Rejoignez-nous pour un voyage dans le monde des livres!
Ajouter ce livre à l'électronique
Grey
Ecrivez un nouveau commentaire Default profile 50px
Grey
Abonnez-vous pour lire le livre complet ou lisez les premières pages gratuitement!
All characters reduced
Tot esperant i no a Godot - cover

Tot esperant i no a Godot

Margarida Camprubí i Vendrell

Maison d'édition: Ediciones Oblicuas

  • 0
  • 0
  • 0

Synopsis

Quanta vida, en aquests relats, alguns més realistes i entenedors, d'altres gairebé onírics, surrealistes, però tots plens de suggeriments vitals i literaris, escrits en un llenguatge bellament escollit, amb un missatge que sempre recomença, com les onades del Cementiri Marí, i que ens convida a no esperar més, a fer allò que sempre hem volgut fer, a seguir el rastre de la lectura, del pensament i de la imaginació. I si de cas hem de continuar fent també allò que cal, obrim els forrellats de la ment i deixem-hi passar gent com en Mikhail, la Natalia, l'Enrique, la Clara, l'Olga, en Kent, en Julio, l'Homer, la M. Mercè, en Lawrence, la Hannah, en M. Ángel, en Plaute, l'Antònia, la Miranda, en Ray, en Màrius, l'Amy, en Jaime, en Guy… i la Margarida, per descomptat! 
Maria Rosa Nogué Almirall
Disponible depuis: 27/12/2023.
Longueur d'impression: 128 pages.

D'autres livres qui pourraient vous intéresser

  • A les dues seran les tres - cover

    A les dues seran les tres

    Sergi Pàmies

    • 0
    • 0
    • 0
    Als contes d'«A les dues seran les tres», la memòria es converteix en revisió de l'experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l'estat d'ànim, il·lumina, pertorba o reconforta. Esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, sempre eloqüent i persuasiva, en què Sergi Pàmies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l'equilibri entre la ironia i la perspicàcia. Tot al servei d'una mirada, resignadament incerta, sobre el pas—ja sigui endavant o enrere—del temps.
    
    «Les emocions no passen pel sentimentalisme xaró, la tendresa recorre a la ironia per no caure en el melodrama i l'evocació d'uns fets reals, passats pel sedàs inconfusible de l'autor, esdevenen la més gran de les ficcions».
    Jordi Nopca, La Vanguardia
    
    «Pàmies continua barrejant passat, present i imaginació, tot confiant, diu, que els recursos de la narrativa breu l'ajudaran a entendre el que encara és una incògnita. Un llibre troba lectors si el context ho permet, i A les dues seran les tres és el millor del 2023 perquè ve de gust que la narrativa torni a importar tant com la veritat».
    Carlota Rubio, El País
    
    «En els últims temps, com més brutalment autobiogràfic es mostra Pàmies, més ficció és el que llegim».
    Enrique Vila-Matas, El País
    
    «Pàmies en sap molt, els contes funcionen de meravella i sempre tenen moments lluminosos, a vegades a partir d'una anècdota mínima».
    Julià Guillamon, La Vanguardia
    
    «Pàmies ha desenvolupat una lucidesa incomparable a l'hora de treballar l'emoció sense caure en el sentimentalisme».
    Borja Bagunyà, Serra d'Or
    
    «Pàmies narra les seves històries amb senzillesa, amb cordialitat, amb la lleugeresa i la ironia no exempta de compassió que són marca de la casa. Un pot imaginar-se'l narrant-les a viva veu, a casa o a qualsevol altre lloc. Un no voldria deixar d'escoltar mai aquestes històries».
    Patricio Pron, Babelia El País
    
    «Una altra delícia de Pàmies, que sap elevar allò ordinari al sensacional».
    El Periódico
    
    «Sergi Pàmies no pertany a aquella raça d'escriptors que tenen un món, sinó a la dels que tenen una mirada. La seva és una veu que hi veu, que es concreta en una escriptura analítica i precisa. A les dues seran les tres, (per a mi, sense dubte, un dels seus millors llibres) demostra un domini dels registres, de les formes i dels mecanismes narratius».
    Manel Ollé, La Lectora
    
    «En aquests deu contes Sergi Pàmies complica enormement les coses als lectors que pretenguin consensuar quin és el seu millor llibre. No n'hi haurà pocs que opinin que és aquest, com si contingués tot el que es desitja en aquest món o s'espera en el Paradís de la lectura».
    Ponç Puigdevall, El País
    
    «El llibre és una celebració de l'ofici d'escriure, que en Pàmies no és res més ni res menys que l'esforç per convocar els recursos del llenguatge per mirar d'entendre el món i el que ens passa. Llegint-lo, igual que escoltant-lo, la sensació és que un major grau de comprensió és possible, l'esforç val la pena i escriure sí que pot servir per no ser un desgraciat».
    Joan Burdeus, El País
    Voir livre
  • Contes i relats de Ricard Ruiz Garzón - cover

    Contes i relats de Ricard Ruiz...

