El crim del comte Neville

Amélie Nothomb

Beschreibung

Una deliciosa i perversa faula moderna que parteix de la predicció d’una vident: el comte Neville matarà un dels convidats a la seva festa.
El comte Neville va a casa d’una vident per recollir la seva filla petita. La vident se l’ha trobada en un bosc, en posició fetal i tremolant de fred. Sembla que l’adolescent, que du el singular nom de Sérieuse, s’havia fugat del castell familiar. Però, abans de portar l’aristocràtic progenitor davant de la noia, la vident li agafa la mà i li anuncia: «Aviat farà una gran celebració a casa seva. Durant la recepció, matarà un dels convidats.»
En efecte, els Neville, excèntrica família d’antiga soca, celebraran aviat la seva garden party anual, a la qual conviden la flor i nata de la societat. La festa és una tradició irrenunciable, malgrat que els Neville estan arruïnats i el comte fins i tot es planteja vendre el castell i el bosc que el rodeja. Amb tota probabilitat, aquesta serà la darrera. Acabarà, tal com prediu la vident, amb un assassinat?
Amélie Nothomb, en plena forma, ironitza sobre aquest món anacrònic de la noblesa belga que coneix de primera mà. I ho fa amb un homenatge a l’Oscar Wilde d’El crim de Lord Arthur Savile.
El resultat és una juganera i perversa faula moderna amb un vernís tragicòmic, en què, sota una capa d’espurnejant lleugeresa, treu el cap una suggestiva indagació sobre el món de les aparences, les relacions familiars, els secrets del passat, el dolor de la infantesa, les incerteses de l’adolescència i el destí, que pot acabar donant tombs ben sinuosos...

Verfügbar seit: 14.06.2017.

Drucklänge: 112 Seiten.

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

Desconhort

Ramon Llull

El Desconhort és una composició elegíaca en vers, autobiogràfica, de Ramon Llull en què l'autor, en un moment de crisi personal, i quan és objecte de burles i menyspreus, fa un repàs de la seva vida i constata que no ha assolit el seu objectiu, però decideix perseverar.

Llull transmet la desesperació i el desassossec d'algú que ha arribat a un punt madur de la seva vida i veu que no ha aconseguit els seus objectius vitals i dubta de si ja se'n podrà sortir. Malgrat tot, malgrat les llums i ombres, no defalleix i decideix perseverar. En aquest sentit, pot connectar molt bé amb els lectors contemporanis.

L'edició és bilingüe, amb el text original de Llull (69 estrofes de 12 versos cadascuna, rimades) acarat amb la traducció en vers de Miquel Desclot, un dels autors més reconeguts i un dels millors traductors del país, que ha fet una feina excepcional, mantenint el metre i la rima.

La versió de Desclot és clara i entenedora, i aproparà la figura humana de Llull als lectors, que connectaran amb la seva desesperació i alhora amb la seva força.

Zum Buch

Miguel Abensour: La democràcia...

Jordi Riba

L'obra d'Abensour mostra la utopia i la democràcia com un element cabdal i d'actualitat, per aproximar-se de manera renovada a la comprensió dels nous moviments socials emergents; que justament es presenten en clau d'irrupció i amb voluntat de permanència. Hi ha en aquests, tal com l'obra abensouriana proposa, una clara politització de la societat civil, que es concreta en la presa de la paraula i l'acció originària. Es pot entreveure d'aquestes la voluntat de construcció de noves institucions que donin resposta clara i eficaç a les noves emergències socials, que sorgeixen permanentment, i que són semblants en la forma i en el fons a les injustícies combatudes pel poble de París al 1793: «Pain et institutions»; i que ara, actualitzades, agafen noms diversos.

Zum Buch

El violí d'en Lev - Una aventura...

Helena Attlee

La melodia del violí d'en Lev va fascinar Helena Attlee d'ençà que la va sentir en un concert; aquell vell instrument italià que portava el nom del seu antic propietari rus atresorava una rica història. Delerosa de descobrir els detalls del seu origen i la resta de secrets que amagava el seu delicat cos de fusta, Attlee es va dirigir a Cremona, el bressol del violí italià i el punt de partida d'un viatge extraordinari de final inesperat. A través de tallers polsegosos, boscos alpins, esglésies venecianes, luxoses corts florentines i remots mercats russos, «El violí d'en Lev» ens porta del cor de la cultura italiana als seus confins més llunyans. Una història sorprenent de lutiers i científics, prínceps i rodamons, instrumentistes, compositors i viatgers, que és a la vegada una meditació punyent sobre el poder dels objectes, dels relats i de la música per crear cultures senceres i transformar la vida de les persones.

