Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Enemiga íntima - Una parella...

  Susana Peix

  • 0
  • 0
  • 0

  El 8 de juny de 2019, els bombers van trobar el cos calcinat d'un home a casa seva, a Vilanova i la Geltrú. Unes hores més tard, el seu fill Ismael, espontàniament, va confessar davant dels Mossos d'Esquadra ser l'autor material de l'assassinat: «No he trobat cap altra sortida i he hagut de matar el meu pare. Li he clavat un ganivet a l'esquena».
  Un cas que semblava resolt, el mateix dia dels fets, fa un gir inesperat per al cos policial en descobrir la possible implicació d'una tercera persona que hauria induït l'Ismael a cometre el crim.
  Enemic íntim recull en forma de novel·la el que va viure l'Ismael durant un any a través del seu testimoni personal, de les dades extretes del sumari, de les proves que no es van incloure en la instrucció i de les entrevistes a persones del seu entorn més proper.

  Zum Buch

• 

  Germanet

  Amets Arzallus, Ibrahima Balde

  • 1
  • 1
  • 0

  «Un relat de supervivència i d'amor narrat amb la força magnètica de l'oralitat.»
  MARTA ORRIOLS
  «El món podria ser millor si tots llegíssim la història de l'Ibrahima.»
  JORDI EVOLE
  «Aquesta és una gran història perquè parla d'una tragèdia que vivim cada dia. Per què els governs miren sempre a una altra banda?»
  MARIA DEL MAR BONET
  Aquesta història comença així: «Soc a Europa, però jo no volia venir a Europa». Ibrahima Balde va néixer a Guinea, però va haver de marxar de casa seva per anar a buscar el seu germà petit. El seu germanet. Ell no anava perseguint cap somni. Ho va deixar tot enrere per trobar la persona que més estimava.
  És impossible no plorar durant la lectura d'aquest llibre. Però no només per la cruesa d'aquesta odissea travessant fronteres, deserts i oceans. També, i sobretot, per la manera com està explicada: amb una mirada ingènua, castigada, arravatadament poètica i, al capdavall, única. La mirada de qui ha patit enormement i, tanmateix, té el poder de convertir el patiment en una cosa útil. En una cosa plena, fins i tot, de bellesa.
  Jo acostumava a seure al costat del meu germà i li parlava, com ara et parlo a tu. Li parlava amb la boca i els ulls. D'aquesta manera, les paraules no cauen.
  Abans dels escriptors estan les persones. Abans de les novel·les, les històries. Abans de les impremtes i els llibres, les cròniques i els mites al voltant de la foguera.
  Germanet és literatura viva, pel que té de vivencial i humà, però també pel que té de popular i oral. La trobada entre l'Amets i l'Ibrahima no és només la trobada i la possibilitat de fruit entre dues persones sensibles. És, també, la suma de dues cultures i de dues poètiques. Som com ens expliquem. La nostra cultura és, també, com sentim el que vivim. Ells estaven destinats a trobar-se i a entendre's: per molt lluny que creixessin l'un de l'altre, eren a prop.  D'aquesta trobada, d'aquesta conversa, d'aquesta oralitat, d'aquesta cultura popular feta sentiment, vida i paraula, neix aquest llibre i es forja, també, la seva amistat.

  Zum Buch

• 

  Sinatra està refredat i altres...

  Gay Talese

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest famós recull d'històries de Gay Talese, peça de museu del periodisme nord-americà d'ara i d'abans, mostra un Frank Sinatra malhumorat amb un fort refredat que li ha fet perdre la veu. A més a més, conté històries del bevedor i perdedor Patterson, del genial Peter O'Tootle, de les models de Vogue, de Joe Louis i l'anècdota del seu pare amb la màfia siciliana, de la patètica trobada entre Fidel Castro i Muhammad Ali, o dels seus inicis com a periodista. Històries intranscendents que enganxen al lector amb un estil de no-ficció, ja que el periodista no idolatra aquests herois populars, però els humanitza, i ho fa amb ironia. Un reportatge realment interessant i excel·lent pel que fa a la descripció d'icones de la cultura pop que val la pena llegir.-

