D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  La profunditat de les butxaques...

  Josep Lluís Micó

  • 0
  • 0
  • 0

  Les butxaques són les cavitats on amaguem el que volem ocultar. I, en els dos relats periodístics de La profunditat de les butxaques, hi ha persones que viuen en l'opulència perquè les tenen plenes, i n'hi ha d'altres que s'ho passen fatal perquè les porten buides.
  A «Et deixo», un eminent professor estatunidenc, mentre prepara el discurs de jubilació, troba informació sobre un antic i brillant alumne amb qui va mantenir una relació clandestina, amb excessos sadomasoquistes i, probablement, una mort. Tot això, amb el rerefons d'una admiració intel·lectual recíproca, compatible amb la hipocresia i la infidelitat.
  A més de sis mil quilòmetres, a la València que enyora els anys noranta, dues noies intercanvien promeses per muntar un negoci que farà història, «Història contemporània». A totes dues les uneix un episodi remot relacionat amb les substàncies prohibides.
  Les dues peces basculen entre la il·lusió i l'amistat, l'esperança i l'amor, l'admiració i el sexe, el gòtic americà i el barroc valencià. Una experiència lectora inoblidable.

  Voir livre

• 

  L'excepcionalitat permanent

  Ignasi Gozalo Salellas

  • 0
  • 0
  • 0

  L’excepcionalitat com la nova normalitat i les formes de dominació del present.  
  El sobirà és de nou entre nosaltres. No sempre el veiem però pertot és present: encarnat en diferents figures, controla la nostra quotidianitat i aplica, incessant, una excepcionalitat permanent. Tot recuperant el llenguatge juridicomilitar del segle XX i a mig camí de la crònica i l’assaig, Gozalo Salellas actualitza el concepte d’estat d’excepció en les societats contemporànies i desgrana els sis estats teleològics i somàtics dels quals el sobirà se serveix actualment. Reflexionar sobre el seu poder és entendre millor una condició clau del nostre temps.

  Voir livre

• 

  El dia que vaig marxar

  Albert Om

  • 0
  • 0
  • 0

  A prop de fer 50 anys, un dia l'autor decideix que vol «desaparèixer d'ell mateix», deixar-ho tot i marxar un temps a França, a aprendre francès, la llengua que quan era petit significava per als seus pares la del país de la llibertat i que ara havia estat arraconada per l'omnipresent anglès. I se'n va uns mesos a Aix-en-Provence, on es troba amb ell mateix i amb el plaer de viure amb calma. Compleix així un somni que molts tenim: el de fer un canvi de vida. «(...) volia asseure'm a la terrassa d'un bar, demanar un Pastís, treure la llibreta i transcriure lletres de cançons en francès de Serge Gainsbourg, de La Grande Sophie, de Benjamin Biolay o de Dominique A, i fer el que fem tots, subratllar aquelles frases que sembla que ens donin la raó en les decisions que acabem de prendre: marxar un temps a França quan tens els 50 anys a tocar, quan veus que els teus pares comencen el camí d'anar-se'n i tu, que no tens fills, decideixes anar-te'n abans, per lleugeresa, per por o potser per reunir una mica de coratge pels anys que vindran: «la vie n'est pas finie, la vie n'est pas passé». Ho cantava Dominique A i ho subratllava jo: la vida no s'havia acabat. Aquell temps, a França, ho volia fer tot cada dia i no sabia per on començar.»

  Voir livre

• 

  La ciutat interrompuda

  Julià Guillamon

  • 0
  • 0
  • 0

  Una crònica de vint-i-cinc anys de Barcelona, entre la contracultura i els Jocs Olímpics, a partir de l’arquitectura, el disseny, el periodisme, l’art, el còmic, la fotografia, el cinema, els costums urbans i, sobretot, la literatura. Novel·les i contes ens guien per la Barcelona dels anys setanta, decrèpita però estimada. Assistim a la seva transformació en una ciutat planificada pels poders públics i els capitals internacionals. Amb l’arribada del turismo massiu, s’ha convertit en una referència en el món global, però molts ciutadans li han girat l’esquena. 
  Publicat originalment el 2001, La ciutat interrompuda és alhora un testimoni personal, un llibre de crítica literària i un document d’història de la cultura. Ara incorpora un nou assaig, El gran novel·loide sobre Barcelona, que passa revista als darrers quinze anys de ficcions urbanes.

  Voir livre

• 

  Cinc hores a Venècia

  Miquel Molina

  • 0
  • 0
  • 0

  Una invitació a (re)descobrir la ciutat més romàntica del món.Miquel Molina ens ofereix una postal bucòlica de Venècia, però d'una Venècia que encara no surt al radar dels turistes de sol i góndoles. El de Molina és el relat del perfecte flâneur. Ens explica com el visitant s'ha de fondre amb la massa i seguir el rumb de la multitud allà on ens porti, així com s'evita l'embat de les onades contra el casc d'un vaixell, emmotllant-se a elles. Ens hem de deixar arrossegar pel corrent per saber evadir-nos en el moment més oportú, quan un carreró fosc ens crida l'atenció i ens convida a la penombra per endinsar-nos en la veritat de Venècia.El retrat d'una Venècia desconeguda, que no apareix a les guies turístiques. Un llibre que ens convida a degustar els petits grans plaers de la vida.

  Voir livre

• 

  Germanet

  Amets Arzallus, Ibrahima Balde

  • 1
  • 1
  • 0

  «Un relat de supervivència i d'amor narrat amb la força magnètica de l'oralitat.»
  MARTA ORRIOLS
  «El món podria ser millor si tots llegíssim la història de l'Ibrahima.»
  JORDI EVOLE
  «Aquesta és una gran història perquè parla d'una tragèdia que vivim cada dia. Per què els governs miren sempre a una altra banda?»
  MARIA DEL MAR BONET
  Aquesta història comença així: «Soc a Europa, però jo no volia venir a Europa». Ibrahima Balde va néixer a Guinea, però va haver de marxar de casa seva per anar a buscar el seu germà petit. El seu germanet. Ell no anava perseguint cap somni. Ho va deixar tot enrere per trobar la persona que més estimava.
  És impossible no plorar durant la lectura d'aquest llibre. Però no només per la cruesa d'aquesta odissea travessant fronteres, deserts i oceans. També, i sobretot, per la manera com està explicada: amb una mirada ingènua, castigada, arravatadament poètica i, al capdavall, única. La mirada de qui ha patit enormement i, tanmateix, té el poder de convertir el patiment en una cosa útil. En una cosa plena, fins i tot, de bellesa.
  Jo acostumava a seure al costat del meu germà i li parlava, com ara et parlo a tu. Li parlava amb la boca i els ulls. D'aquesta manera, les paraules no cauen.
  Abans dels escriptors estan les persones. Abans de les novel·les, les històries. Abans de les impremtes i els llibres, les cròniques i els mites al voltant de la foguera.
  Germanet és literatura viva, pel que té de vivencial i humà, però també pel que té de popular i oral. La trobada entre l'Amets i l'Ibrahima no és només la trobada i la possibilitat de fruit entre dues persones sensibles. És, també, la suma de dues cultures i de dues poètiques. Som com ens expliquem. La nostra cultura és, també, com sentim el que vivim. Ells estaven destinats a trobar-se i a entendre's: per molt lluny que creixessin l'un de l'altre, eren a prop.  D'aquesta trobada, d'aquesta conversa, d'aquesta oralitat, d'aquesta cultura popular feta sentiment, vida i paraula, neix aquest llibre i es forja, també, la seva amistat.

  Voir livre