Manifest sense fronters

Ai Weiwei

Beschreibung

Marcat per les experiències personals més doloroses de l'exili, Ai Weiwei sempre s'ha sentit un estranger, i és a partir de la seva experiència artística que aconsegueix donar a aquest estat singular una dimensió universal.
«Les persones sempre han fugit, des dels primers compassos de la humanitat. És un procés pràcticament tan natural com el moviment de l'aigua, el vent o la gespa».
A Manifest sense fronteres ens ajuda a entendre que l'exili és sobretot un problema de ser, no un problema de tenir, tot i la indefensió de les persones que han hagut d'abandonar casa seva. I ens il·lumina transmetent-nos el seu compromís amb la humanitat i l'arrel de les motivacions de la seva esplendorosa creativitat.
Ai Weiwei és l'artista xinès més destacat de l'art contemporani, i és conegut per centrar les seves creacions en temes polítics i socials, i per la defensa dels drets humans i la llibertat d'expressió.

Verfügbar seit: 07.02.2024.

Drucklänge: 84 Seiten.

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

Vint anys de Periodisme a la...

VV VVAA

La implantació de la titulació de Periodisme a la Universitat de València no va ser una comesa fàcil, però un pla d'estudis innovador –fins i tot experimental– i un equip docent competent ho va fer possible amb escreix. Els estudis combinaven la tradició del periodisme de qualitat amb algunes noves tendències, com el periodisme científic i tecnològic, el periodisme digital o el periodisme d'investigació i precisió. Quant al professorat, estava integrat per acadèmics i professionals dels principals mitjans de comunicació valencians. En l'actual ecosistema comunicatiu, era tot un repte formar periodistes graduats altament professionals que, més enllà de les teories i les habilitats tècniques, entengueren la informació com un bé públic i el periodisme com un instrument imprescindible per a una democràcia deliberativa i sostenible. Aquest recull de textos constitueix una polifonia testimonial de la gran majoria del professorat que, al llarg d'aquests primers vint anys, ha fet possible aquesta interessant i engrescadora experiència de docència i formació per a periodistes.

Zum Buch

Viatge al voltant de la meva cambra

Xavier de Maistre

«No, no guardaré durant més temps aquest llibre per a mi, aquí el teniu, senyors, llegiu-lo. Vaig emprendre i he dut a terme un viatge de quaranta-dos dies al voltant de la meva cambra. Les interessants observacions que he fet i el plaer continuat que he experimentat al llarg d'aquest camí m'impel·lien a fer-lo públic, la certesa de ser útil m'hi ha fet decidir. El meu cor sent una satisfacció inexplicable quan penso en el nombre infinit d'infortunats als quals ofereixo un recurs segur contra l'enuig i un lenitiu als mals que pateixen».

Zum Buch

Història del periodisme -...

Jaume Guillamet

Jaume Guillamet planteja una lectura global de l'evolució del periodisme, des dels fulls de notícies manuscrites i impreses dels segles XVI i XVII fins a la diversitat present de mitjans impresos i electrònics, textuals i audiovisuals. L'objectiu d'aquest llibre, concebut com a manual per a universitaris i com a lectura d'interès per a un públic ampli, és marcar les línies principals d'aquesta evolució, posant atenció als orígens, els moments de canvi, les tendències principals, els mitjans més significatius i les personalitats més influents. Per les dimensions del volum, el propòsit no és ser exhaustiu sinó fer una síntesi orientadora dels cinc segles llargs que van des de l'aparició de la impremta fins a la d'Internet, referida als principals països de referència.

Zum Buch

De la mentida la crueltat la...

Michel de Montaigne

«Detesto cruelment la crueltat, per la meva pròpia naturalesa i pel meu judici, com el més extrem de tots els vicis. I això amb tanta blanor que no puc veure sense esgarrifança com degollen un pollastre, que sento un gran disgust quan una llebre gemeix entre les dents dels meus gossos, encara que la caça sigui un plaer violent».
De la crueltat

Zum Buch

Males companyies

Marina Garcés

Aquest és un llibre sobre la llibertat i sobre la veritat. I ara ja podeu riure. Però no us protegiu en el riure sarcàstic, permeteu-vos un riure impertinent. La llibertat i la veritat són dues formes d'impertinència necessària, quan hem entès que no som realment lliures i que mai no escaparem ni de l'error ni de l'engany. D'això parlen aquests textos, i ho fan de bracet d'una colla d'autors i de personatges que han fet de la seva impertinència una forma de pensament. Georg Büchner ens presenta Danton i Robespierre conversant davant de la guillotina. Diderot i Sophie Volland escriuen el seu amor en una eternitat sense Cel. Joaquim Jordà filma els seus amics mentre col·lectivitzen la fàbrica Numax i Teresa d'Àvila talla cebes a la cuina mentre conversa amb el seu inquisidor... El "Torete" de Perros callejeros, Christa Leem, Ixiar Rozas o Santiago López Petit desafien la nit. S'hi afegeixen Albert Camus, conjurant la mentida, i els morts de les comèdies d'Eduardo de Filippo, perquè tot és ple de morts. Entre ells i molts d'altres que recorren aquestes pàgines, destaca la veu de la meva àvia, Concepció Rubiés i Trias, que torna a nosaltres directament, a través de les cartes que va escriure quan tenia divuit anys i va marxar a l'exili. Totes aquestes veus organitzen una cacofonia que és per a mi una festa de la intel·ligència, en temps en què costa molt sentir l'alegria de pensar. Les males companyies no s'escullen, però es pot decidir seguir-les o no. A mi, sempre m'han portat per bon camí. MARINA GARCÉS

Zum Buch

Stalingrad i L'Oucomballa - Un...

Llibert Ferri, Teresa Ferri

A finals de l'estiu del 2019, Llibert i Teresa Ferri passegen per Berlín, sota la coberta de vidre del Mall, a pocs metres d'on hi havia la cancelleria nazi. Cap dels dos sap que serà l'últim viatge que faran junts.
Ja de nou a Barcelona, comença un nou trajecte enmig de la incertesa dels diagnòstics mèdics, que acaba en dol el maig del 2021, quan la leucèmia s'emporta la Tere.
En aquests vint mesos, els germans Ferri travessen moltes barreres físiques i emocionals, entremig d'anades i vingudes a l'Hospital del Mar. En paral·lel, el Llibert va donant forma en el seu interior a una crònica intimista teixida amb el seu diàleg amb la Tere.
Stalingrad i L'Oucomballa és una conversa fora del temps, sobre el passat i el present. Una narració que busseja en els orígens familiars dels germans, i que s'escampa pels carrers de Barcelona, Berlín, Roma i sobretot Nova York, on una resplendent Audrey Hepburn es transforma davant l'aparador de Tiffany en el símbol del desconsol que provoca la mort i també en el record dels moments més plens de llum i de vida.

Zum Buch