D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Pactisme pensament polític i...

  Autores Varios

  • 0
  • 0
  • 0

  La qüestió dels fonaments del poder polític, i del pactisme en particular, ha ocupat un lloc central en la historiografia de la Corona d'Aragó, que ha fet d'aquest darrer no sols una singularitat privativa, sinó també un signe distintiu d'identitat, gairebé tel·lúric i molt arrelat en la idiosincràsia del país. Tanmateix, la negociació política entre el rei i el regne, entre el monarca i els estaments –els braços representats a les Corts–, no era cap singularitat de la Corona catalanoaragonesa, sinó que, amb diferents matisos i intensitat, era una pràctica comuna a tota l'Europa occidental a la baixa edat mitjana. El tema també va ser abordat pels juristes del país, que ja des dels últims segles medievals i sobretot en els temps moderns se'n van ocupar profusament. Més enllà de l'aparent heterogeneïtat en la cronologia, els espais territorials, les matèries tractades i les perspectives adoptades, les setze contribucions reunides en aquest volum aporten noves llums i major profunditat analítica i teòrica al coneixement del pensament polític i de la doctrina jurídica als regnes de la Corona d'Aragó, i també de les complexitats, les limitacions i fins i tot les ingenuïtats historiogràfiques d'un "pactisme" (constitucionalisme o contractualisme) entès com el conjunt d'equilibris i acords entre el rei i els braços de les Corts i erigit en clau de volta de tot el sistema polític i institucional.

  Voir livre

• 

  Privilege Walk - Una eina...

  Nuria Sara Miras Boronat, Júlia...

  • 0
  • 0
  • 0

  El Privilege Walk és una dinàmica grupal coneguda i practicada en tallers feministes i antiracistes, que té l'origen en un article publicat el 1989 per la pedagoga estatunidenca Peggy McIntosh. El manual reconstrueix el marc teòric en què es basa aquesta dinàmica i hi aprofundeix fent servir els conceptes que s'han elaborat des de la pedagogia crítica i compromesa i des de l'educació per a la justícia social. S'hi introdueixen nocions fonamentals com ara privilegi, opressió i interseccionalitat a fi de comprendre com el gènere, la raça, la classe i les capacitats són determinants a l'hora de poder-nos desenvolupar plenament en societat.
  
  L'obra ofereix adaptacions temàtiques de la dinàmica perquè es pugui emprar en diversos contextos socioeducatius i afavorir un debat crític al voltant del gènere, les capacitats, els drets i llibertats, i la salut mental. A més, s'hi recull tot un seguit d'indicacions metodològiques en diferents versions per tal que se'n pugui seleccionar la que més convingui en cada situació pràctica: a l'aire lliure, amb tauler o sistema de punts, amb cartes de colors i amb personatges (amb la tècnica de dramatització o en línia). Per completar l'experiència, es proporcionen instruments d'autoavaluació, recursos addicionals i bibliografia.
  
  El manual està adreçat a professionals de l'educació secundària i superior en general, com també a departaments de recursos humans, fundacions culturals o empreses que vulguin utilitzar aquesta eina amb vista a entendre la diversitat dels seus equips i a integrar-la com un factor positiu, dinàmic i enriquidor.

  Voir livre

• 

  La festa reinventada - Calendari...

  Gil-Manuel Hernàndez i Martí

  • 0
  • 0
  • 0

  Cada festa és un producte del seu temps, modelat per les relacions de poder presents en cada conjunt històric. Després de l'entrada de les tropes franquistes a València, l'esperit de la "valencianitat" de la festa, vinculat fonamentalment a les Falles, es va posar des de primera hora al servei d'un nou ordre de coses per contribuir a legitimar-lo i sancionar-lo ideològicament. Aquesta instrumentalització, coetània de la que van dur a terme els altres règims feixistes europeus, ací es va expressar en la reconformació i reinvenció del calendari festiu per part de les noves forces dominants, capficades a refer el passat i la memòria per redefinir un present d'acord amb els seus desitjos polítics.

  Voir livre

• 

  Pujol i jo - Les cares i les...

  Txema Seglers

  • 0
  • 0
  • 0

  Qui és Jordi Pujol? És, sens dubte, el polític contemporani que ens ha determinat més la vida, el que més temps i amb més convicció ens ha governat, el que ha modelat el país amb més intensitat, amb un programa de regeneració col·lectiva a partir de la seva idea de nació.
  Cadascú té el seu propi Pujol, un de personal, fet a partir del seguiment als mitjans de comunicació i del contacte al carrer. Però com el veuen els que l'han tractat de prop? Ja sigui des de la devoció o l'antipatia, des de l'amistat o l'antagonisme, des de l'amor o el ressentiment… mai des de la indiferència. A partir del testimoni de vint-i-set noms de primera fila, ara podrem fer-nos una idea neta de com és en realitat l'home que ha presidit el Govern de la Generalitat durant vint-i-tres anys, del seu dia a dia i de com s'està construint la memòria que en tindrem.
  Analític i atrevit, sincer i sense pèls a la llengua, Pujol i jo —és a dir, Pujol i Txema Seglers, Pujol i cadascú que té veu en aquestes pàgines, Pujol i cada lector— és el llibre que ens permetrà sentir que veiem davant nostre, mentre llegim, una persona d'una magnitud inabastable per a la història de Catalunya. Amb totes les cares i totes les creus.
  ELS 27 TESTIMONIS: Lluís Bassets, Paola Lo Cascio, Joan B. Culla, Enric González, Jaume Reixach, Siscu Baiges, Roger Palà, Lluís Foix, Joan Tapia, Jordi Amat, Francesc-Marc Álvaro, Josep Ramoneda, L'home sense nom, Josep Maria Bricall, Arcadi Espada, Salvador Cardús, Ferran Casas, Xavier Domènech, Josep Maria Pou, José María Mena, José Antich, Miquel Sellarès, Núria Orriols, Artur Mas, Xavier Trias, Irene Rigau, Miquel Roca

  Voir livre

• 

  Dormir i somnis - Estudis...

  Louis Ferdinand Alfred Maury

  • 0
  • 0
  • 0

  I si el somni no fos un enigma místic, sinó un laboratori vivent de l'esperit? A “El son i els somnis”, Alfred Maury, pioner de la psicologia experimental al segle XIX, duu a terme una investigació fascinant sobre què passa quan la consciència vacil·la: gènesi dels somnis, encadenament de les imatges, rol dels records, il·lusions hipnagògiques, malsons, somnambulisme, èxtasi, hipnotisme, embriaguesa, deliri… Res no es deixa a l'atzar. Observador infatigable de si mateix, Maury multiplica experiments i relats precisos (despertars provocats, estímuls sensorials durant el son, correspondències entre sensacions reals i escenes oníriques) per desmuntar la mecànica del somni i els seus llaços estrets amb el cos, els sentits i la memòria. Al llarg de les pàgines, les fronteres es difuminen entre somni, bogeria i geni: l'esperit associa per assonàncies, amplifica les impressions, crea al·lucinacions creïbles, i revela de vegades records esborrats. Clar, metòdic, sovint sorprenent, aquest clàssic fa dialogar psicologia, fisiologia i testimonis captivadors. Per a qui s'interroga sobre la imaginació, la consciència o el misteri de la nit, és una obra fundacional, audaç i terriblement moderna —a escoltar com una aventura científica i íntima on el somni aprèn a parlar.

  Voir livre

• 

  L'última colònia

  Philippe Sands

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
  El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
  Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
  Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

  Voir livre