D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Ara és el moment

  Martí Sales

  • 0
  • 0
  • 0

  Mishima, Joan Colomo, Bankrobber, Manel, Antònia Font, Anna Cerdà, David Carabén, Sanjosex, Mazoni, Za!, Anímic, el PopArb, l'Heliogàbal i molts altres protagonistes i llocs comuns d'una certa escena musical catalana contemporània es troben dins d'aquest llibre. Però, d'on surt, ben bé? Quin abast té, aquest eco? S'expandeix o es contrau? Martí Sales es submergeix en el moment per parlar amb els seus artífexs i veure com s'articula creació i mitjans, música i indústria, passat, present i futur. Un descabdell de vides creuades amb música, música i persones agafades amb imperdibles, imperdibles que emparellen ossos i segells, orelles i vinils, punys i hits, sexes i concerts. Un grapat de cassets seminals, moltes causalitats i empenta, emocions a dojo, algunes patacades, moments estel•lars, ganes infinites de fer-la grossa, germanor i cops de cap contra la paret, elevació, entusiasme i elegáncia. Hi ha, també, una comunió generacional.

  Voir livre

• 

  Maquis al Montsec - Del Migdia...

  Ferran Sánchez Agustí

  • 1
  • 0
  • 0

  Maquis al Montsec. Del Migdia francès a l'Aran i el Pallars (1944-1956) és un extens treball sobre els moviments guerrillers de 1944 a 1945 a les muntanyes de Catalunya, completat amb una síntesi històrica sobre la presó de Sort, transformada en el Museu Camí de la Llibertat. El llibre ens assabenta dels meritoris episodis sobre el pas clandestí de frontera protagonitzats per Josep Marsal de Boldú o Meliton Sala de Tòrrec i de la persecució a França, a causa de la Guerra Freda, de rojos exiliats, com el metge de Llimiana Josep Bonifaci Mora. També parla del sometent, del mite de la Pastora, del contraban i de l'estraperlo. A l'obra s'expliquen els crims de la Clua de Montsec (Sant Esteve de la Sarga, 1947) i Montgai (Viacamp i Lliterà, 1950), a més de l'homicidi d'Abella de la Conca el 1949 i del cas de l'últim maqui garrotat a Lleida en una silenciada execució el 1956, precedida de quatre guerrillers morts a Baén, Taús, Sant Guim de Freixenet i Vilanova de la Sal.

  Voir livre

• 

  La nit portuguesa

  Gabriel Ventura

  • 0
  • 0
  • 0

  A principis de setembre de 2018, l'excèntric equip d'Andergraun Films, liderat pel director Albert Serra i la productora i actriu Montse Triola, arriba a l'Alentejo, al sud de Portugal, per rodar la que serà la pel·lícula més provocadora i procaç del cineasta de Banyoles: Liberté, que acabarà guanyant el prestigiós premi especial del jurat al Festival de Cannes de 2019, dins la secció Un Certain Regard. Entre els actors destaquen dues velles glòries del cinema europeu: Helmut Berger —adonis del cinema de Visconti— i Ingrid Caven —musa de Fassbinder. La pel·lícula es rodarà de nit, en ple bosc, on s'escenificaran les sàdiques trobades sexuals d'un grup de llibertins del segle XVIII. Per documentar aquesta aventura, Albert Serra va convidar el poeta Gabriel Ventura a escriure una crònica del rodatge. La nit portuguesa s'endinsa en la peculiar manera de treballar —oberta a l'imprevist i l'atzar— d'un dels directors més originals del cinema contemporani.

  Voir livre

• 

  El record de la bellesa

  Oriol Broggi

  • 0
  • 0
  • 0

  «El teatre es basa en el record. El seu motor, i l'únic que en quedarà, és el record que arribarem a deixar al cor de l'espectador, i com maldarà per mantenir-s'hi».
  
  A l'hora d'enfrontar-se a una obra d'art, pot ser la bellesa un fi en ell mateix? Quina és la feina real d'un director de teatre que es proposa aixecar una funció que perduri en el record de l'espectador? Com treballa aquest director que sap que el dia que la seva feina fructifiqui, no serà en escena per recollir els aplaudiments? Totes aquestes preguntes i moltes més són les que intenta respondre Oriol Broggi en aquest assaig essencial sobre la creació artística.
  
  Amb El record de la bellesa, una de les personalitats més determinants del teatre català del segle XXI ens parla del seu procés creatiu, ens convida a conèixer la seva personalitat i ens aporta noves visions sobre Sòfocles, Shakespeare, Txékhov, Lorca, Espriu, la tradició i el teatre contemporani.

  Voir livre

• 

  Els Segadors - De cançó eròtica...

  Jaume Ayats

  • 0
  • 0
  • 0

  Els Segadors, l'himne nacional, prové d'una cançó eròtica que es va transformar, el 1640, en un crit de guerra. A finals del segle XIX, Francesc Alió va ajuntar la lletra de guerra que cantava la mare de Jacint Verdaguer amb la melodia de la cançó eròtica que li va cantar el canonge Jaume Collell. Emili Guanyavents procedent d'ambients anarquistes, espiritistes i maçons va escriure la lletra actual de l'himne i els cors el van fer viure. Els Segadors es va difondre amb el tren mentre els governadors civils feien mans i mànigues per prohibir-ne el cant. Semblen elements d'una ficció, però són dades del tot certes. Us proposem seguir la història social i emotiva del país a través del cant d'Els Segadors. Perquè cantar junts no és només brandar un símbol, sinó viure col·lectivament la metàfora d'aquell símbol. No és un objecte d'una història passada sinó que és un artefacte actiu en l'imaginari present. Seguirem els processos de transformació que han dut una cançó a ocupar el lloc d'himne nacional. L'any 2014 L'Avenç va coproduir un documental basat en el llibre que es va estrenar a TV3 (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/bon-cop-de-falc-la-historia-de-lhimne/video/5232271/)

  Voir livre

• 

  Almadraba

  Jaume Fuster pérez

  • 0
  • 0
  • 0

  En el sur de la península Ibérica, allí donde se encuentran las aguas del océano Atlántico y del mar Mediterráneo, se libra desde tiempos inmemoriales un drama de proporciones épicas. Una batalla que enfrenta a peces y hombres y que toma su nombre del árabe andalusí, la almadraba: lugar donde se golpea o lucha. Siguiendo la ruta trazada por el ciclo vital de los grandes atunes rojos, el fotógrafo Jaume Fuster, guiado por el arráez Jacinto Vaello, emprende un viaje iniciático al corazón de la almadraba, el arte de pesca más antiguo del Mediterráneo. La intención del fotógrafo es poder capturar la almadraba, a pesar de su dificultad: fotografiar el inmenso laberinto erigido desde el fondo del mar -aquel laberinto que Llorca Baus llamó "castillo de redes" por su gran envergadura, disposición y sofisticación, que le asemejaban al plano de una Fortaleza.

  Voir livre