Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Ernesto Laclau i Chantal Mouffe:...

  Antonio Gómez Villar

  • 0
  • 0
  • 0

  Darrerament proliferen molts anàlisis que intenten explicar l'aparició de forces polítiques, l'eclosió de líders "anti-establishment" o el desenvolupament de mesures econòmiques "proteccionistes" des del concepte "populisme". Freqüentment, "populisme" s'ha convertit en un calaix de sastre, ha estat objecte d'una ampliació semàntica fins al punt que no permet veure la seva potència i només n'augmenta l'ambigüitat. Aquest llibre és un intent de pal·liar les simplificacions mediàtiques que ha patit el concepte, una invitació a apropar-nos a la figura del pensador argentí Ernesto Laclau, als seus anàlisis sobre l'hegemonia i el populisme; i a la proposta de Chantal Mouffe d'una democràcia radical i pluralista.

  Zum Buch

• 

  Com vaig arribar a ser rei

  I Jaume

  • 0
  • 0
  • 0

  El Llibre dels fets és una crònica història única, excepcional. Són les memòries del rei Jaume I el Conqueridor narrades per ell mateix,amb la fluïdesa de l'oralitat i un estil fresc i vívid que interpel.la oients i lectors.
  Al costat de l'obra de Llull, aquest és un dels grans cims de la literatura catalana medieval. Un dels episodis més coneguts d'aquesta crònica és el de l'engendrament i el naixement de Jaume I, esdevinguts en unes ircumstàncies molt especials que marcaran el destí gloriós del futur rei de la Corona de Catalunya i Aragó. Com vaig arribar a ser rei recull aquests episodis i els primers anys de vida, en què el monarca pren consciència del seu lloc en el món, i es perfila la figura que esdevindrà llegendària. Alguns d'aquests episodis, de ressons llegendaris, també els recullen també el recullen les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner, que hem inclòs al final del volum

  Zum Buch

• 

  Somriures de Bombai

  Jaume Sanllorente

  • 0
  • 0
  • 0

  L´any 2003, en Jaume Sanllorente és un jove periodista amb una vida d´éxit a Barcelona. Un bon dia, una  agència de viatges el convenç per anar-se´n de vacances a l´Índia. Aquell primer viatge al país de les vaques sagrades produeix un gran impacte al Jaume, sobretot per la pobresa punyent que contempla als seus carrers.
  
  Nombroses casualitats i fets propiciats per l´atzar porten en Jaume a prendre consciència del món on viu i a pensar que pot fer alguna cosa per arreglar-lo. Després de conèixer un petit orfenat a Bombai que és a punt de tancar les portes i els seus quaranta nens a punt de tornar als prostíbuls de la ciutat, en Jaume pren la decisió que canviarà la resta de la seva vida. I, com a conseqüència d´això, la de moltes persones més. El seu destí està escrit a les voravies de Bombai.
  
  A Somriures de Bombai. El viatge que va canviar-me el destí, en Jaume ens descobreix, amb el seu relat detallat i la seva visió amorosa, les realitats d´un país de grans contrastos i ens desvetlla el secret per ser més feliços tot buscant la ventura dels altres. Una història de solituds, de rescats, de perills, d´injustícies, d´amenaces de mort i de superacions, que ens proporciona un exemple per seguir endavant malgrat les adversitats. Una llicçó d´amor savi, de lliurament, de sacrifici i d´esperança que ens convida a recórrer el camí cap a un món millor.

  Zum Buch

• 

  La imatge que mai no acaba - Un...

  Roger Canals

  • 0
  • 0
  • 0

  Vivim en un moment de profundes transformacions en l'àmbit de la imatge i la cultura visual. Com pot ajudar-nos l'antropologia a pensar el paper de les imatges en la nostra vida quotidiana? I, al revés: com podem repensar alguns dels temes clàssics de l'antropologia (el ritual, el parentiu, l'experiència de l'Alteritat) a partir de les noves formes de visualitat contemporània?
  
  Amb un llenguatge alhora clar i rigorós, Roger Canals redefineix en aquest assaig el camp de l'antropologia visual des d'un vessant alhora teòric i pràctic. A partir de nombrosos exemples del nostre dia a dia i d'experiències extretes de les seves pròpies pel·lícules i investigacions, Canals analitza com ens relacionem amb i a tra-vés de les imatges, i com teixim relacions amb els altres a través de la mirada i dels instruments de visió. Un llibre que defensa apassionadament les possibilitats de la imatge i de l'antropologia per a entendre i transformar el nostre món.

  Zum Buch

• 

  La porta del viatge sense retorn

  David Diop

  • 0
  • 0
  • 0

  Un europeu il·lustrat del segle XVIII a l’Àfrica: un viatge a les profunditats de l’ànima humana.  
  L’any 1749, el naturalista francès Michel Adanson desembarca al Senegal per tal d’estudiar-ne la flora, com a part de les seves investigacions per a la gran enciclopèdia botànica que està confeccionant. Romandrà allí fins el 1753, any en què tornarà a Europa. 
  A partir d’aquests fets històrics, David Diop ordeix una novel·la basada en l’existència fictícia dels diaris secrets d’Adanson, escrits durant la seva transformadora estància africana; uns diaris que va amagar durant tota la seva vida i que, un cop mort, acabaran en mans de la seva filla Aglaé. 
  Al Senegal, Adanson coneixerà la Maram Seck, una jove d’ètnia wòlof que es rebel·la contra el seu destí d’esclava, després que el seu oncle l’hagi venuda a canvi d’un fusell, i descobrirà una cosmovisió que el transformarà per sempre. I a més, anirà a parar a l’illa de Gorea, on els traficants carregaven d’esclaus els vaixells destinats al món civilitzat: era la porta del viatge sense retorn... 
  David Diop ha escrit un llibre d’aventures sobre terres exòtiques, exploradors i aventurers des de l’òptica dels colonitzats. A partir de la mirada d’un europeu il·lustrat que desembarca a l’Àfrica, una de les ments més brillants del Segle de les Llums, ens presenta una novel·la esplèndida, una denúncia del sistema colonial i un viatge al més profund de la consciència humana.

  Zum Buch

• 

  Desplaçar el centre - La lluita...

  Ngũgĩ wa Thiong'o

  • 0
  • 0
  • 0

  Durant els últims quatre-cents anys, les cultures del món han estat dominades per un conjunt d'estats occidentals, que han arribat a veure's a si mateixos com a centre de l'univers, un centre des del qual han controlat, a més del poder econòmic i polític, el poder cultural. Un dels efectes més devastadors d'aquest domini ha estat l'anihilació i la repressió de les cultures africanes. Si la cultura que està al servei del poble és més feble, la lluita del campesinat i el proletariat pels drets humans fonamentals i per la redistribució de la riquesa és més difícil.
  A Desplaçar el centre wa Thiong'o es preocupa de "desplaçar" aquest centre en dos sentits per tal d'alliberar no només les cultures africanes, sinó les de tot el món: internacionalment cal desplaçar-lo des d'Occident cap a la resta d'esferes culturals, i nacionalment s'ha d'apartar de les minories de poder i portar-lo cap a l'autèntic centre creatiu, les classes treballadores, en condicions d'igualtat racial, religiosa i de gènere.

  Zum Buch