Zum Buch

Joan Fuster traductor d'Albert...

Francesca Cerdà Mollà

Malgrat la diversitat d'estudis existents sobre l'obra de Joan Fuster, la seua faceta com a traductor ha rebut ﬁns ara una atenció parcial i superﬁcial, limitada a articles esparsos i a aspectes molt concrets. En aquest estudi s'aborda la ﬁgura del Fuster traductor des de diferents vessants –l'activitat traductora, el seu paper com a promotor de traduccions, el model de llengua i les solucions de traducció–, dins un marc general de recerca històrica i descriptiva. El buidatge del seu fons epistolar, d'expedients de censura de les traduccions, pròlegs, anotacions dietarístiques, etc. permet de reconstruir la informació contextual necessària per a entendre el seu 'modus operandi' com a traductor, com ara les circumstàncies que van dur-lo a exercir la traducció i que van condicionar el procés editorial dels projectes en què participà. Alhora, els resultats obtinguts a partir de la minuciosa descripció textual de la seua traducció de 'La pesta' d'Albert Camus (1962) complementen i enriqueixen la informació obtinguda en la fase de recerca prèvia, per tal com permeten comprovar que el context en què es realitzà afecta tant les solucions de traducció de Fuster com de l'edició publicada.

Zum Buch

La lectura com a pregària -...

Joan-Carles Mèlich

M'agrada llegir apassionadament i que la meva lectura no quedi capturada per una pedagogia, per unes regles, per unes normes morals, polítiques, jurídiques o religioses. M'agrada llegir infidelment, caminar del text al quadern, de l'ortodòxia a l'heterodòxia, de la repetició a la interpretació, del significat al sentit. Per mi, llegir és un ofici i un ritual.» El filòsof Joan-Carles Mèlich aplega en aquest llibre un total de 262 «fragments filosòfics» procedents dels seus quaderns de notes. Es tracta d'una reflexió sobre la lectura, l'escriptura, la distinció entre moral i ètica, el sentit, Déu, l'infern, la compassió, la intimitat, la finitud, el desig, el perdó, les víctimes, la mort..., en un gènere que defuig les categories i opta per les escenes, les imatges, les metàfores. Mèlich ens ofereix, en definitiva, «un pensament fragmentari, obert, no sistemàtic, contrari a la lògica metafísica.

«Textos breus i substanciosos»

Jordi Llavina

«Un llibre altament recomanable» 

Francesc-Marc Álvaro

«Sé que demà, si estic encara cridat al territori que conec i que coneixem, estiraré el braç i trobaré el llibre d'en Mèlich al meu costat decidit a torbar-me, a sacsejar les seguretats que em podem immunitzar davant la presència de l'altre»

Jaume Cela

«Un dels llibres més peculiars que han sotraguejat —o, si més no, remogut— les plàcides aigües de la nostra literatura»

Àlex Susanna

Zum Buch

La porta del sol

Elias Khoury

La porta del sol és la gran novel·la de la Nakba. Aquesta declaració, compartida pels crítics d'arreu del món i pels historiadors que coneixen a fons la història de Palestina, té moltes implicacions. La primera és biogràfica: Elias Khoury, tot i no ser palestí, va lligar el seu destí als habitants d'un país esborrat del mapa i va lluitar tota la vida perquè tornés a existir. La segona és literària: poques vegades com aquesta l'invent formal d'un novel·lista ha sabut restituir l'existència en totes les seves dimensions. En una habitació d'hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit —les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja en el moment d'aquesta llarga conversa d'un quasi fantasma amb un moribund. 

"L'obra d'Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar", escriu Luz Gómez al pròleg d'aquest volum. I Blanca Llum afegeix: "La porta del sol és una conversa en què una multitud de veus conforma una polifonia transparent i esquinçada sobre la catàstrofe que viu la població palestina. No només es tracta de recordar, sinó de dir per què es parla i per què s'erigeix un discurs que alhora pot ser una dissertació sobre la militància, un relat sobre les coses i els dies i el futur que malgrat tot existeix, una oració fúnebre i un cant a les cases que es tomben, a les oliveres que sobreviuen i a la fraternitat que sorgeix de les condicions més difícils i extremes, més abusives i tristes, més doloroses i injustes."

Zum Buch