Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  L'escola de l'ànima - De la...

  Josep Maria Esquirol

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'escola de l'ànima» és una invitació fascinant per descobrir, partint dels fonaments de l'educació, l'horitzó d'una vida madura, fecunda i espiritual. Pas a pas, les realitats que anomenen paraules com «lloc», «ensenyament», «companyia», «atenció», «món», «cura», «contemplació», «creació»… van il·luminant el camí amb llum pròpia i ens descobreixen nous sentits: cada ésser humà se'ns revela com a origen, i la trobada, com «una ànima que toca una altra ànima». Una vegada més, Josep Maria Esquirol, a la seva recerca de l'essència de les coses, ens planteja una proposta lluminosa i esperançadora en temps de desorientació, una conspiració singularíssima, «l'orde filosòfic de l'amor».
  
  «A L'escola de l'ànima, Esquirol es fica a la pell de l'educador en un assaig filosòfic que també és poètic. Cada cop pensa més plàsticament: amb la paraula viva, com si conversés amb el lector. T'embolcalla amb idees que són com carícies. Moltes de les seves sentències poden ser llegides com versos aforístics, belles incitacions a la reflexió».
  Ignasi Aragay, Ara
  
  Cada nou llibre de Josep Maria Esquirol constitueix una aportació singular, valuosa, que referma la seva filosofia de la proximitat. L'escola de l'ànima és un assaig molt ben escrit, que, malgrat que no es proposa de dir coses noves, en sosté de fonamentals. I això mateix ja resulta ben nou, i fins revolucionari».
  Jordi Llavina, La Vanguardia
  
  «Llegir Esquirol, la manera com es meravella per coses que moltes vegades ens passen desapercebudes, és reconciliar-se una mica amb el món».
  Anna Guitart, Ara
  
  «Esquirol ens presenta una proposta esperançadora en temps desorientats».
  Lluís Foix, La Vanguardia
  
  «Josep Maria Esquirol desmenteix que les institucions educatives hagin d'estar al servei de la societat».
  Sergi Dòria, ABC
  
  «Un llibre singular i extraordinari. Molt recomanable».
  Biel Mesquida, Diario de Mallorca

  Zum Buch

• 

  Solito - Una història real

  Javier Zamora

  • 0
  • 0
  • 0

  «Solito és una revelació.» Daniel Alarcón
  Quan en Javier tenia nou anys li van dir que podia començar el «viatge». Dies després va deixar la petita vila d'El Salvador on vivia i es va dirigir, sota la tutela d'un coiot, cap a Guatemala. Després vindrien Mèxic i, finalment, la frontera dels Estats Units, on l'esperava la seva mare, que feia anys que no veia, i el seu pare, de qui no se'n recordava. Però el que havia de durar dues setmanes es va acabar convertint en un periple de dos mesos que el va portar a travessar deserts, enganys i situacions límit inesperades.
  Solito és la història d'un nen que ens guia amb la mirada neta a través d'una experiència que li deixarà una empremta per a tota la vida. És el trauma de la immigració com no ens l'havien explicat mai. És una ruta que es comença sol però que només es pot acomplir amb l'ajuda de les persones que van apareixent pel camí. Solito és la humanitat necessària; la família inesperada.
   
  The New York Times — «Solito és tant una obra de curació personal com una crida implícita als països, els Estats Units inclosos, perquè s'enfrontin a les dificultats i els perills que la immigració va suposar per a Zamora, i als riscos que
  encara segueix comportant per a moltes altres persones.»
  Dave Eggers — «Una història fascinant de perseverança i de tot el que poden arribar a fer els éssers humans per ajudar-se en els moments més difícils.»
  San Francisco Chronicle - «La màgia d'aquest llibre no només rau en la veu seductora del jove Javier, ni en el viatge esgarrifós i la valentia immensa dels immigrants, ni en el relat del viatge d'un heroi en formació. Es fa difícil conciliar el fet que aquest llibre no hagi estat sempre entre nosaltres. Com pot ser que una cosa tan essencial i fonamental per a la història d'Amèrica encara no formi part del nostre cànon?»

  Zum Buch

• 

  La festa reinventada - Calendari...

  Gil-Manuel Hernàndez i Martí

  • 0
  • 0
  • 0

  Cada festa és un producte del seu temps, modelat per les relacions de poder presents en cada conjunt històric. Després de l'entrada de les tropes franquistes a València, l'esperit de la "valencianitat" de la festa, vinculat fonamentalment a les Falles, es va posar des de primera hora al servei d'un nou ordre de coses per contribuir a legitimar-lo i sancionar-lo ideològicament. Aquesta instrumentalització, coetània de la que van dur a terme els altres règims feixistes europeus, ací es va expressar en la reconformació i reinvenció del calendari festiu per part de les noves forces dominants, capficades a refer el passat i la memòria per redefinir un present d'acord amb els seus desitjos polítics.

