Tòquio estació de Ueno

Miri Yu

Beschreibung

En Kazu és mort. Nascut a Fukushima el 1933, el mateix any que l'emperador, la seva vida sempre ha estat lligada a la de la família imperial japonesa per un seguit de casualitats, a la vegada que fortament influïda pel decurs de la història contemporània del país. El seu periple vital, però, també ha estat marcat per l'adversitat, i ara és incapaç de trobar la pau, condemnat a rondar pel parc proper a l'estació de Ueno, a Tòquio, amb el tragí de la ciutat, tan incessant com indiferent, com a teló de fons. El seu relat—a estones profundament descarnat, d'altres misteriós i poètic—ens farà partícips de les circumstàncies personals i socials que van contribuir a forjar aquest destí funest, en què moments d'extraordinària bellesa i goig estan sempre a tocar i tanmateix fora del seu abast. Guardonada amb el National Book Award 2020, «Tòquio, estació de Ueno» és una obra magistral sobre l'existència als marges que ens farà enfrontar-nos a les realitats menys amables de la nostra societat.
National Book Award 2020 a la millor obra traduïda
«Un recordatori obligat de la profunda bretxa social que escindeix el Japó de postguerra». «The Guardian»

Verfügbar seit: 23.02.2022.

Drucklänge: 144 Seiten.

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

Fòrvid

Elena Bartomeu

Després de perdre la feina com a tècnica de so, l'Isis es trasllada a una torre propietat de la família, a la Franja de Ponent. De seguida se sent atreta per una sèrie de fets inusuals: petits moviments sísmics gairebé imperceptibles i la presència d'un camp sonor d'origen desconegut. Mentre l'Isis intenta esbrinar la naturalesa d'aquests fenòmens, es veurà abocada a assumir certs aspectes del seu passat.

Amb un estil sinuós i compacte, Elena Bartomeu flirteja amb elements poques vegades tractats en la literatura, per construir una història intimista i sobrenatural, on el misteri té a veure amb la solitud de l'ésser humà modern.

«Una mirada diferent. El gust pels marges. La tremolor dels nous llindars. Fa olor de fita, sabeu? Perquè al final tot és veu, tot és so, tot és llengua. Fòrvid és una experiència sensorial i literària.»
Ricard Ruiz Garzon

Zum Buch

La biblioteca d'Arkham - Mites...

H. P. Lovecraft

Qui no ha sentit a parlar de Cthulhu, Nyarlathotep o l'infame Necronomicon? Lord Dunsany, Ambrose Bierce, R. W. Chambers, Arthur Machen o Algernon Blackwood van recollir l'essència de tots aquells terrors d'espant i van contribuir a la seva popularització, però correspon a H. P. Lovecraft l'honor d'haver-ne estat l'inventor. Gràcies a «Els mites de Cthulhu», la influència de Lovecraft en la literatura de terror dels últims cinquanta anys ha estat incommensurable, fins al punt que s'ha acabat convertint en un autèntic autor de culte.
Aquest primer volum, prologat i traduït per Jordi Dausà, és una selecció personal d'alguns dels millors relats dels Mites i una bona porta d'entrada als seus horrors còsmics.

Zum Buch

El corb burleta - Contes...

Edgar Allan Poe

Enmig de l'edifici de foscor i tenebres que és l'obra de Poe, hi ha una petita cambra per a l'humor més cru i condescendent. Nobles, autors frustrats, escriptors pèssims que triomfen, editors que publicarien el pitjor llibre del món per guanyar quatre cèntims i periodistes que lloarien el dimoni per rebre un copet a l'esquena. Tots hi tenim lloc. Passeu, d'un en un.

«Res no ajuda tant a estimular l'escriptura com un coneixement viscut de primera mà. Vostè ja sap la dita: "La veritat és estranya, més estranya que la ficció", i a més a més s'adapta a cada cas».

Zum Buch

L'horror de Dunwich

Howard Phillips Lovecraft

En el poblet de Dunwich, Massachusetts, neix i creix Wilbur Whateley, una criatura horrible que des de ben petit té atemorits persones i animals. Instruït pel seu avi en la màgia negra i la bruixeria, voldrà accedir als coneixements d'un llibre prohibit, el Necronomicon, per obrir el portal dimensional que permeti el retorn de Yog-Sothoth, i així propiciar l'apocalipsi. Tres professors de la Universitat d'Arkham, però, provaran d'impedir-ho, a risc de perdre-hi la vida... i el seny.
Publicat per primer cop el 1929 a la revista Weird Tales, «L'horror de Dunwich» és un dels «grans textos» de Lovecraft i una de les peces centrals dels seus cèlebres Mites de Cthulhu.
«Els millors relats d'H. P. Lovecraft són el més terrorífic que ha donat la literatura nord-americana, i conserven intacte tot el seu poder.»
Stephen King

Zum Buch

13 relats descocertants

Anonym

13 Relats desconcertants és una col·lecció de contes breus que conbinen el terror psicològic, l'humor macabre i la crítica subtil al món que ens envolta

Zum Buch

Terres mortes

Núria Bendicho Giró

Una novel·la gòtica i calidoscòpica que desplega un univers atàvic. El magnètic debut de Núria Bendicho Giró.
La mort violenta d'en Joan és l'inici d'aquesta novel·la que descabdella la història d'una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l'esquena en un casalot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l'únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d'absència. Quin cor és capaç de proposar que li serrin les cames a un fill per tal d'encabir-lo dins la caixa?
Terres mortes és un relat polifònic que desplega un univers atàvic. Una mare que surt d'un infern per crear-ne un altre. Un pare a qui ja poques coses importen. El fill gran sorrut i rude que tothom tem. Els del mig que malden per trobar el seu lloc encara que sigui lluny. La noia encadenada a casa per un embaràs no desitjat. I el nen, lluminós i salvatge. Sobre tots ells pesa un origen feréstec, dues morts i un secret. I malgrat tot, en els seus testimonis despunta el brot d'una bondat resistent que prova de sobreviure a la vilesa que tot ho empelta.
Núria Bendicho Giró s'estrena amb una història gòtica que ens fa preguntar-nos si aquells que semblen culpables no són justament els més lliures i si no és que tots som víctimes de la mateixa foscor. Una novel·la calidoscòpica que ens interroga sobre la naturalesa humana i ens endinsa en un món sòrdid del qual és difícil sortir sense sentir ràbia i compassió.
«Amb mestria sorprenent en l'òpera prima d'una autodidacta, Núria Bendicho ens serveix cru, adobat amb la dosi justa de compassió com a únic consol, un món familiar travessat per dolors atàvics, tan aspres i salvatges com les terres que habita» (Imma Monsó).
«A través d'una història familiar feta de dolor i violència, Terres mortes ens descobreix una veu nova, que fixa amb força un món rural fet de secrets, abandó i misèria. Tots els personatges, però especialment les dones, es vinclen sota el pes asfixiant de les convencions —i quan no es vinclen, es trenquen—. Núria Bendicho escriu amb la rara saviesa de qui es reconeix en una tradició i la celebra amb naturalitat: en el seu cas, la que uneix Víctor Català i William Faulkner, i narra el conflicte dels homes amb la terra que els ha vist néixer» (Jordi Puntí).

Zum Buch