Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Zum Buch

• 

  Si menges una llimona sense fer...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Als vint contes de «Si menges una llimona sense fer ganyotes» s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants. El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d'Or 2007.
  
  «Un llibre inacabable, infinit… El miro al·lucinat. És com un pou inesgotable».
  Enrique Vila-Matas
  
  «Pàmies és un autor insubstituïble. I Si menges una llimona sense fer ganyotes una obra que sintetitza el seu talent narratiu … Alta literatura».
  Julià Guillamon, La Vanguardia

  Zum Buch

• 

  Curial e Güelfa

  Anònim, Lluís-Antón Baulenas

  • 0
  • 0
  • 0

  Nova edició de Curial e Güelfa en català actual, a càrrec de Lluís-Anton Baulenas. L'edició es completa amb un epíleg completament nou de l'editora i medievalista Raquel Parera en què destaca la importància de les figures femenines dins l'obra.El Curial e Güelfa és una novel·la escrita a mitjan segle xv per un autor del qual en desconeixem el nom. L'obra narra les aventures cavalleresques i sentimentals de Curial, nascut en una família humil del nord d'Itàlia, que de ben jove se'n va a la cort del marquès de Montferrat. Allà coneix la jove vídua Güelfa, senyora de Milà, que esdevindrà la seva protectora i enamorada. La valentia i habilitat de Curial el converteixen aviat en un cavaller victoriós, sempre al servei de la justícia, que lluitarà al costat del rei Pere II el Gran, i serà honorat per l'emperador d'Alemanya i pel rei de França. Els èxits, però, aniran acompanyats de temptacions amoroses que faran trontollar la relació amb la Güelfa.

  Zum Buch

• 

  Viure cansa

  Jean-Claude Izzo

  • 0
  • 0
  • 0

  La ciutat de Marsella és la gran protagonista d'aquests relats, habitats per personatges que transiten pels camins portuaris i els carrers sòrdids d'aquest punt neuràlgic de la Mediterrània. Vides quotidianes en mans del destí, l'amor, el racisme o la mort retratades amb una mirada comprensiva i poètica. La col·lecció «crims.cat» publica aquesta troballa, que aplega els millors contes negres de l'escriptor francès Jean-Claude Izzo, un dels pares del «polar provençal», conegut arreu del món per ser el creador de l'investigador Fabio Montale.
  
  «Viure cansa no és tan sols un recull de contes: és un valuós llegat que ens ha deixat el pare. A través de les seves paraules ens convida a mirar més enllà de la superfície de les coses, a escoltar el murmuri del nostre cor cansat i a trobar la bellesa en els racons més foscos de la nostra vida. És un homenatge a la humanitat en tota la seva complexitat, una celebració dels nostres triomfs silenciosos i de les derrotes que ens trenquen el cor». Del pròleg de Sébastien Izzo.

  Zum Buch

• 

  Devoció

  Pablo d'Ors

  • 0
  • 0
  • 0

  En el món de l'esperit no hi ha fronteres, l'absència de fronteres és el que és pròpiament espiritual. Un místic d'avui pot sentir un místic de qualsevol passat, sigui de la seva tradición o d'una altra, com un veritable germà. A aquesta conclusió tan senzilla com universal arriba l'autor de Devoció en la seva versió d'El pelegrí rus, un clàssic del cristianisme ortodox i de la literatura devocional, com també en les principals ensenyances amb vista a l'autoconeixement que extreu del seu estudi, fins al punt que arriba a declarar: "M'hauria agradat trobar aquest llibre quan jo tenia vint anys". Després de l'extraordinària acollida dels seus últims títols, aquesta nova obra de Pablo d'Ors neix amb la inequívoca vocació de transformar definitivament els seus lectors.

  Zum Buch

• 

  Que no s'apagui la flama

  Miriam Toews

  • 0
  • 0
  • 0

  «Ets una coseta petita i has d'aprendre a lluitar.» La Swiv s'ha pres el consell de l'àvia massa literalment i ara està expulsada de l'escola. La mare està embarassada i no ha deixat de treballar, així que l'àvia serà l'encarregada de la formació de la Swiv i ho farà amb una educació molt particular. La Swiv aprèn matemàtiques amb un trencaclosques amish o com es cava una tomba a l'hivern, i amb l'àvia emprenen un nou projecte vital, amb què es proposen explicar les seves vides escrivint cartes que mai enviaran.
  
  Els mètodes de l'àvia potser són poc ortodoxos, però s'ha enfrontat al pitjor de la vida amb un esperit rebel i independent, i això és el que espera transmetre a la seva neta. El seu temps s'està acabant. La salut li falla i el nou nadó està a punt d'arribar: podrà inspirar, l'àvia, aquesta flama en la Swiv i assegurar-se que no s'apagui mai?
  
  Commovedora, hilarant i profundament viva, Que no s'apagui la flama és una carta d'amor a les mares i les àvies, i a totes les dones que encara lluiten —dolorosament i feroç— per una manera de viure independent, amb les seves pròpies normes.

  Zum Buch