Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Schizoid

  Jordi Sierra i Fabra

  • 0
  • 0
  • 1

  "En Brock és un pobre diable simpàtic, un idiota. Definició AJ-9859107532/714 del manual d'interrelacions. Idiota: "Falta d'entesa, imbècil". El seu aspecte no s'aparta gaire d'això. Cara rodona, ulls rodons, boca rodona, barbeta rodona, cul rodó. El millor que en puc dir és que és el que menys feina em dona. I no m'importa treballar. Per a això estic. Però en Nei i la Lila actuen de manera bastant insuportable, i la Riha és decidida i manifestament absurda".
  Això és el que en Max, l'ordinador d'última generació que actua de cervell en aquesta casa del futur, pensa dels seus nous llogaters. El robot qualifica com a grossers, mentiders, bruts i sense el mínim nivell cultural un pare, una mare i els seus dos fills, que aconseguiran posar a prova els seus circuits. La violència que es genera a la casa anirà en augment fins a desembocar en un final fatídic.

  Zum Buch

• 

  Estimades màquines

  Carme Torras

  • 0
  • 0
  • 0

  Sovint no som prou conscients de la importància que atorguem als artefactes tecnològics en el nostre dia a dia, hi interactuem de manera natural, gairebé inconscient, sense adonar-nos de fins a quin punt en depenem, i de com ens estan canviant la manera de pensar, de sentir i de relacionar-nos. A Estimades màquines, Carme Torras —escriptora i professora d'investigació a l'Institut de Robòtica— recull deu relats que giren al voltant d'aquesta qüestió.
  Són històries quotidianes o misterioses, íntimes o divertides, que l'autora ha dividit en tres períodes. Les primeres, incloses a la secció «Màquines d'avui», il·lustren les implicacions ètiques que es deriven de l'ús i abús dels mitjans tecnològics en el moment actual. Pel que fa al segon grup de relats, reunits sota el lema «Màquines d'ahir», se'ns hi mostra la relació quasi nostàlgica que tenim amb la tecnologia que ha quedat obsoleta; i finalment, en les narracions que tanquen el volum, Torras s'endinsa de ple en el territori de la ciència-ficció, i especula sobre la deriva que podrien prendre els avenços en el camp de la robòtica i la intel·ligència artificial en un futur proper.

  Zum Buch

• 

  La mare balena i altres contes

  Victor Catalá

  • 0
  • 0
  • 0

  «M’agrada imaginar Caterina Albert i Paradís, nom real de Víctor Català, com a part d’una germandat de dones insòlites de la qual també en formarien part Jane Austen, Emily Bronte, George Elliot, Emily Dickinson, Emilia Pardo Bazán, Mercè Rodoreda i tantes altres. Dones que van escriure en un món d’homes, que van imaginar estratègies per continuar amb les seves activitats quotidianes malgrat les dificultats, que van pagar el seu atreviment amb vides solitàries, diferents, encara avui misterioses, molt allunyades de les de la majoria de les dones del seu temps.» Care Santos

  Zum Buch

• 

  Míster Folch

  Adrià Pujol Cruells

  • 0
  • 0
  • 0

  Míster Folch és una novel·la irreverent, una aventura psicodèlica per la Catalunya de la postguerra. Plena d'humor i de situacions hilarants, Míster Folch es presenta com una història que gira al voltant d'un narrador poc fiable que s'ha convertit en una espècie de Déu gràcies als poders concedits pel Senyor. Una miríada de personatges omplen la novel·la, obrers, criades, gitanos, militars i prostitutes, que rodegen al protagonista.

  Zum Buch

• 

  L'home minvant

  Richard Matheson

  • 0
  • 0
  • 0

  Mentre està de vacances en vaixell, Scott Carey està exposat a un núvol d'esprai radioactiu. Unes setmanes més tard, després d'una sèrie d'exàmens mèdics, ja no pot negar l'extraordinària veritat. No només està perdent pes, també és més baix del que era. Scott Carey ha començat a encongir-se.
  La novel·la de Richard Matheson segueix la seva premissa amb una lògica implacable, amb Carey primer intentant continuar algun tipus de vida normal i després haver deixat enrere el contacte humà, havent de sobreviure en un món on els insectes i les aranyes són adversaris gegants. I fins i tot això és només una etapa del seu viatge cap al desconegut.

  Zum Buch

• 

  Efendi

  Elisabet Riera

  • 0
  • 0
  • 0

  El protagonista d'Efendi treballa a la Ciutat Blanca per a una corporació especialitzada a administrar píndoles lexicocromàtiques que contribueixen a mantenir l'Harmonia, l'Ordre i el Benestar en la societat ideal on viu. És un dels millors i això el fa gaudir de certs privilegis. Fins que un dia —una nit— les visions comencen a irrompre en els seus somnis i es troba en un entorn natural exuberant, animal, brut i fortament sensual, amb un camí que el porta sempre al mateix lloc: la casa sobre el turó. Allà on s'amaga la Paraula que és principi i fi, origen i explicació de qui és (de qui som).
  Amb aquest text, que parteix de la distopia de tall clàssic per endinsar-se en un món simbòlic, Elisabet Riera posa damunt la taula la necessitat de recuperar la mirada màgica i poètica sobre l'existència, que la societat moderna ha expulsat sense miraments, amputant-nos allò que ens fa plenament humans.

  Zum Buch