Otegi i la força de la pau

Antoni Batista

Beschreibung

«En aquestes pàgines hi ha un Arnaldo Otegi tal com jo honestament el veig a partir del meu tracte amb ell i amb la gent que li és propera, complementat amb el seguiment periodístic que vaig fer durant vint-i-cinc anys en la meva corresponsalia política al País Basc.
El meu punt de vista, català i per tant ni basc ni espanyol, m’ha permès sempre observar el conflicte des d’una distància crítica.
He tractat molt Arnaldo Otegi. Conservo innombrables notes de les meves trobades amb ell i deu hores de converses enregistrades. He comptat que, sumant els vuit llibres sobre el País Basc que he escrit, hi té 156 referències; i que, entre el 1998 i el 2004, surt 2.926 vegades a les meves cròniques i entrevistes.
No és perquè sí: Arnaldo Otegi és la força de la pau.»

Antoni Batista

«Rara avis excepcional, les cròniques honrades d’en Batista sobre el conflicte basc, enmig d’una guerra i en moments duríssims, eren aire net no contaminat, anaven sempre contra corrent. Ajudaven a comprendre un conflicte gravíssim, et feien qüestionar el teu parer i la teva mirada i fitaven lluny, sempre molt més lluny, per albirar un altre demà resolutiu.
Tota una generació estem amb deute amb Batista per haver-nos ajudat a pensar.»

David Fernàndez (autor del pròleg)

Verfügbar seit: 04.11.2015.

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

Hôzuki Ed Catalán - La lliberia...

Aki Shimazaki

La Mitsuko regenta una llibreria de vell especialitzada en obres filosòfiques. Allà passa els dies plàcidament amb la seva mare i en Tarô, el seu fill sord.

Cada divendres a la nit, però, es converteix en la cambrera d’un bar de clientela selecta. Aquesta feina li permet gaudir d’una independència econòmica, i aprecia les converses que manté amb els intel·lectuals que freqüenten l’establiment.

Un dia, una dona distingida entra a la llibreria amb la seva filla petita i els nens de cadascuna d’elles se senten atrets de seguida. Davant la insistència de la dona i per complaure en Tarô, tot i que normalment evita fer amistats, la Mitsuko acceptarà tornar-los a veure. Tanmateix, aquesta trobada podria posar en perill l’equilibri de la seva família.

Zum Buch

Ballar amb el silenci

Rosanna Camprubí

En aquest llibre l'autora ens explica, amb franquesa i sinceritat, la seva lluita des de ben petita per ser i viure com qualsevol altra persona, malgrat patir una minusvalia auditiva severa. Assumint aquesta circumstància, no s'ha resignat mai a deixar de fer allò que volia i, sobreposant-se a l'adversitat, ens ensenya que amb esforç, sacrifici i voluntat de superació tothom pot aconseguir allò que es proposa. Un dels aspectes que fan ben singular la seva experiència vital és que tot aquest treball l'ha realitzat dins d'una disciplina esportiva on, a priori, la música i, per tant, l'oïda n'és un element indispensable i consubstancial: el ball de saló. Ella vol compartir amb el lector la seva trajectòria, reflexionant sobre els diversos obstacles que ha hagut de superar per arribar a l'èxit esportiu i, doncs, personal. I ho fa amb voluntat de demostrar que qualsevol de nosaltres som més forts del que ens pensem i podem arribar, amb constància i esperit positiu, a aconseguir els nostres propis reptes i objectius.

Zum Buch

Neix un teixidor de somnis - El...

Ngũgĩ wa Thiong'o

Neix un teixidor de somnis és el despertar d'un escriptor i és l'alliberament d'un poble. Mentre Ngũgĩ se'n va a estudiar a la Universitat de Makerere, Uganda, el seu poble es defensa de l'Imperi britànic. En aquells temps convulsos és quan neix un dels intel·lectuals més importants de la nostra època, formant-se com a periodista, escriptor de contes, dramaturg i novel·lista.
Perseguit pels records i les notícies de la carnisseria i dels encarceraments en massa realitzats per l'estat colonial britànic a la seva Kenya natal, però alhora inspirat en la lluita titànica contra aquestes injustícies, Ngũgĩ comença a teixir històries que recull de les fibres de la memòria, la història i un present vibrant i turbulent. És així com es comença a formar una identitat d'intel·lectual al servei del seu poble.
En aquest text emocionant i provocatiu es despleguen simultàniament el naixement de Ngũgĩ wa Thiong'o com a escriptor combatiu, la fi del colonialisme militar en un dels episodis més violents de la història global i l'empoderament dels pobles africans per decidir el seu futur.

