Otros libros que te pueden interesar

• 

  Guadalajara

  Quim Monzó

  • 1
  • 18
  • 0

  "Els detalls d'observació són magnífics. Un gest d'un personatge que tanca una porta metàl·lica, un apunt en tres frases sobre l'ambient d'un bar de poble, donen vida a històries en què l'element metafòric o surrealista ha desplaçat totalment al costumisme. Monzó ordeix les meditacions dels seus personatges a la manera dels apòlegs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pànics.Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. "Guadalajara" no és cap excepció".
  Julià Guillamon, La Vanguardia
  "El que Monzó fa no és ficció sinó metaficció, ficció sobre la ficció. Explica històries -amb una nitidesa, un sentit del ritme, una elegància i una capacitat d'evocació magistrals- i alhora les interromp, les analitza i les comenta".
  Manel Ollé, Avui
  Premi de la Crítica 'Serra d'Or' 1997

  Ver libro

• 

  Al bosc s'hi ha d'arribar quan...

  Maria Arimany

  • 0
  • 0
  • 0

  Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc és un recull de contes escrit amb una llengua viva i vibrant que explora la por de conformar-se, l'equilibri —o desequilibri— entre la ràbia que crema i la resignació que es guarda molt endins, el desig de viure altres vides, i amb altres persones, les relacions de parella que s'encallen, que no acaben de fluir i, en general, la vida que se'ns escapa sense que puguem acabar d'atrapar-la ni d'acceptar-ne les renúncies. I, al cor del recull, La farinera borda, un conte llarg poderosíssim, inquietant i profundament creïble sobre la venjança sentimental i el desamor. Escrita amb delicadesa i una energia inusual, Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc és una proposta interessantíssima i original que ens descobreix una veu literària nova i refrescant. I és, també, bosc i branques despullades i fulles a terra i bolets i paisatge immòbil i alhora sempre canviant.

  Ver libro

• 

  Si menges una llimona sense fer...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Als vint contes de «Si menges una llimona sense fer ganyotes» s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants. El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d'Or 2007.
  
  «Un llibre inacabable, infinit… El miro al·lucinat. És com un pou inesgotable».
  Enrique Vila-Matas
  
  «Pàmies és un autor insubstituïble. I Si menges una llimona sense fer ganyotes una obra que sintetitza el seu talent narratiu … Alta literatura».
  Julià Guillamon, La Vanguardia

  Ver libro

• 

  Vents més salvatges

  Bel Olid

  • 0
  • 0
  • 0

  Vents més salvatges és una col·lecció de relats lleugers i, a la vegada, profunds. Contes que parlen de nenes, de mares, de tietes i d'àvies, que parlen de dones de l'actualitat i dones que van viure en temps passats. La prosa elegant de la Bel Olid s'endinsa en el conflicte personal i social i obre una finestra a diferents realitats. Parla de la foscor més intensa, de l'abús de poder, la violència i les forces institucionals que afecten els grups socials més marginats. Però també parla de la bellesa dels petits gestos, de la solidaritat i de la sororitat. Un recull de relats contundent i dur, però que mostra que, més enllà de la tempesta, sempre existeix la llum.

  Ver libro

• 

  La casa Tellier i dues històries...

  Guy Maupassant

  • 0
  • 0
  • 0

  "Oh, spirit of Maupassant come to my aid!", escriu Henry James al seu diari. Maupassant té devots des d'Amèrica fins a Rússia. Joseph Conrad i Lev Tolstoi en prologuen les obres, Isaak Babel el tradueix. Tots, amb una barreja de fervor i desesperació, analitzen l'aparent senzillesa dels seus relats. "Els fets, sempre els fets, no hi ha res més que el preocupi", escriu Conrad. Tolstoi, en plena crisi mística, s'arrenca els cabells davant d'aquest artista sense credo ni déu que narra tan prodigiosament els humans. 
  
  L'obra de Maupassant va ser l'aliment dels gegants de la literatura moderna. ¿Per què no forma part avui del nostre imaginari? Potser pel mateix motiu que feia que Tolstoi s'arrenqués els cabells: no conté ni un bri d'ideologia. El que hi batega és la festa dels sentits, el tacte de les coses, la trepidació de la vida i, dins d'ella, la reïna del sentiment, que circula i fa que sigui plena.
  
  Dues de les nouvelles que oferim se centren en una figura particular: la prostituta, dispensada de sotmetre's als codis perquè atempta contra tots. Al recambró del volum, una escena domèstica desferma una rialla fonda i franca com el tro. Mia Tarradas s'ha posat al servei d'aquest fill de Flaubert per fer-li trobar les paraules en català. Un repte formidable, i una declaració d'amor

  Ver libro

• 

  SALTA PER LA PORTA I ENTRA PER...

  Xarli Diego Ferrús

  • 0
  • 0
  • 0

  FRANCAMENT, JO NO HO HAURIA ESCRIT MILLOR... 
  És clar que jo soc l'autor... Un audiollibre en català. Un llibre de relats i microrelats presidits per la quotidianitat i la creativitat que ens transfereixen a atmosferes molt diverses. Des del senyor feudal Sir Leyton (més feudal que senyor) a un gandul que no encén la tele per no prémer el comandament. Des d'una història de terror amb sang i fetge a un cantant de country amb mala sort. D'un personatge que ho té clar (però no té res clar) a un semàfor que reflexiona des de la seva ubicació entre carrers. Ah, i una tendra història d'uns caragols de jardí al costat d'un text sobre un robatori curiós a casa d'una advocada. Tot això i més... Pròleg de l'escriptora Sylvia Lagarda-Mata i epíleg del periodista Miquel Àngel Violan. És el tercer llibre del periodista i comunicador Xarli Diego, a base de relats, microrelats i altres herbes. Amén. 
  Obre a Traductor de Google•Su

  Ver libro