D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  D13 - Crònica judicial

  Emmanuel Carrére

  • 0
  • 0
  • 0

  El periodisme convertit en literatura a través de la perspicaç mirada de Carrère.  
  D13: divendres 13 de novembre de 2015. En tres punts diferents de París es produeixen atemptats gihadistes. El més greu és el de la sala Bataclan, on actuen els Eagles of Death Metal. Els atacs deixen més d’un centenar de morts i més de quatre-cents ferits. Anys després, entre el setembre de 2021 i el juny de 2022, se celebra el judici al Palau de Justícia de la capital francesa. Hi ha catorze acusats: el principal és l’únic supervivent d’entre els terroristes de l’Estat Islàmic que van participar en la massacre. Va sobreviure perquè no va detonar el seu cinturó d’explosius. Va fallar el mecanisme? Va tenir por? O potser un fugaç moment de penediment i humanitat? La resta són col·laboradors en diferents graus. I encara hi ha els testimonis, els familiars de les víctimes, els advocats defensors, els fiscals, els membres del tribunal... 
  Emmanuel Carrère fa el seguiment del judici i n’escriu una crònica setmanal per a L’Obs. Els textos són la base d’aquest llibre, en què trobem la narració del procés: la veu de les víctimes, els arribistes que van provar de fer-se passar per víctimes, els herois que van ajudar a detenir els criminals, els detalls entre bastidors... La dimensió humana i la dimensió política. El resultat és un volum esglaiador i un testimoni necessari. El periodisme convertit en literatura a través de la perspicaç mirada de Carrère.

  Voir livre

• 

  Contra-diccions - Un foc creuat...

  Beth Galí

  • 0
  • 0
  • 0

  El mes de febrer del 2009, Beth Galí viatjà a Bòston per entrevistar Noam Chomsky, professor emèrit del departament de lingüística del Massachusetts Institute of Technology i activista impenitent i mordaç. Aquella primera conversa amb Chomsky va empènyer l’autora a seguir explorant el món contemporani per mitjà de converses amb intel·lectuals, politòlegs, filòsofs, biòlegs, artistes i escriptors, amb els que ha anat teixint una xarxa de diàlegs —convertida més tard en un assaig dialogat— on les converses s’entrellacen i s’organitzen entorn dels temes més candents del moment actual.
  *Contra-diccions és el resultat d’una recerca narrativa a través de diàlegs virtuals a catorze bandes que transcorren en espais i temps diferents. Un relat que apassiona per la sinceritat i la claredat com s’expressen les idees i on, sovint, l’autora sembla jugar voluntàriament a fet i amagar amb el lector.

  Voir livre

• 

  Química orgànica - Dos relats...

  Josep Lluís Micó

  • 0
  • 0
  • 0

  El periodisme és una arma poderosa, i Josep Lluís Micó ho demostra a Química orgànica. Catedràtic de Periodisme, ara torna als seus orígens, al carrer, a la crònica més severa de la realitat.
  Després d'hores i hores d'entrevistes a desenes de persones, Micó ens presenta dos relats periodístics d'una cruesa que desarma qui els llegeix i li fa revisar dràsticament el seu sistema de valors.
  El primer relat, "Els fets i la pols", explica en primera persona l'odissea de l'Eva, una dona de la zona alta de Barcelona a qui un accident familiar inesperat li canvia la vida i li fa explorar espais que mai hauria pogut imaginar que existien.
  El segon, "Papallona, esquena, braça, crol", recrea només amb els diàlegs dels protagonistes una matinada de les festes de Moros i Cristians d'una població valenciana, presidida pels excessos en el consum de drogues, la promiscuïtat sexual, les infidelitats sentimentals, el masclisme i el maltractament d'animals.
  Un llibre poderós, insòlit en el nostre àmbit.

  Voir livre

• 

  El tumor

  Toni Soler

  • 0
  • 0
  • 0

  «El pare em va acompanyar fins als setze anys (...). Es va posar malalt als cinquanta-dos, que són els que jo tinc en el moment d’escriure aquestes línies. No soc especialment aprensiu, però la fita fa reflexionar, sobretot quan parlem de dos organismes vius que s’assemblen en tantes coses (...). Parlar del pare o de la mare és parlar d’un mateix. Les seves morts ens expliquen, tant com les seves vides. Un dol incomplet ens allunya de qui som realment, ens impedeix coneixe’ns de veritat.» 
  El tumor és un llibre de dol. O potser és un llibre sobre el no-dol: una confessió sobre el dolor llargament reprimit. És un relat escrit en pocs mesos però covat durant més de trenta anys, perquè la pèrdua dels pares –per sort– és una absència que no s’omple mai del tot. 
  Escrit amb un llenguatge contingut i precís, Toni Soler retrata aquell adolescent que no va saber com enfrontar-se a la pèrdua i reconstrueix la figura del pare mort abans d’hora. El tumor cerebral que el va fer emmalaltir durant quatre anys, i finalment se’l va endur, reapareix en la ment del narrador com un mur insuperable, i esdevé a la pràctica un personatge més d’aquest fris familiar.

  Voir livre

• 

  Els últims dies d'Immanuel Kant

  Thomas de Quincey

  • 0
  • 0
  • 0

  Thomas De Quincey considerava que la intel·ligència humana no havia assolit mai l'alçada que va atènyer amb Immanuel Kant, un del filòsofs més influents de tots els temps. I tanmateix la intel·ligència humana, fins i tot quan arriba tan amunt, no solament és mortal sinó que pot decaure, envellir, tornar-se decrèpita. Llavors, De Quincey experimenta encara més afecte per aquesta claror suprema, just en el moment en què vacil·la. En segueix les palpitacions. Anota l'hora en què Kant deixa de poder crear idees generals i ordena falsament els fets de la natura. Certifica el moment en què la seva memòria defalleix i l'instant en què la seva facultat de reconèixer s'extingeix. Pinta els quadres successius del seu deteriorament físic, fins a l'agonia, fins a la darrera espurna de consciència, fins al sospir final. D'aquesta manera, el relat dels últims dies d'Immanuel Kant esdevé un llibre universal sobre la decrepitud que pot colpejar a tothom, independentment del seu geni.

  Voir livre

• 

  Costumari de records

  Sergi Durbà

  • 0
  • 0
  • 0

  Evocar el passat, en efecte, és acarar el futur i, tot plegat, és clar que sí, estimar la terra que un trepitja i per la qual lluita cada dia. No hi ha temps que no torne, més encara si ens configura i ens arrela, si ens apassiona i ens inspira. Si ens motiva i ens alegra. Costumari de records és un recorregut vital i literari per les essències del poble valencià, un diccionari de reflexions personals que mostra la complexa i progressiva transformació d'unes maneres de parlar, de treballar i de conviure. És un conjunt d'escrits que mira d'evidenciar la deriva que afecta la nostra identitat i els nostres costums, sempre tan delicats i tan sotmesos a la incertesa dels temps presents.

  Voir livre