Zum Buch

Tot una dona

Dani Figuerola

Montserrat Pino (1920-1947) va morir d'una sèpsia dos dies després de donar a llum el seu únic fill, l'autor d'aquest llibre. Maria Capafons, mare de la Montserrat, va guardar els seus diaris i l'epistolari amb el seu promès durant la guerra civil i la postguerra, que també incloïa diversos dibuixos i pintures. Aquest llibre s'ha construït amb tot aquest material, que ha estat guardat curosament durant més de setanta anys.
Tot una dona és un homenatge pòstum a una persona intel·ligent, vital, coratjosa, sensible, alegre, patriota i amb sentit de l'humor.

Zum Buch

Germanet

Amets Arzallus, Ibrahima Balde

«Un relat de supervivència i d'amor narrat amb la força magnètica de l'oralitat.»
MARTA ORRIOLS
«El món podria ser millor si tots llegíssim la història de l'Ibrahima.»
JORDI EVOLE
«Aquesta és una gran història perquè parla d'una tragèdia que vivim cada dia. Per què els governs miren sempre a una altra banda?»
MARIA DEL MAR BONET
Aquesta història comença així: «Soc a Europa, però jo no volia venir a Europa». Ibrahima Balde va néixer a Guinea, però va haver de marxar de casa seva per anar a buscar el seu germà petit. El seu germanet. Ell no anava perseguint cap somni. Ho va deixar tot enrere per trobar la persona que més estimava.
És impossible no plorar durant la lectura d'aquest llibre. Però no només per la cruesa d'aquesta odissea travessant fronteres, deserts i oceans. També, i sobretot, per la manera com està explicada: amb una mirada ingènua, castigada, arravatadament poètica i, al capdavall, única. La mirada de qui ha patit enormement i, tanmateix, té el poder de convertir el patiment en una cosa útil. En una cosa plena, fins i tot, de bellesa.
Jo acostumava a seure al costat del meu germà i li parlava, com ara et parlo a tu. Li parlava amb la boca i els ulls. D'aquesta manera, les paraules no cauen.
Abans dels escriptors estan les persones. Abans de les novel·les, les històries. Abans de les impremtes i els llibres, les cròniques i els mites al voltant de la foguera.
Germanet és literatura viva, pel que té de vivencial i humà, però també pel que té de popular i oral. La trobada entre l'Amets i l'Ibrahima no és només la trobada i la possibilitat de fruit entre dues persones sensibles. És, també, la suma de dues cultures i de dues poètiques. Som com ens expliquem. La nostra cultura és, també, com sentim el que vivim. Ells estaven destinats a trobar-se i a entendre's: per molt lluny que creixessin l'un de l'altre, eren a prop. D'aquesta trobada, d'aquesta conversa, d'aquesta oralitat, d'aquesta cultura popular feta sentiment, vida i paraula, neix aquest llibre i es forja, també, la seva amistat.

Zum Buch

Memòries - Mala memòria Això era...

Maria Aurèlia Capmany

«No sé encara per què se m'ha acudit començar unes memòries», explica Capmany, l'any 1987, al volum Mala memòria. «Em sembla que fins i tot havia dit que no ho faria mai». Sortosament, se'n va desdir. Aquestes memòries adquireixen, sens dubte, una irradiació peculiar. La interrelació constant entre passat i present té, a més, una voluntat col·lectiva, de llegat a les generacions futures; per això, més enllà de ser un passeig pels escenaris del record, aquestes memòries assenyalen aspectes de la societat que encara ara, tants anys després, no hem pogut resoldre. Maria Aurèlia Capmany continua sent una advertència.

Zum Buch