Rejoignez-nous pour un voyage dans le monde des livres!
Ajouter ce livre à l'électronique
Grey
Ecrivez un nouveau commentaire Default profile 50px
Grey
Abonnez-vous pour lire le livre complet ou lisez les premières pages gratuitement!
All characters reduced
Oficina d'objectes perduts - cover

Oficina d'objectes perduts

Isabel Solé

Maison d'édition: Ediciones Oblicuas

  • 0
  • 0
  • 0

Synopsis

Els contes d'Oficina d'objectes perduts, sovint des de l'humor i la ironia,  comparteixen una idea de fons: perdre i retrobar són components essencials de l'existència, graons de l'escala per la qual transitem mentre vivim. Doloroses o només molestes, de vegades alliberadores, les pèrdues —de persones, de sentiments, de confiança, de possessions…— són ineludibles, i ens afecten, per això intentem compensar-les omplint el buit que ens han deixat.
Els protagonistes dels relats es mostren atordits, disgustats o ferits perquè han perdut quelcom que era seu. Però entre pèrdua i retrobament s'obre un temps propici per als canvis, oportunitats que gairebé sempre són capaços d'aprofitar —de vegades, de manera certament discutible.
Disponible depuis: 05/03/2024.
Longueur d'impression: 176 pages.

D'autres livres qui pourraient vous intéresser

  • Les dues cares de la lluna - cover

    Les dues cares de la lluna

    Asha Miró

    • 0
    • 0
    • 0
    En 1974, una nena índia de sis anys aterrava a l'aeroport del Prat per anar a viure amb els seus pares adoptius. Dues dècades després, l'Asha Miró va viatjar al seu país dorigen per retrobar els fils de ls seva història. D'aquella experiència en va sortir La filla del Gànges (La Magrana, 2002), un llibre que va commoure milers de persones. Va ser tan gran el ressò que, làny 2003, va tornar a lÏndia per filmar un documental basat en el llibre. El que no sospitava ningù és que l'Asha Miró havia rebut feia pocs dies un email de lÍndia que li insinuava que encara hi havia coses del seu passat que en el primet viatge no havia descobert.Asha Miró (1967) va nèixer a la India i viu a Barcelona des de 1974. Les seves novel·les autobiogràfiques han estat traduïdes a nombrosos idiomes.
    Voir livre
  • Els camins del paradis perdut - cover

    Els camins del paradis perdut

    Llorenc Riber

    • 0
    • 0
    • 0
    "Els camins del paradís perdut" by Llorenç Riber is a collection of legendary narratives written in the late 19th century. The work encompasses two distinct tales, focusing on the adventures of St. Brendan and his monks as they embark on a mystical quest for Paradise, exploring themes of spirituality, faith, and the nature of divine wonders. The opening of the narrative introduces St. Brendan, a virtuous abbot, who is inspired to seek the lost Paradise after a visit from his nephew Barint, who recites tales of miraculous lands. As he prepares to embark on this monumental journey with seven chosen monks, their faith drives them to discover a celestial facet of existence marked by spiritual richness and divine light. Their discussion, reflections, and decisions are intertwined with the legends of the Garden of Eden, drawing readers into a timeless quest where physical and spiritual explorations intermingle, setting the stage for the remarkable adventures that lie ahead. This Catalan-language digital edition is prepared with active navigation, clean typography, a custom cover and a reading file stripped of source-site notices, donation text and unnecessary external links.
    Voir livre
  • Doppler Ed Catalán - cover

    Doppler Ed Catalán

    Erlend Loe

    • 0
    • 0
    • 0
    Després de la mort del seu pare i de caure de la bicicleta, en Doppler decideix abandonar casa seva a Oslo, la feina, els fills i la dona embarassada, i viure una vida solitària al bosc als afores de la ciutat. S’instal·la en una tenda de campanya, mata un ant per poder menjar, però més tard descobreix que l’animal té una cria, a la qual adopta i bateja amb el nom de Bongo. Amb el petit Bongo parla de l’estat del món que ha deixat enrere, del consumisme i del mantra de l’èxit personal. En Doppler decideix allunyar-se radicalment de la seva vida anterior, i recorre al bescanvi i fins i tot a petits furts per satisfer les seves necessitats.
    Voir livre
  • Mare i filla - cover