  Zum Buch

• 

  Diari d'Anne Frank

  Anne Frank

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta és l'edició definitiva del cèlebre Diari d'Anne Frank. El seu text amplia en una quarta part les edicions anteriors i ofereix una visió completa i fidedigna de la terrible odissea viscuda durant la Segona Guerra Mundial per la família Frank Després de la invasió d'Holanda, els Frank, comerciants jueus alemanys emigrats a Amsterdam el 1933, es van amagar de la Gestapo en una mansarda connectada a l'edifici on el pare de l'Anne tenia les seves oficines. Eren vuit persones i van romandre-hi recloses des del juny de 1942 fins a l'agost de 1944.En aquell lloc i en les més precàries condicions, l'Anne, una nena de tretze anys, va escriure el seu esgarrifós Diari: un testimoni únic en el seu gènere sobre l'horror i la barbàrie nazis, i sobre els sentiments i les experiències que van viure ella mateixa i els seus acompanyants. L'Anne va morir al camp de Bergen-Belsen al març de 1945. El seu Diari no morirà mai.Un testimoni únic sobre l'horror i la barbàrie nazi, i sobretot sobre els sentiments i les experiències viscudes per una nena jueva reclosa amb la seva família per fugir de l'Holocaust. John F. Kennedy va dir...«D'entre tots els qui, al llarg de la història, han parlat en nom de la dignitat humana en temps de sofriment i mort, no hi ha cap veu amb més pes que la de l'Anne Frank.»

  Zum Buch

• 

  Avi et trauré d'aquí! - La...

  Joan Pinyol

  • 0
  • 1
  • 0

  Avi, et trauré d'aquí! és el resultat d'una promesa. És la que Joan Pinyol va fer a Joan Colom, l'avi que no va conèixer, el republicà exhumat d'una fossa comuna de Lleida per la dictadura i traslladat vergonyosament al Valle de los Caídos sense el permís de la família . És el compromís adquirit davant la cripta que acull els seus ossos, que reposen al costat dels del seu botxí. Algun dia descansaran a Capellades, a casa, al costat de la seva gent.
  Aquest llibre recull, a la primera part, el periple vital de Joan Colom  des de l'octubre de 1938, quan va ser mobilitzat per la República, fins poc després de la seva mort en un camp de presoners lleidatà, el març de 1939; a la segona part, es documenta l'odissea de la família des del 2008 en la seva lluita per treure l'avi del mausoleu franquista.
  El relat periodístic d'un cas, conegut a partir del documental homònim emès pel programa Sense ficció de TV3, que posa en relleu les nefastes conseqüències de la guerra en la vida de les persones, la desconsideració primer de la dictadura i després de la democràcia amb les víctimes republicanes i les misèries de la Transició, que les ha condemnat a l'oblit. Un crit d'alerta i de denúncia a tots aquells que sempre miren cap a una altra banda quan s'ha de fer memòria, i també una mà estesa a l'esperança en forma de carta escrita per Joan Pinyol als fills, per evitar que Joan Colom torni a caure mai més en l'oblit.

  Zum Buch

• 

  Trilogia de Copenhaguen

  Tove Ditlevsen

  • 0
  • 0
  • 0

  Trilogia de Copenhaguen recull els tres llibres de memòries de Tove Ditlevsen, una de les veus més importants i singulars de la literatura danesa. Extraordinàriament honesta i vulnerable, pionera de l'inclassificable gènere confessional, l'escriptora explora temes com la família, el sexe, la maternitat, l'avortament, l'addicció i el fet de ser artista, dona i de classe obrera, i narra la tensió constant, de ben petita, entre la vocació d'escriptora i la seva condició de filla, parella, mare i, més tard, drogoaddicta. La primera part, Infantesa, ens presenta una nena rebel i tossuda, obsessionada per convertir-se en una gran poeta; a Joventut hi descriu les primeres experiències sexuals i professionals, i l'alliberament que li suposa independitzar-se de la família; i a Dependència, el llibre més devastador de la trilogia, ens narra els seus matrimonis —es va casar quatre vegades— i la seva baixada als inferns de la drogoaddicció. Per sobre de tot, però, Ditlevsen parla amb cruesa de la seva lluita per combatre les seves addiccions més profundes: l'acceptació dels altres, l'escriptura i l'amor.
  "Corrosiva, vibrant, impúdicament confessional... Una obra mestra", Liz Jensen, The Guardian
  
  "Sorprenent, honesta, completament il·luminadora i, al final, devastadora. Trilogia de Copenhaguen és magistral no només per la seva honestedat i lirisme: tots tres llibres viatgen fins als límits més foscos de l'experiència humana i en retornen, tocats de mort però magistralment eloqüents", Alex Preston, The Observer
  
  "Un dels millors llibres que he llegit aquest any: et penetra com un taló d'agulla i, un cop a dins, fa la seva feina", John Self, New Statesman

  Zum Buch