'imperi de la plastilina. "Esplendor i glòria de la Internacional Papanates" és una jocosa denúncia de la incongruència del gremi polític, de la superxeria i la impostació de bona part de la vida pública, i del domini de les poses.
  
  "Les etiquetes de contista o articulista es difuminen per convertir-se tot en pura literatura."
  Magí Camps, La Vanguardia

  Zum Buch

• 

  Remembrances d'una existència

  Enriqueta Moix i Maré

  • 0
  • 0
  • 0

  Remembrances d'una existència parla de la dona que em va portar al món, que em va criar, que em va educar i que em va ensenyar a estimar. El llibre fa un recorregut a través de la malaltia de la Teresina Maré, el Parkinson. Malaltia que la va arribar a degenerar de tal manera, que va passar a tenir una dependència total, fins a tal punt, que va haver de ser traslladada a una residència. Residència que va patir un desnonament per la mala administració de les directores, i que va repercutir en la vida quotidiana dels residents i els seus familiars.

  Zum Buch

• 

  Les petites virtuts

  Natalia Ginzburg

  • 0
  • 0
  • 0

   
  Onze textos entre l''autobiografia i l''assaig. Onze formes de "sentir" fets, coses, gestos, veus. 
  Què és l''amistat? Què significa la virtut? Quin valor tenen parlar i callar? Quin és el sentit d''una vida? Natalia Ginzburg compon un autoretrat extraordinari, un mosaic dels seus pensaments on hi desvetlla el món viscut. 
  En aquest llibre hi trobem el retrat de la vida a la regió dels Abruços amb el seu marit, Leone Ginzburg; la guerra i la por i la pobresa consegüents; el record estremidor i sostingut de Cesare Pavese; l''experiència de ser dona i mare, o estampes entranyables de la vida conjugal. 
  La narració de Natalia Ginzburg commou, endinsant el lector en un calidoscopi literari de petites joies que converteixen aquest llibre en un tresor essencial i fonamental.
   
  "Natalia Ginzburg és una dona dotada d'una capacitat d'observació poc comuna."
  Carmen Martín Gaite
  "En cada pàgina d'aquest llibre hi ha la forma de ser dona (de Natalia Ginzburg): sovint adolorida però sempre pràctica i gairebé brusca, entre els dolors i les alegries de la vida."
  Italo Calvino
  "És difícil entendre el secret de la seva prosa prodigiosa."
  El Periódico
  "Un retrat encertat de la Itàlia indigent de la postguerra."
  El País
  "Reflexions que es manifesten amb sobrietat i delicadesa."
  Qué Leer

  Zum Buch