  Zum Buch

• 

  La política que vindrà

  Elisenda Alemany

  • 0
  • 0
  • 0

  Ens trobem en un canvi d'època, davant d’una societat que ha evolucionat molt en els darrers anys. I malgrat tot, la política segueix igual, gairebé sense immutar-se davant aquests canvis. Des de l’experiència d’una persona que aterra en la política institucional, Elisenda Alamany s’atreveix a imaginar cap a on anem, com ens podem adaptar a la societat del segle xxi i quina política ens trobarem en el futur. Amb un llenguatge planer i de la mà d’experts referents en els seus àmbits com Genís Roca, Liliana Arroyo, Ignacio Sánchez-Cuenca, Jordi Sellas, Miriam Hatibi, Quico Miralles, JA Donaire, Maria Sisternas, Miquel Rosselló, Gemma Ubasart, Virginia García Beaudoux, Marta Pontnou, Jorge Moruno, Alba Alfageme, Manel Vidal o Jorge Lago, aborda quins han de ser els nous tipus de lideratge, la nova estètica de la política, les dificultats de l’esquerra per arribar als seus votants, i també el futur de l’independentisme deslligat del Procés. La política que vindrà és una invitació als descreguts i escèptics, als qui vulguin conèixer què i com es viu des de dins de les institucions, però sobretot per als qui creuen que cal ser capaços d’anar més enllà de l’avui i imaginar com serà la política del futur.

  Zum Buch

• 

  Los Col·loquis de la insigne...

  Cristòfol Despuig

  • 0
  • 0
  • 0

  Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa és una magnífica obra literària escrita per Cristòfol Despuig el segle XVI. Malgrat la distància que ens en separa, els temes tractats són de plena vigència (la llengua catalana, les relacions amb la Corona Hispànica, les Terres de l'Ebre…), i tenen un innegable interès per a lector d'avui.  
  La versió de Joan Todó, fidel però molt accessible, supera la barrera de la llengua antiga i l'apropa a la nostra sensibilitat moderna, permetent que per primer cop aquesta obra cabdal de la literatura del Renaixament a Catalunya arribi a tots els lectors.   
  L'obra consta de sis col·loquis, dels quals en reproduïm els tres millors. Tots ells diferents, tracten temes que saniran component de forma dialogada entre els tres interlocutors que tracten de temes tan diversos com la llengua catalana, la situació de Catalunya i la Corona d'Argó dins la monarquia Hispànica,  o l'activitat política de l'època.  
  El diàleg s'estableix entre  ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio, que representa l'autor, i el cavaller valencià Don Pedro, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa. 
  Però l'obra ultrapassa l'àmbit local i tracta d'aspectes dels Països Catalans, de la Corona d'Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l'època.  
  Despuig hi aborda temes tan diversos com l'estructura política de la monarquia espanyola (i la incardinació de Catalunya dins d'aquesta, tot denunciant l'ofensiva dels intel·lectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, aleshores incipient, menystenint els regnes perifèrics), la situació lingüística als Països Catalans,  fent una sentida defensa de la llengua catalana, la política eclesiàstica (sense estalviar crítiques a la institució pontifícia), les relacions socials i la representativitat política, o la descripció del recursos naturals de les Terres de l'Ebre i la proposta de projectes de desenvolupament econòmic. 
  
   Un text més conegut que llegit, per fi a l'abast dels lectors d'avui 
  
  La millor peça literària del Renaixament català 
  
  Inclou només els tres col·loquis més amens, l'1, el 2 i el 6. 
  
  El primer col·loqui és una defensa del català davant de la presencia del castellà a la cort. 
  
  Un document historiogràfic fonamental.  
  
  Traducció de Joan Todó, autor molt conegut i un referent a les terres de l'Ebre

  Zum Buch

• 

  Hannah Arendt: el món en joc

  Fina Birulés

  • 0
  • 0
  • 0

  El pensament de Hannah Arendt és difícil de domesticar i encara més de reduir als llocs comuns del discurs contemporani. La seva indiscutible independència intel·lectual i una infatigable voluntat de comprendre la van portar a anar més enllà de les preguntes i els principis de la tradició filosòfica per proposar noves formes de reflexió i d'organització política per al món modern.
  Per acompanyar Arendt en els seus «experiments de pensament», Fina Birulés tria dues categories recurrents en l'obra de la filòsofa jueva d'origen alemany: món i natalitat. I a l'entorn d'aquestes idees ens parla de tradició, de començament, de comunitat, de distància, de llibertat, de memòria, d'educació, de crear sentit, de comprendre i, sobretot, de responsabilitat. Sota la mirada vigilant de Hannah Arendt, aquest assaig posa en evidència que el que realment hi ha en joc és el món.

  Zum Buch