Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  El crim del comte Neville

  Amélie Nothomb

  • 0
  • 1
  • 0

  Una deliciosa i perversa faula moderna que parteix de la predicció d’una vident: el comte Neville matarà un dels convidats a la seva festa.  
  El comte Neville va a casa d’una vident per recollir la seva filla petita. La vident se l’ha trobada en un bosc, en posició fetal i tremolant de fred. Sembla que l’adolescent, que du el singular nom de Sérieuse, s’havia fugat del castell familiar. Però, abans de portar l’aristocràtic progenitor davant de la noia, la vident li agafa la mà i li anuncia: «Aviat farà una gran celebració a casa seva. Durant la recepció, matarà un dels convidats.» 
  En efecte, els Neville, excèntrica família d’antiga soca, celebraran aviat la seva garden party anual, a la qual conviden la flor i nata de la societat. La festa és una tradició irrenunciable, malgrat que els Neville estan arruïnats i el comte fins i tot es planteja vendre el castell i el bosc que el rodeja. Amb tota probabilitat, aquesta serà la darrera. Acabarà, tal com prediu la vident, amb un assassinat? 
  Amélie Nothomb, en plena forma, ironitza sobre aquest món anacrònic de la noblesa belga que coneix de primera mà. I ho fa amb un homenatge a l’Oscar Wilde d’El crim de Lord Arthur Savile. 
  El resultat és una juganera i perversa faula moderna amb un vernís tragicòmic, en què, sota una capa d’espurnejant lleugeresa, treu el cap una suggestiva indagació sobre el món de les aparences, les relacions familiars, els secrets del passat, el dolor de la infantesa, les incerteses de l’adolescència i el destí, que pot acabar donant tombs ben sinuosos...

  Zum Buch

• 

  Dormir i somnis - Estudis...

  Louis Ferdinand Alfred Maury

  • 0
  • 0
  • 0

  I si el somni no fos un enigma místic, sinó un laboratori vivent de l'esperit? A “El son i els somnis”, Alfred Maury, pioner de la psicologia experimental al segle XIX, duu a terme una investigació fascinant sobre què passa quan la consciència vacil·la: gènesi dels somnis, encadenament de les imatges, rol dels records, il·lusions hipnagògiques, malsons, somnambulisme, èxtasi, hipnotisme, embriaguesa, deliri… Res no es deixa a l'atzar. Observador infatigable de si mateix, Maury multiplica experiments i relats precisos (despertars provocats, estímuls sensorials durant el son, correspondències entre sensacions reals i escenes oníriques) per desmuntar la mecànica del somni i els seus llaços estrets amb el cos, els sentits i la memòria. Al llarg de les pàgines, les fronteres es difuminen entre somni, bogeria i geni: l'esperit associa per assonàncies, amplifica les impressions, crea al·lucinacions creïbles, i revela de vegades records esborrats. Clar, metòdic, sovint sorprenent, aquest clàssic fa dialogar psicologia, fisiologia i testimonis captivadors. Per a qui s'interroga sobre la imaginació, la consciència o el misteri de la nit, és una obra fundacional, audaç i terriblement moderna —a escoltar com una aventura científica i íntima on el somni aprèn a parlar.

  Zum Buch

• 

  Finlàndia - Una apologia de...

  Manel García Sánchez

  • 0
  • 0
  • 0

  Una vacuna contra la pandèmia fatalista sobre la salut de l'educació pública del nostre país
  Finlàndia és una defensa de l'educació pública; una reacció apassionada però serena, irònica però compromesa, contra les anàlisis a la moda sobre el nostre sistema educatiu, que o bé estan dominades per les veus apocalíptiques dels nostàlgics de l'escola o la universitat del passat, resistents als canvis i sovint defensores de jerarquies professionals i privilegis consolidats —també de classe i a la classe—, o bé per les veus compulsivament reformistes del sistema educatiu, quasi sempre al servei d'algun programa polític o idea no contrastada, més interessades a gamificar que a ensenyar, a prometre que a comprometre's amb una educació per a tothom, igualitària, equitativa, inclusiva i de qualitat.
  El sistema educatiu finlandès (públic), el nostre, és prou bo i digne perquè ens en sentim moderadament satisfets i orgullosos. El professorat cansat i desconcertat que compta amb els dits els anys que falten per a la jubilació és, per sort, una minoria, i l'alumnat insalvable i maleducat, una quimera elitista i classista. L'oportunitat d'una educació pública, laica, gratuïta, igualitària i de qualitat per a tothom l'hem perduda en el passat, no la perdem també per al futur.

