Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Illes de l'abandonament - La...

  Cal Flyn

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Sunday Times a la millor escriptora de l'any
  Algunes de les zones més desolades, devastades i contaminades de la Terra, contra tot pronòstic, ofereixen les millors oportunitats per a la recuperació del medi ambient.
  A Illes de l'abandonament Cal Flyn explora llocs extraordinaris on els humans ja no viuen, o hi sobreviuen en poc nombre, i ens dona una visió de la naturalesa quan no hi som per veure-la, una perspectiva que transcendeix la mera reflexió ecològica.
  Des de les muntanyes de Tanzània fins al Carib volcànic, des de les zones prohibides de França fins a les regions mineres d'Escòcia. A Txernòbil, on després del desastre nuclear algunes persones tornen a casa. A Detroit, abans empori industrial dels Estats Units, on la malesa s'empassa les cases desballestades. A la franja desmilitaritzada entre les dues Corees, on floreix la vida silvestre. I a molts més espais on el món natural ha recuperat el seu poder salvatge.
  Realista i esperançador, aquest estudi sobre els ecosistemes d'avui, escrit amb tota la llum, aglutina una perspectiva profunda i nous descobriments ecològics, que proposen una resposta a la gran pregunta: què passa després que hàgim marxat i fins a quin punt es pot desfer el dany que hem fet a la natura?

  Mostra libro

• 

  Dos infants i la guerra -...

  Joan Reventós i Carner, Jacint...

  • 0
  • 0
  • 0

  Joan i Jacint Reventós són fills de dos germans molt avinguts i que comparteixen els ideals del catalanisme catòlic i liberal d'una família de professionals liberals benestants. L'esclat de la Guerra Civil espanyola els acaba col·locant, però, en bàndols enfrontats. Els Reventós Carner es quedaran a Barcelona, a la seva torre de la part alta de la ciutat. Els Reventós Conti marxaran a Itàlia i, posteriorment, a l'Espanya "nacional". El tòpic de la guerra fratricida serà per a ells encara més cruel. Quan es retrobin de nou a Barcelona, el gener del 1939, el seu món d'abans s'haurà enfonsat per sempre. Quaranta anys més tard, just abans de la mort de Franco, els dos cosins expliquen com van viure les infàncies respectives en aquestes circumstàncies tan difícils, en un llibre que ara es reedita en una versió corregida i anotada, i que incorpora com a epíleg el text de presentació que Jaime Gil de Biedma va escriure per a la traducció castellana del llibre.

  Mostra libro

• 

  L'última colònia

  Philippe Sands

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
  El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
  Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
  Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

  Mostra libro

• 

  Joan Fuster Escrits sobre el...

  Joan Fuster

  • 0
  • 0
  • 0

  Joan Fuster es va interessar pel 'Tirant lo Blanc' d'una manera particular al llarg de tota la seua vida, però les seues aproximacions a la novel·la cimera de la literatura catalana medieval han estat fins ara ben poc remarcades. Aquestes lectures fusterianes són abordades de manera minuciosa en aquest estudi, que traça un recorregut cronològic per l'atenció de Fuster envers l'obra i també analitza com l'escriptor maldà per recuperar el 'Tirant' com a clàssic de la literatura catalana, especialment enmig del context repressiu del franquisme. La recerca exhaustiva de documentació ha permès aplegar els seus escrits sobre el 'Tirant', d'índole diversa –articles periodístics, estudis, cartes, conferències...–, i traure'n de nous a la llum. El conjunt, que s'edita i s'anota per primera vegada, esdevé un testimoni historicoliterari de primera magnitud, vist ara en perspectiva. Aquesta monografia, que va estar guardonada amb el Premi Joan Coromines d'investigació filològica, històrica o cultural (2022), convocat per la Societat Coral El Micalet, contribueix a valorar, des d'un angle nou, l'aportació inestimable de Joan Fuster al coneixement i a la comprensió de la nostra història cultural.

  Mostra libro

• 

  Caps de serp - Una crònica sobre...

  Patrick Radden Keefe

  • 0
  • 0
  • 0

  «Es llegeix com una barreja d'El padrí i Chinatown, amb tirotejos, una capo despietada i una muntanya de diners en efectiu. Excepte que tot és veritat.» Time
  Patrick Radden Keefe investiga un món secret dirigit per una criminal sorprenent: una carismàtica àvia de mitjana edat, que des d'un petit basar del Chinatown de Nova York controlava un negoci multimilionari de contraban de persones. 
  Caps de serp revela el funcionament intern del complex imperi de Cheng Chui Ping, coneguda com a Germana Ping, i relata la investigació de l'FBI, que va durar una dècada fins que finalment la va fer caure. El llibre ens presenta un servei d'immigració sovint incompetent i de vegades corrupte que persegueix persones desesperades que ho arrisquen tot per arribar als Estats Units, i pel camí fa un retrat impressionant d'una generació d'immigrants indocumentats i la complexa economia submergida que els sosté i explota.
  De llarg abast i d'una gran força narrativa, Caps de serp és, alhora, una història criminal calidoscòpica i una exploració brillant de les contradiccions de la immigració als Estats Units. 
   
  The Boston Phoenix — «Una sala sencera plena de guionistes de Hollywood emmanillats als seus portàtils no s'atreviria a imaginar una història criminal tan al·lucinant com la història real de la Germana Ping.» 

  Mostra libro

• 

  L'estiu passat - Una geografia...

  Joan Safont i Plumed

  • 0
  • 0
  • 0

  Calders, Rodoreda, Ferrater, Tàpies, Roig, Pla, Vinyoli, Picasso, Carner, Leveroni, Guimerà, Barral, Capmany, Espriu, Miró... I tants altres. La geografia de l'estiueig català amb ulleres de geni. Una història de l'estiueig: del mas a Instagram.
  
  
  Novel·listes, pintors, dramaturgs, músics i poetes: els artistes també estiuegen, però mai descansen del tot. Algunes de les grans obres catalanes s'han forjat vora el mar o a la falda de les muntanyes, en barraques o xalets aïllats de les grans ciutats, i les històries s'estenen al llarg del territori: Jacint Verdaguer ja es delia de pujar al Canigó deu anys abans d'escriure la seva obra, la cultura catalana va avenir-se per regalar-li a Carles Riba una caseta de pescadors a Cadaqués... Són dos exemples entre el reguitzell que ens n'ofereix Joan Safont en aquest recorregut per un tema apassionant i amb moltes exploracions pendents. Els espais d'estiueig són llocs d'inspiració i renovació, tant de forces com de creativitat: calcem-nos i a caminar.

  Mostra libro