Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Història de la comunicació:...

  Antonio Laguna Platero

  • 0
  • 0
  • 0

  Un llibre interpretatiu que, en reconstruir la realitat dels mitjans de comunicació valencians del segle XX, no defuig l'anàlisi dels fets històrics, per la qual cosa juga amb conceptes clau per entendre el naixement de la contemporaneïtat. No es tracta d'una nova lectura del passat valencià, sinó d'aclarir el pes dels mitjans de comunicació en la transformació social.

  Mostra libro

• 

  Film & Soda - Articles feministes

  Rosa Maria Arquimbau

  • 0
  • 0
  • 0

  «És necessari que no tractem el feminisme entre glopadetes de te, com l'hem tractat sempre. Cal que li concedim una més gran atenció que la que es concedeix a un passatemps de tarda».
  Rosa Maria Arquimbau (1909-1992) va ser l'única periodista dels anys trenta que va tenir una secció fixa en un diari, amb una capçalera pròpia. Duia per títol «Film & Soda», i es va publicar a La Rambla entre 1930 i 1932. Aquest volum presenta els millors articles d'Arquimbau publicats en aquella columna, més una selecció dels que va publicar a L'Opinió i tres reportatges periodístics per al setmanari Imatges. Una mostra representativa, per tant, d'una de les plomes més modernes del període. L'autora hi demostra una especial combinació de murrieria, compromís i desencantament. Arquimbau era una feminista que anava per lliure; una pionera que va obrir més camí del que se li va reconèixer.
  Amb edició i epíleg de Julià Guillamon i pròleg d'Irene Pujadas.
  Film & Soda és un dels títols que forma part de la col·lecció «Autories».
  A Comanegra també hem publicat quatre volums d'Arquimbau que formen una petita col·lecció tancada: L'enigma Arquimbau, Cor lleuger, Prostitució i Quaranta anys perduts.  

  Mostra libro

• 

  L'escola de l'ànima - De la...

  Josep Maria Esquirol

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'escola de l'ànima» és una invitació fascinant per descobrir, partint dels fonaments de l'educació, l'horitzó d'una vida madura, fecunda i espiritual. Pas a pas, les realitats que anomenen paraules com «lloc», «ensenyament», «companyia», «atenció», «món», «cura», «contemplació», «creació»… van il·luminant el camí amb llum pròpia i ens descobreixen nous sentits: cada ésser humà se'ns revela com a origen, i la trobada, com «una ànima que toca una altra ànima». Una vegada més, Josep Maria Esquirol, a la seva recerca de l'essència de les coses, ens planteja una proposta lluminosa i esperançadora en temps de desorientació, una conspiració singularíssima, «l'orde filosòfic de l'amor».
  
  «A L'escola de l'ànima, Esquirol es fica a la pell de l'educador en un assaig filosòfic que també és poètic. Cada cop pensa més plàsticament: amb la paraula viva, com si conversés amb el lector. T'embolcalla amb idees que són com carícies. Moltes de les seves sentències poden ser llegides com versos aforístics, belles incitacions a la reflexió».
  Ignasi Aragay, Ara
  
  Cada nou llibre de Josep Maria Esquirol constitueix una aportació singular, valuosa, que referma la seva filosofia de la proximitat. L'escola de l'ànima és un assaig molt ben escrit, que, malgrat que no es proposa de dir coses noves, en sosté de fonamentals. I això mateix ja resulta ben nou, i fins revolucionari».
  Jordi Llavina, La Vanguardia
  
  «Llegir Esquirol, la manera com es meravella per coses que moltes vegades ens passen desapercebudes, és reconciliar-se una mica amb el món».
  Anna Guitart, Ara
  
  «Esquirol ens presenta una proposta esperançadora en temps desorientats».
  Lluís Foix, La Vanguardia
  
  «Josep Maria Esquirol desmenteix que les institucions educatives hagin d'estar al servei de la societat».
  Sergi Dòria, ABC
  
  «Un llibre singular i extraordinari. Molt recomanable».
  Biel Mesquida, Diario de Mallorca

  Mostra libro

• 

  Adeu Martha - Històries d'un...