  Zum Buch

• 

  Emporta't el meu dolor

  Katerina Gordéieva

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Internacional Anna Politkóvskaia
  Premi Geschwister Scholl
  
  La guerra és una fàbrica de monstres. Qui havia estat el nostre veí, o amic, o fins i tot la família més propera, pot convertir-se de la nit al dia en una bèstia que no hauríem imaginat mai. El més habitual és que la guerra tregui el pitjor de cadascú, però també fa emergir els exemples d'humanitat més admirables. Vet aquí uns quants d'aquests exemples, d'una diversitat enorme. Des del febrer de 2022, Katerina Gordéieva ha viatjat per tot Europa (Polònia, Espanya, Estònia, Itàlia, Alemanya...) per entrevistar-se amb les persones de la guerra d'Ucraïna; les que han aconseguit, contra tot pronòstic, no convertir-se en bèsties i, pels atzars més impensables, continuar vivint. Un llibre carregat de catarsis: primer, la de persones que pensaven que mai podrien parlar sobre el que han viscut aquests últims anys. També la de l'autora, filla de ciutat fronterera i amb família ucraïnesa. I finalment la nostra, que llegint aquests testimonis no podrem tornar a pensar en aquest conflicte de la mateixa manera.
  
  «Amb Gordéieva no aprenem la història de la guerra, sinó la història de les persones de la guerra»
  —Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de Literatura
  
  «El que enregistra Gordéieva pot fer canviar el món»
  —Dmitri Muràtov, premi Nobel de la Pau
  
  «Totes les mares ploren llàgrimes salades. Les nostres i les seves. I ningú porta un fill al món per dur-lo a l'escorxador»
  —Irina
  
  «La guerra sempre té gana»
  —Kóstik

  Zum Buch

• 

  Lluny enllà el cel del sud &...

  Joseph Andras

  • 0
  • 0
  • 0

  Un retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.  
  A Lluny enllà el cel del sud, Joseph Andras camina per París darrere dels passos del fantasma de Nguyen Ai Quoc, un jove vietnamita que va arribar a la ciutat cap a 1917 o 1918 i que més endavant es convertiria en Ho Chi Minh, líder independentista i figura emblemàtica del comunisme. Mentre busca el rebel que va precedir el revolucionari, Andras rescata l’home, amb els seus dubtes i fracassos, i rebutja l’heroi, la figura en blanc i negre; al París dels armilles grogues, les petges que en troba es barregen amb les d’altres lluites. 
  A Així els fem la guerra (el segon dels dos títols d’aquest volum) les lluites s’estenen per diversos països al llarg de tot un segle: al Londres de 1903, la vivisecció d’un gos amb fins experimentals desperta les primeres protestes animalistes, que topen amb la resistència dels estudiants de Medicina; el 1985, a Califòrnia, el Front d’Alliberament Animal rescata un macaco al qual han cegat per provar el funcionament d’un sonar, i el 2014, a Charleville­Mézières, és una vaca qui sembla alliberar­se a si mateixa quan salta del camió que la duia a l’escorxador. 
  Amb un estil esplèndid i un lirisme contingut que alterna la ironia i l’escepticisme amb una indignació perfectament dirigida, Joseph Andras reescriu alguns capítols memorables de la història dels perdedors: el retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.

  Zum Buch

• 

  Fronteres

  Vicent Partal

  • 0
  • 0
  • 0

  Les fronteres són punts clau de confluència cultural i de conflicte polític, de mixtura lingüística i de transformació històrica. Són un fenomen social magnífic i de lectura inesgotable. Resseguint el traç d'aquestes línies dibuixades sobre els mapes, ens endinsem en la història dels seus pobles de manera privilegiada. Vicent Partal n'ha viscut de tots colors i en moments de gran transcendència periodística, i aquí en deixa una bona mostra. Belfast, Moscou, Sarajevo, Hong Kong... Trenta-set capítols en què assistirem a l'esmicolament de la Unió Soviètica, als estralls de la guerra dels Balcans, al naixement de repúbliques i al renaixement de llengües oficialment extingides. Un viatge fascinant.
  «Contra allò que sol pensar la gent, i contra allò que els estats volen que pensem, les fronteres són sempre una invenció humana i ni tan sols aquelles més aparentment naturals no ho són, de naturals».
  Fronteres és el tercer títol de la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.

  Zum Buch