    Ricard Ruiz Garzón

    • 0
    • 0
    • 0
    Col·lecció de relats de l'escriptor barceloní Ricard Ruiz Garzón, que conté algunes de les històries aparegudes en antologies i diversos mitjans de la seva carrera. Sectes que promulguen llenguatges telepàtics nascuts d'un silenci sense llengua, personatges alienats que posen en dubte els absurds de les nostres rutines diàries, realitats passades pel filtre dels relats d'Edgar Allan Poe, realitats alternatives on admetre la condició d'heterosexual significa enfrontar-se a la societat sencera...
    Voir livre
  • Guadalajara - cover

    Guadalajara

    Quim Monzó

    • 0
    • 14
    • 0
    "Els detalls d'observació són magnífics. Un gest d'un personatge que tanca una porta metàl·lica, un apunt en tres frases sobre l'ambient d'un bar de poble, donen vida a històries en què l'element metafòric o surrealista ha desplaçat totalment al costumisme. Monzó ordeix les meditacions dels seus personatges a la manera dels apòlegs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pànics.Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. "Guadalajara" no és cap excepció".
    Julià Guillamon, La Vanguardia
    "El que Monzó fa no és ficció sinó metaficció, ficció sobre la ficció. Explica històries -amb una nitidesa, un sentit del ritme, una elegància i una capacitat d'evocació magistrals- i alhora les interromp, les analitza i les comenta".
    Manel Ollé, Avui
    Premi de la Crítica 'Serra d'Or' 1997
    Voir livre
  • Olivetti Moulinex Chaffoteaux et Maury - cover

    Olivetti Moulinex Chaffoteaux et...

    Quim Monzó

    • 0
    • 11
    • 0
    «Personatges perversos i desafectes, els dels contes de Quim Monzó, dotat jove escriptor català… Monzó ha llegit Kafka… i beu també de la rica tradició del surrealisme espanyol, tant pel seu sentit deliberadament paranoic de l'amenaça en coses aparentment habituals… com per saber mantenir la qualitat de la seva imaginació, intermitentment lírica i visionària».
    The New York Times, Nova York
    «Quim Monzó és reconegut com una de les veus més provocatives de l'actual literatura europea… Els contes de Monzó són els millors que s'han produït a Europa en l'última dècada, un sentiment amb el qual els americans coneixedors de la narrativa estrangera hi estaran, sens dubte, d'acord».
    World Literature Today, Oklahoma
    Voir livre
  • Papa - cover

    Papa

    Emma Cline

    • 0
    • 0
    • 0
    Relats magistrals. Deu mirades despietades sobre l’Amèrica contemporània.  
    Deu relats de l’autora de la novel·la Les noies que s’endinsen en les esquerdes més fosques de les relacions familiars, la sexualitat i la cultura de la fama: una aspirant a actriu que treballa com a dependenta en una botiga de roba descobreix una manera alternativa de guanyar-se la vida venent quelcom molt íntim per internet; un pare recull el seu fill de l’escola després d’un incident violent que li pot costar l’expulsió; la mainadera de la família d’un actor famós intenta esquivar la premsa després de veure’s implicada en un escàndol; una dona en rehabilitació es fica en xats d’intercanvi de fotos obscenes a internet; una reunió familiar nadalenca es tensa cada cop més a causa de les ombres del passat; un pare va a l’estrena de la lamentable pel·lícula del seu fill...  
    Emma Cline retrata de manera brillant situacions quotidianes de personatges enfrontats als seus dimonis, a situacions que els superen, a realitats que voldrien no haver d’entomar... Aquests relats confirmen l’autora com una veu imprescindible de la literatura nord-americana actual.
    Voir livre
  • La casa Tellier i dues històries més - cover

    La casa Tellier i dues històries...

    Guy Maupassant

    • 0
    • 0
    • 0
    "Oh, spirit of Maupassant come to my aid!", escriu Henry James al seu diari. Maupassant té devots des d'Amèrica fins a Rússia. Joseph Conrad i Lev Tolstoi en prologuen les obres, Isaak Babel el tradueix. Tots, amb una barreja de fervor i desesperació, analitzen l'aparent senzillesa dels seus relats. "Els fets, sempre els fets, no hi ha res més que el preocupi", escriu Conrad. Tolstoi, en plena crisi mística, s'arrenca els cabells davant d'aquest artista sense credo ni déu que narra tan prodigiosament els humans. 
    
    L'obra de Maupassant va ser l'aliment dels gegants de la literatura moderna. ¿Per què no forma part avui del nostre imaginari? Potser pel mateix motiu que feia que Tolstoi s'arrenqués els cabells: no conté ni un bri d'ideologia. El que hi batega és la festa dels sentits, el tacte de les coses, la trepidació de la vida i, dins d'ella, la reïna del sentiment, que circula i fa que sigui plena.
    
    Dues de les nouvelles que oferim se centren en una figura particular: la prostituta, dispensada de sotmetre's als codis perquè atempta contra tots. Al recambró del volum, una escena domèstica desferma una rialla fonda i franca com el tro. Mia Tarradas s'ha posat al servei d'aquest fill de Flaubert per fer-li trobar les paraules en català. Un repte formidable, i una declaració d'amor
    Voir livre