    Mare i filla

    Jenn Díaz

    • 0
    • 0
    • 0
    La mort de l’Àngel —el pare de família, el marit, el germà, un home de cap a peus— canvia per sempre l’existència de les dones de la seva vida. La seva germana Dolors, la seva dona Glòria i les seves filles, Àngela i Natàlia, hauran de fer front a la pena per la pèrdua del cap de família i seguir endavant en una casa habitada només per dones, on ja no hi ha la referència de l’home. A través de cadascuna d’elles coneixerem les seves maneres d’entendre el món i l’amor, i les seves maneres especials d’expressar l’afecte. Perquè no hi ha un únic model de dona i perquè no hi ha una única manera de viure la vida. Amb una veu inusual i molt pròxima, Jenn Díaz ens explica a través del narrador d’aquesta història, com si es tractés d’un personatge, la vida de quatre dones fortes, i alhora fràgils, i com fan front a la seva necessitat del món masculí, just en el moment en què el seu màxim representant desapareix.Jenn Díaz és una escriptora i política espanyola, diputada per Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament de Catalunya. Col·labora en diverses revistes i fanzíns. La seva primera novel·la, «Belfondo», que va publicar als vint-i-dos anys, ha estat considerada per la crítica com un exponent destacat del corrent neoruralista. Al 2016 va rebre el Premi Mercè Rodoreda per la seva novel·la «Vida familiar».
    Voir livre
  • La teranyina - cover

    La teranyina

    Joseph Roth

    • 0
    • 0
    • 0
    «Un color vermell infinit, sorollós, envoltava en Theodor. Al camp de batalla havia vist i sentit aquest vermell, un vermell que cridava, que bramava com si sortís de mil goles, un vermell que tremolava, flamejava com mil focs; vermells eren els arbres, vermella era la terra groga, vermelles les fulles marrons del terra, vermell el cel que balla entre els avets; vermell llampant és la llum del sol que juga entre els troncs.»
    
    Theodor Lohse és un home mediocre, un antic oficial alemany que s'uneix als grups d'extrema dreta sorgits després de la Primera Guerra Mundial. Sense escrúpols, es val de la violència i la manipulació per escalar posicions i infiltrar-se en el poder d'una societat desorientada i ferida.
    Voir livre
  • La palmera de blat - cover

    La palmera de blat

    Mercé Ibarz

    • 0
    • 0
    • 0
    La Irene, una periodista establerta a Barcelona, que ha d’anar a Sarajevo per seguir la guerra dels Balcans de prop, posposa el seu viatge per assistir a l’enterrament del seu avi. Tornar al seu poble natal, a Salavai, li permet redescobrir paratges que han canviat molt amb el pas dels anys i l’evolució agrícola, i secrets que ella desconeixia dels seus habitants. “La palmera de blat” és una història que ens explica els canvis que ha sofert aquest poble de pagès i les mateixes cases des de la perspectiva d’una dona, amb un component oníric i visionari, que transporta l’acció cap al món de la fantasia. És un contrast d’història i realitat, present i passat, canvis i pervivència, lloc viscut i lloc retrobat, vida i mort, imatges inesborrables i d’altres de somiades, que la Irene ha d’acceptar abans de tornar a la guerra a exercir la seva professió. És bo reanimar la memòria dels vius i dels morts? Què implica marxar del teu poble i deixar-hi tota la família? I què passa quan hi tornes? T’hi quedes o marxes?Mercè Ibarz Ibarz (Saidí, Baix Cinca, 23 de setembre de 1954), és una escriptora, periodista cultural investigadora i professora. És doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Va iniciar la seva trajectòria com a periodista durant la transició espanyola, el 1976, com a redactora del diari “Avui” formant part de la primera generació de periodistes que van començar la seva vida professional escrivint directament en català. Narradora i assagista, com a escriptora es va donar a conèixer el 1993 amb “La terra retirada”, crònica de les transformacions del món rural contemporani vistes des de Saidí i relat biogràfic. Ha destacat com a biògrafa de l'escriptora Mercè Rodoreda i ha publicat recerques i estudis sobre Luis Buñuel i sobre cinema documental. Actualment és columnista de l'edició catalana d'“El País” i del diari digital “Vilaweb”, a més de professora a la Universitat Pompeu Fabra.
    Voir livre