  Ingke Brodersen

  • 0
  • 0
  • 0

  Entre totes les vergonyes de l'horror nazi, n'hi ha una que ha passat força desapercebuda: la «concentració» d'alemanys d'origen jueu en les anomenades judenhaus, abans de les deportacions massives. A Siegfried Kurt Jacob li van expropiar l'edifici que tenia al Barri Bavarès de Berlín per encaixonar-hi jueus provinents d'altres cases que el règim cedia a dit als seus protegits. Molts anys després, passada la catàstrofe, Ingke Brodersen s'instal·la a un apartament al quart pis d'aquest mateix edifici sense saber res de les històries de la Martha, la Clara i la Bertha, que hi van viure un temps a la força abans de ser deportades a Theresienstadt, Treblinka i Auschwitz. Quan es va assabentar del que amagava el seu «edifici jueu», l'autora va començar una investigació per recuperar les històries d'elles tres i de la resta d'habitants del bloc, tant els que van morir com els que van sobreviure en la diàspora. Narrant aquestes vides, pinta un fresc de l'assassina maquinària nacionalsocialista que ens colpeix i esgarrifa.

  Mostra libro

• 

  Lluny enllà el cel del sud &...

  Joseph Andras

  • 0
  • 0
  • 0

  Un retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.  
  A Lluny enllà el cel del sud, Joseph Andras camina per París darrere dels passos del fantasma de Nguyen Ai Quoc, un jove vietnamita que va arribar a la ciutat cap a 1917 o 1918 i que més endavant es convertiria en Ho Chi Minh, líder independentista i figura emblemàtica del comunisme. Mentre busca el rebel que va precedir el revolucionari, Andras rescata l’home, amb els seus dubtes i fracassos, i rebutja l’heroi, la figura en blanc i negre; al París dels armilles grogues, les petges que en troba es barregen amb les d’altres lluites. 
  A Així els fem la guerra (el segon dels dos títols d’aquest volum) les lluites s’estenen per diversos països al llarg de tot un segle: al Londres de 1903, la vivisecció d’un gos amb fins experimentals desperta les primeres protestes animalistes, que topen amb la resistència dels estudiants de Medicina; el 1985, a Califòrnia, el Front d’Alliberament Animal rescata un macaco al qual han cegat per provar el funcionament d’un sonar, i el 2014, a Charleville­Mézières, és una vaca qui sembla alliberar­se a si mateixa quan salta del camió que la duia a l’escorxador. 
  Amb un estil esplèndid i un lirisme contingut que alterna la ironia i l’escepticisme amb una indignació perfectament dirigida, Joseph Andras reescriu alguns capítols memorables de la història dels perdedors: el retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.

  Mostra libro

• 

  Les altres Generalitats -...

  Autores Varios

  • 0
  • 0
  • 0

  La Generalitat Valenciana de l'època foral no va ser un 'unicum' en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d'aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l'absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapès al seu poder –corts, parlaments o estats generals. Hi hagué assemblees representatives fins i tot a països on triomfà la centralització extrema al voltant del monarca, com França o Castella, però el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d'Aragó, tant als seus estats ibèrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Països Baixos; a regions de França que havien format part durant molt de temps de l'Imperi Germànic, com la Provença; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d'Itàlia; a Navarra, o a la Confederació Helvètica, la tradició "pactista" –que no hem de confondre amb "democràtica", però que permetia major implicació de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran política– va durar molt més. En moltes d'aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas més en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptació i fins i tot les despeses a què s'havien de destinar. Algunes d'aquestes "diputacions" acabaren també per adquirir noves competències i una certa càrrega simbòlica que les convertirien, d'alguna manera, en la "veu" dels seus estats.

  Mostra libro