Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Els Segadors - De cançó eròtica...

  Jaume Ayats

  • 0
  • 0
  • 0

  Els Segadors, l'himne nacional, prové d'una cançó eròtica que es va transformar, el 1640, en un crit de guerra. A finals del segle XIX, Francesc Alió va ajuntar la lletra de guerra que cantava la mare de Jacint Verdaguer amb la melodia de la cançó eròtica que li va cantar el canonge Jaume Collell. Emili Guanyavents procedent d'ambients anarquistes, espiritistes i maçons va escriure la lletra actual de l'himne i els cors el van fer viure. Els Segadors es va difondre amb el tren mentre els governadors civils feien mans i mànigues per prohibir-ne el cant. Semblen elements d'una ficció, però són dades del tot certes. Us proposem seguir la història social i emotiva del país a través del cant d'Els Segadors. Perquè cantar junts no és només brandar un símbol, sinó viure col·lectivament la metàfora d'aquell símbol. No és un objecte d'una història passada sinó que és un artefacte actiu en l'imaginari present. Seguirem els processos de transformació que han dut una cançó a ocupar el lloc d'himne nacional. L'any 2014 L'Avenç va coproduir un documental basat en el llibre que es va estrenar a TV3 (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/bon-cop-de-falc-la-historia-de-lhimne/video/5232271/)

  Zum Buch

• 

  Aigua Viva

  Clarice Lispector

  • 0
  • 0
  • 0

  La narradora d'Aigua viva escriu a una persona a qui ha estimat molt, amb qui encara manté un vincle d'amor, d'enamorament i d'agraïment.
  
  Escrita el 1973, és una novel·la breu i un himne a la joia de viure. Té la forma d'un llarg poema en prosa, que subratllaries sencer. Tot i que els llibres de Lispector es poden llegir com a variacions d'unes mateixes inquietuds, Aigua viva acull el domini madur de l'instrument —esplèndid.
  
  En aquesta novel·la, Lispector és purament solar i es dona la llibertat de ser fidel al sentir. Sense que la trama distorsioni el seu propòsit: transmetre què significa viure un moment ple.
  
  ¿Què és la joia a mans de Clarice Lispector? Una fletxa que travessa el cant.

  Zum Buch

• 

  El record de la bellesa

  Oriol Broggi

  • 0
  • 0
  • 0

  «El teatre es basa en el record. El seu motor, i l'únic que en quedarà, és el record que arribarem a deixar al cor de l'espectador, i com maldarà per mantenir-s'hi».
  
  A l'hora d'enfrontar-se a una obra d'art, pot ser la bellesa un fi en ell mateix? Quina és la feina real d'un director de teatre que es proposa aixecar una funció que perduri en el record de l'espectador? Com treballa aquest director que sap que el dia que la seva feina fructifiqui, no serà en escena per recollir els aplaudiments? Totes aquestes preguntes i moltes més són les que intenta respondre Oriol Broggi en aquest assaig essencial sobre la creació artística.
  
  Amb El record de la bellesa, una de les personalitats més determinants del teatre català del segle XXI ens parla del seu procés creatiu, ens convida a conèixer la seva personalitat i ens aporta noves visions sobre Sòfocles, Shakespeare, Txékhov, Lorca, Espriu, la tradició i el teatre contemporani.

  Zum Buch

• 

  El carrer és nostre - Un viatge...

  Aída Pallarès, Manuel Pérez

  • 0
  • 0
  • 0

  El carrer és nostre és un relat sobre les arts escèniques de carrer a Catalunya dels periodistes Aída Pallarès i Manuel Pérez. D'una banda, per entendre què són i què signifiquen. De l'altra, per reflexionar sobre què suposen per a tots nosaltres com a possible significació primera de la democratització real de l'art.
  El carrer és nostre és un viatge per la història recent de les arts de carrer i un parèntesi per pensar on són i en quin punt estan. En un món que individualitza, privatitza i defineix els límits dels carrers i de les places fins al punt que gairebé no hi ha bancs ni espai per jugar, poden ser les arts de carrer una presa de poder?
  Escrit per Aída Pallarès i Manuel Pérez i amb pròleg d'Oriol Martí. Conté articles de Marta Ballesta, Nicolás Barbieri, Quim Bigas, Maria Buhigas, Manuel Delgado, Jordi Duran, Eva Marichalar-Freixa, Agnés Mateus, Jordi Queralt, Jaron Rowan, Maria Thorson i Ada Vilaró amb il·lustració final de Júlia Bertran.

  Zum Buch

• 

  Els llibres galàctics 1966-2018

  Jaume Sisa

  • 0
  • 0
  • 0

  Un «tot Sisa» amb les lletres, poemes, aforismes i textos dispersos del cantautor galàctic i els seus alter egos. 
  Edició d'Ignasi Duarte.  
  Reunim en dos volums l’obra (quasi) completa de Jaume Sisa, el cantautor galàctic autor del clàssic Qualsevol nit pot sortir el sol, i els seus alter egos Ventura Mestres, Ricardo Solfa, Armando Llamado i el Viajante. Repartits en set llibres, cada un dels dos volums expliquen les vides conquistades per Sisa: la vida cantada, la somiada, la pensada, la viscuda, la prestada, l’amagada i la reencarnada. 
  El llibre primer, «Lletres musicals», conté la col·lecció íntegra de cançons de Sisa, puntejades pels pròlegs que Ventura Mestres, el seu comentarista oficial, n’ha escrit al llarg dels anys. El segon, «Poesia dispersa», compagina poemes i prosa poètica. El tercer, «Rumiacions», reuneix una quarantena d’aforismes que expressen el pensament de l’autor. El quart, «Autoxocs Lavida», aplega correspondència, articles de premsa, un dietari inèdit, dedicatòries i parlaments; el resultat és una vivíssima autobiografia fragmentària. El cinquè, «In­térprete polifacético», inclou l’escassa obra escrita de Ricardo Solfa: una targeta de visita. El sisè, «Cancionero y variedades», és el llibre d’Armando Llamado, la màscara més esquiva de Sisa, autor de les cançons de Solfa i de tres poemaris que veuen la llum aquí per primer cop. El setè i últim llibre, «El Viajante», unifica a través de l’ens metafòric d’un viatjant de comerç –on nien Sisa, Mestres, Llamado i Solfa– el mostrari de sensibilitats i contradiccions que exemplifiquen la cosmovisió galàctica general.

  Zum Buch

• 

  La cartoixa de Portaceli...

  Autores Varios

  • 0
  • 0
  • 0

  Portaceli, degana de les cartoixes hispanes, va viure la seua esplendor al segle XV, quan es va convertir en una de les més influents del regne de València i, fins i tot, de la Corona d'Aragó, la qual cosa va enriquir el seu patrimoni arquitectònic i artístic.  Per commemorar el 750 aniversari d'una institució que encara està viva i serveix als mateixos objectius i finalitats pels quals fou fundada –segueix regint-se per les 'Consuetudines Cartusiae', les normes establertes al segle XII–, es presenta un recull d'una vintena d'estudis 'ad hoc' bastits per investigadors de distinta procedència acadèmica, els quals versen sobre variades temàtiques al voltant de Portaceli, des de l'estudi del seu ric patrimoni i la seua història, fins a formes de posar-la en valor i donar-la a conèixer mitjançant les noves tecnologies. Una contribució excepcional per al seu coneixement que enriqueix les monografies dedicades fins ara a aquesta cartoixa.

  Zum Buch